C.Superior

Música i Cinema. Les Bandes Sonores

Ben segur nois i noies de 6è que aquest tema us agradarà. Parlarem de la importància de la Música en el CINE.

Primer de tot, però, hem de veure la importància que té la relació entre la música i la imatge. Escolta aquests fragments musicals i mira de relacionar-los amb les imatges que tens al teu quadern.

I ara si, parem del CINEMA !!!

Què en sabeu de les Bandes Sonores? Coneixeu quins són els grans compositors de les bandes sonores de les pel.lícules que tan us agraden?

En aquest wix en coneixerem alguns i aprendrem què és una banda sonora.

Un cop hagueu entrat al wix caldrà cercar les respostes a les següents preguntes que respondreu des de l’EDMODO:

  1. En una pel.lícula, la música sempre es composa expressament ?
  2. Defineix BANDA SONORA
  3. Quan arriba el cine sonor ?
  4. Els primers intents de posar una banda sonora necessiten de dos aparells. Quins són ?
  5. Nombra els principals compositors de Bandes Sonores i cita una de les seves obres.

I per acabar pots descobrir la importància de la música clàssica en el cine. En aquesta presentació trobaràs la música de grans compositors clàssics com a part de la Banda Sonora de pel.lícules ben conegudes….

“L’Himne a l’Alegria” de L.V.Beethoven per tocar amb flauta a 5è

Coneixeu l’última Simfonia composada pel cèlebre L.V.BEETHOVEN ??? Es tracta de la sensacional 9ª Simfonia en re menor.

La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic.

És una música que s’ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de la Unió Europea (UE)

A continuació la podeu escoltar i tocar amb la flauta. Us animeu ????

Si voleu saber més sobre aquesta obra cliqueu :

AUTOR

Una manera divertida d’escoltar aquesta Oda….

Tres músics de renom la canten

Víctor Manuel

Ana Belén

Serrat

i Miguel Rios

El Cor més gran del món cantant “L’Oda a l’Alegria”

Repassem la CLASSIFICACIÓ de la MÚSICA jugant amb un Kahoot

Aquest matí, els nens i nenes de 5è, han posat a prova els seus coneixements sobre la Classificació de la Música que van estudiar fa uns dies. I ho han fet tot jugant amb les tauletes i l’app KAHOOT.

IMG_7726 petita

Ha estat molt emocionant perquè cada equip volia estar en el ranking de la millor puntuació i això ha fet que alguns cops, per no pensar, polsessin el color -resposta equivocat.

Ha estat, però, una molt bona experiència que pensem repetir en un altre moment abans que s’acabi el curs.

Us deixem un petit recull fotogràfic.

5è A

5è B

Aprenem cançons de CARNAVAL: ” Per Carnaval tot s’hi val “

I si tot s’hi val volem celebrar com cal l’arribada d’en CARNESTOLTES. Per això, aquí a música, aprendrem un munt de cançons per a rebre com cal sa majestat el rei Carnestoltes.

En aquest wix hi trobareu, a més a més de moltes cançons, informació sobre la diada, jocs, un conte i altres activitats.

Sabeu que hi ha instruments típics per a la diada de CARNAVAL??? Aquí us en mostro alguns…

Podríem destacar els següents instruments, tot i que també es feien servir en altres celebracions. La relació d’alguns d’aquests instruments amb el Carnestoltes es podria atribuir al seu ús en antigues cerimònies per tal de contactar amb altres esperits o divinitats.

Picacanyes-Dibuix-de-J-Ribot-copia VIOLI DE BUFA

Violí de bufa:

És un instrument molt rudimentari i primitiu fet amb una bufeta de porc lligada a la punta d’una canya, per sobre hi passen d’un a tres cordills que es freguen amb un altre bastó com si es toqués el violí o el violoncel. El seu so és greu i sord. Antigament s’utilitzava en cerimònies pesqueres als pobles costaners.

Brunzidor:

També utilitzat per les poblacions costaneres. Consisteix en una vara plana o llengüeta de canya o fusta, més o menys rectangular i fina, lligada a l’extrem d’un cordill. Aquesta es fa girar ràpid a l’aire i produeix un brunzit intens i agut. És classificat com a aeròfon giratori dins la classificació de Hornsbostel-Sachs.

Picacanya:

És una canya d’uns dos pams de llarg amb un tall de dalt a baix i que sona picant contra el palmell de la mà.

Espantasogres:

Tub de paper de seda enganxat amb un fi filferro i al capdamunt un tros de canya. Es bufava força a prop de la cara d’una altra persona per molestar.

Però altres instruments s’utilitzen per portar el ritme dels diferents balls ques’exhibeixen durant la rua de Carnaval.

Molts grups acompanyen la seva comparsa amb instruments reciclats(llaunes, cubells, capses, …). També els xiulets ajuden a marcar el ritme i a esvalotar el personal.

I ara, a cantar !!!!

WIX VIDEOS

Classifiquem la música

A 5è parlarem de com es classifica la música. I farem aquesta classificació pensant en a qui va dirigida aquesta música.

M’agradaria que escoltéssiu totes les audicions per a poder diferenciar bé entre un tipus de música i un altre.

tapa-classificacio-bloc

Aquí us deixo un mapa conceptual de Mª Jesús Camino que també ens pot ajudar:

Untitled 1

Escolta aquests fragments i esbrina a quin tipus de música pertanyen:

I per últim aquest video l’he trobat molt interessant per a fer un breu i ràpid recorregut per la Història de la Música:

El Palau de la música catalana i l’ORGUE, una visita al Modernisme

Aquest proper dijous 21 de febrer, els alumnes de 6è aniran al Palau de la Música Catalana per escoltar en directe l’Orgue que hi ha a la sala de concerts.

Palau_de_la_Música_-_Escenari

L’audició que tindrà lloc ens permetrà de conèixer i gaudir del so d’un dels instruments més grans que hi ha: l’Orgue.

 Orgue Palau Musica Catalana

Es tracta d’un orgue adquirit a la casa alemanya Walcker, de Ludwigsburg, l’any 1908 i que recentment ha estat remodelat.

Actualment està format per 3.772 tubs que li confereixen una enorme varietat de sons i tonalitats.

Si cliques sobre la imatge  trobaràs informació per respondre unes preguntes sobre l’Orgue i l’Edifici Modernista del Palau de la Música, feta per Montserrat Benito.

palau de la música

Més informació que et pot ser d’utilitat abans de fer la visita:
1280px-Palau_de_la_Música_-_Interior_general_(2)

Introduim el fa # amb la peça “El poll i la puça”

Coneixeu una Cançó Popular Catalana molt curiosa que es diu El Poll i la Puça ?. Ara a 5è l’aprendrem a tocar amb Flauta. Haurem de vigilar perquè apareix un fa#.

FA# SOSTENIDO

Repassem primer la cançó ?

logo-bloc-el-poll-i-la-puca1


Tallers de BODY PERCUSSION per a 5è i 6è a càrrec de Santi Serratosa

Aquest matí els alumnes de 5è i 6è han pogut gaudir d’un taller de BODY PERCUSSION a càrrec del músic, musicoterapeuta i percussionista corporal  Santi Serratosa.

En cada sessió d’una hora han pogut descobrir moltes de les possibilitats que el cos ens ofereix com a instrument corporal per a crear i interpretar diferents coreografies.

Gràcies Santi, ho hem passat genial !!!!

5è A6è A6è B

 

Nova audició per a 5è del compositor txtec B.SMETANA: “El Moldau”

A 5è ja sabem què és la Música Descriptiva. N’escoltarem una de molt bonica de la mà d’un gran compositor i pianista Txec, B.SMETANA. És un poema Simfònic anomenat ”El Moldau“.

Ens descriu el recorregut d’aquest riu per terres de Bohèmia i Moldàvia, a la República Txeca, des que neix fins que arriba a Praga.

L’escoltem ?

Per fer-nos més a la idea de com neix un riu i com és els seu recorregut podeu fer-li una ullada a la següent presentació. Us serà molt útil per entendre aquesta obra de Smetana. L’ha fet la professora V.Casas.

O aquest video del professor Francisco Jose Figueroba Sanchez:

L’ÒPERA un món escènic fascinant, per a 6è

Untitled 1

Encetem un tema apassionant…. l’ÒPERA !!!!!

Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.

Però, QUÈ ÉS L’ÒPERA ???

Untitled 2

Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..

Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:

Untitled 1 pavaroti1

I per si encara vols saber més sobre l’Òpera …..

Preparem cançons per al Dia de la PAU i la NO VIOLÈNCIA

D’aquí a uns dies, el 30 de gener,  celebrarem el Dia escolar de la Pau i la No Violència i, com sempre, des de l’aula de música, ho volem fer fent allò que millor se’ns dóna….

Untitled 2

He preparat tot un recull de cançons classificades per cicles.

No les aprendrem totes !!!! Però us les deixo per si voleu escoltar-les i ensenyar-les als pares.

logo wix pau

Aquí en teniu més….

bloc-logo-cançons-pau.jpg

I encara més…. coneixeu Bob DYLAN ?

bob

El món seria millor ” Si tingués la màgia d’un mag “

magos - GIFMANIA

Els nois i nois de 5è volen fer màgia per aconseguir un món molt, molt millor !!!!

CANÇÓ SI TINGUÉS LA MAGIA D by fterensi on Scribd

AQUESTS SOM NOSALTRES
5è A
IMG_7240  petita
5è B
IMG_7246  petita

Nova peça de flauta per a 5è: ” Ratpenat “

Coneixeu Johann Strauss, el compositor vienès de valsos ??? Perquè us volia presentar el seu fill… Johann Strauss II.

Igual que el seu pare fou un excel.lent compositor i violinista que als 19 anys començà la seva carrera com a director d’orquestra. Va escriure valsos i operetes, una de les quals s’anomena Ratpenat.

El Ratpenat és una opereta de Johann Strauss II, amb llibret de Carl Haffner i Richard Genée, basat en una comèdia alemanya de Roderich Benedix. S’estrenà al Theater an der Wien de Viena el 5 d’abril de 1874.

D’aquesta opereta en tocarem un petit fragment amb flauta. Us el deixo en el wix.

ATENCIÓ !!! Que avui aprendrem a tocar el re’ !!!

Una cançó popular catalana per a 5è: “L’Hereu Riera”

A 5è aprendrem una cançó popular catalana: L’Hereu Riera.

L’Hereu Riera és una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s’ha convertit en una dansa.

La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.

A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.

Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.

En aquest wix trobareu l’audio i la lletra per cantar-la:


També us deixo la lletra:

Cançó l’Hereu Riera by fterensi

Teatre Musical amb l’Aran de 6è A

Ahir dijous vaig tenir el plaer d’assistir a la representació d’un musical al teatre SAT de Barcelona: “ Sihir i la nit dels Reis “, i a que no sabeu qui actuava ??? L’Aran de 6è A, si, si !!!! El germà de la Jael de 3r A !!!

Tenim un gran actor i cantant entre nosaltres !!! Us recomano que l’aneu a veure, us encantarà !!!!

Untitled 1
Aquí teniu més fotos:

IMG_20181227_185907145 petita

Concerts de Nadal 2018

Emoticones de Nadal - GIFMANIA

Pares, mares, nois i noies !!!!

Volia donar-vos les gràcies a tots i totes pels fantàstics concerts d’ahir. Als pares i mares per haver-nos acompanyat i donat tota l’escalfor dels vostres aplaudiments. I a vosaltres nens i nenes perquè vau ser uns protagonistes exemplars !!! Us felicito !!! Ho vau fer genial !!!

Us deixo les fotos i videos que els nostres fotògrafs ( Marc monitor i Xavi profe ) ens van fer.

EL TRENCANOUS

NADAL A RAMBLA LLIBERTAT

Desitjo que tingueu un molt Bon Nadal i que conmencem l’any nou amb il.lusió i ganes d’aprendre. Fins al gener !!!!

Concerts de NADAL

Tol el que estem preparant per NADAL és aquí:

logo TRENCANOUSlogo rambla llibertat

Santa Cecíla, Patrona del Música

Untitled 1Aquest dijous 22 de novembre com cada 22 de novembre se celebra a tot el món la festa de Santa Cecília, Patrona de la Música, en commemoració del dia del seu naixement. Santa Cecília va morir màrtir l’any 230, condemnada per l’alcalde de Roma, Almaquio, qui va intentar sense èxit persuadir-la de renegar de la seva fe.

Al 1736, Haendel (1685-1759) li dedica l’Oda per al Dia de Santa Cecília a penes quatre anys abans de compondre “El Messies”. Charles Gounod (1818-1893) compon una “Messe solennelle de Sainte Cécile“. Benjamin Britten (1913-1976), nascut per cert el dia de Santa Cecília, li compon l’Himne al Dia de Santa Cecília. L’espanyol Salvador Giner (1832-1911) li dedica així mateix un “Himne Pregària a Santa Cecília“.

Curiosament, el dia de Santa Cecília neix el gran compositor espanyol Joaquín Rodrigo (1901-1999), per cert, cec des dels tres anys, com dels cecs diuen alguns és també patrona Santa Cecília.

Us deixo més informació sobre la diada i aquesta Santa tan excepcional !!!!

Untitled 2

Nadales amb flauta per a 5è i 6è

Nois i noies de 5è i 6è, noves partitures de flauta per a tocar els dies de festa en família !!

EL NOI DE LA MARE

Untitled 1

 

Untitled 1

( Fet per Jorge Delicado )

Untitled 2

( Fet per Jorge Delicado )

Ens preparem per celebrar la CASTANYADA tot cantant

Proyecto1

Quina estació més bonica, la tardor !!!!

Plena de dites, refranys i també cançons.

Us en deixo un munt dins aquest wix.

Que les disfruteu !!!!


US EN DEIXO UNA DE BEN DIVERTIDA Ha Ha

castanyera roqueraAquesta ens ha fet especial atenció…. una castanyera rockera ?????

castanyera rokera

La Castanyera Rockera by fterensi

Què en sabem de la Música Culta ?

Sovint a 6è parlem de grans compositors de la història de la música: Beethoven, Vivaldi, Bach, Mozart, Prokófiev, Bizet, Dukas, Grieg

També diem que aquesta música la classifiquem com a música Culta, a diferència de la música Folklòrica o Popular, i la música Popular Urbana o Lleugera.

Potser hauríem d’anar una mica enrere i esbrinar com es classifica la música. Us deixo una pista….

Ara que ja sabeu que la música Culta es classifica dins la música Profana o no Religiosa podríem anar descobrint més aspectes a fi de conèixer-la i entendre-la millor.

Us proposo un recorregut per aquest wix:

Com a feina de casa us deixo aquest mural de Compositors per a que l’obriu i us dediqueu a escoltar les diferents músiques representatives dels diferents compositors de M.CULTA.

I per últim, per aquells que us agrada conèixer una mica més de les coses, podeu veure aquest video que parla de l’evolució de la música al llarg dels temps i ben segur us agradarà molt.

Classificació dels instruments: Famílies

Image

Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d’instruments musicals, cadascun amb nom propi:

AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l’aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l’orgue.

MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.

IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l’instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d’una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.

logo-instr-percussio

CORDÒFONS: tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l’arpa.

ELECTRÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l’àtom generadora de l’electricitat) i phoné  (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l’electricitat sinó les cordes i la electricitat l’únic que fa és amplificar-lo. Exemples d’autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l’orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.

Untitled 1

Nova peça de flauta i cançó per a 5è: “La Flor de la Cantuta”

No hi ha peça més dolça i bonica que aquesta FLOR DE LA CANTUTA per agafar el gustet d’aprendre a tocar la flauta a 5è.

La cantuta és considerada la flor nacional del Perú. Segons la història, els inques van quedar meravellats amb la seva gran bellesa i color (rosa groguenca).

Per això, van promoure el seu cultiu en tots els seus dominis i la van donar com a ofrena al seu déu Inti (Sol) i els seus huacas. També és coneguda com la “flor sagrada dels inques“.

La Cantuta creix a les zones andines de Perú i Bolívia, sobretot, quan el clima és temperat. Floreix tot l’any.

A la quaresma, alguns pobles de Puno utilitzen els seus pètals per adornar les creus i fer catifes per a les processons.

cantuta

També la podem cantar….

Una flor de la cantuta en el río se cayó, 

púsose contento el río su perfume se llevó.

La flauta del pastor en el río se cayó,  

púsose contento el río su música se llevó.

El llanto de la niña en el río se cayó,

 púsose contento en el río cristalino se volvió.

El llanto y la cantuta y la flauta del pastor, 

pusieron contento al río que ya no los devolvió.

la flor de la cantuta

Segur que us encanta !!!!

Untitled 2

 

Una audició per a 6è: “El Ritual del Foc”, del “Amor Brujo” de Manuel de Falla

Aquest és MANUEL de FALLA (Espanya, 1876- Argentina, 1946)

Fou un compositor andalús de música clàssica. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d’aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l’aïllament de la música hispana des del segle XVIII.

Va compondre entre altres el  ballet: El amor brujo o traduit «L’amor fetiller».

És un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambra l’any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l’any 1916.

En el següent Wix pots saber més coses d’aquest ballet, concretament de la “Dansa Ritual del Foc“, i seguir la música amb un musicograma.

Fixa’t en els signes de DINÀMICA:

pp       p      mf       f       ff      < >

Una peça de flauta ben divertida per als de 5è: Els Esquelets

Apa nois i noies de 5è, ja teniu la flauta ben a punt ??? Perquè us tinc una peça preparada que us encantarà…..

Me la va fer conèixer  la meva amiga Mª Jesús Camino, professora de Cantàbria que en sap molt …. es diu “Els Esquelets”.

L’aprenem ????

ESQUELETS

Escoltem a 5è “El Matí” de Peer Gynt, del compositor noruec Edvard GRIEG

91858-004-06672b80Aquest és Edvard GRIEG, compositor nacionalista noruec (1843-1907).

Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.

Aquesta és la història ….

Untitled 1

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

” Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies. 
En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir: 
– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!
Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:
– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu
Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya. 
El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania! 
I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!
Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.
Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries: 
Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí. 
Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.
En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.
I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat, la bonica Solveig “


Vols escoltar-la d’una forma ben original ???

Flash mob in the Copenhagen Metro

“La Veu del Mar”, una cançó per 6è quan arriba la tardor

Cada any a 6è ensenyo aquesta bonica cançó que parla del vent, del mar…. i ens aproxima a la tardor. Porta per títol La Veu del Mar.

Sentireu que parla del “llevant“. El Llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s’anomena també llevant al vent que prové d’aquest punt cardinal. En l’àmbit dels Països Catalans, el llevant és un vent humit, ja que prové del mar.

Si entreu en el wix trobareu la lletra i l’audio per fer-la amb karaoke.

Us atreviu ???

cançó-la-veu-del-mar-300x190

Nova peça de flauta per a 6è: Adeste Fideles

Encara que falta molt per nadal m’agradaria treballar amb temps aquest peça tan bonica. Es diu ADESTE FIDELES.

Adeste fideles és un himne que se sol cantar per Nadal, perquè la lletra convida els fidels a anar a Betlem per adorar el Salvador acabat de néixer.

Sembla que fou John Francis Wade, un laic anglès exiliat a França, qui va escriure les quatre primeres estrofes d’aquest himne, i que algú altre n’hi va afegir més, fins a arribar a les vuit que en coneixem avui.

El cant es va fer molt popular, tant a França com a Anglaterra, on es cantava a la missió portuguesa de Londres, de la qual era organista Vicent Novello, que va atribuir la música de l’Adeste fideles a John Reading, organista de la catedral de Winchester durant els anys 1675 al 1681. Amb el pas del temps ha esdevingut una nadala molt popular en els països de tradició cristiana.

adeste

Aquí teniu la lletra per si voleu entendre-la una mica millor.

Veniu fidels
(Català)

Fidels atanseu-vos, triomfants i alegres;
veniu-hi, veniu-hi, anem a Betlem:
allà podreu veure nat el Rei dels àngels.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

Canti ara el Cor dels àngels,
canti ara la cort celestial,
Glòria, glòria a les altures a Déu,
Veniu, adorem, veniu, adorem
Veniu, adorem el Senyor.

Del Pare celeste, l’esplendor eterna,
velada de blanca carn, tots mirarem:
És Déu, infant tendre i en bolquers que el faixen.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

Heu-lo aquí nascut, en aquest dia
Jesús, amb tu sia la glòria
Del Pare Etern, Verb fet carn
Veniu, adorem, veniu, adorem
Veniu, adorem el Senyor.

Déu de Déu, llum de llum
El gesten entranyes de nena,
Déu veritable, engendrat, no pas creat.
veniu, adorem, veniu, adorem,
veniu, adorem el Senyor.

Deixant les ramades, els pastors anaren,
humils al pessebre, cridats des del Cel.
I ara nosaltres a bon pas anem-hi.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

L’estrella condueix els mags, adoren a Crist
Or, encens i mirra, regals que li donen.
Al nen Jesús el cor li mostren
veniu, adorem, veniu, adorem,
veniu, adorem el Senyor.

Pels homes fet pobre, sobre el fenc reposa;
besem-lo I domem-li l’amor de tot cor:
si Ell així ens ama, qui no l’amaria?
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

Escoltem a 5è “L’Aprenent de Bruixot” de Paul Dukas

La primera audició d’aquest curs per als nois i noies de 5è serà sobre Música Descriptiva, és a dir, aquella música  que té per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l’oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d’ànim.

Es tracta del Poema Simfònic “L’Aprenent de Bruixot” del compositor francès Paul Dukas.

P.Dukas es va basar  en un poema de l’escriptor alemany Goethe. Més tard, Walt Disney, posà imatge  a la música de P.Dukas en la seva película de dibuixos animats “Fantasia”.

Us explico breument l’argument….

En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú.
Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre.
El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.

Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les seves pocions, l’ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre.
Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d’aigua.
Però el llibre no deia com es podia desencantar l’escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.

L’aprenent de bruixot ja estava a punt d’ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l’escombra.
Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l’escombra li piqués la cresta!

En el següent WIX hi trobareu informació sobre l’autor i la seva obra. Escolteu-la amb atenció, segur que us agradarà.


Untitled 1

L’Omid de 6è B ens presenta un instrument del seu país: el SANTUR ( santoor )

santur

Avui a classe de música l’Omid de 6è B ens ha portat un santur, un instrument que ell ha après a tocar al seu país.

IMG_0767 ,

El santur és un instrument de corda percudida. El percutor pot ser una vareta que colpeja una corda o més creant melodies (com en el cas de la celesta, la cítara o el qanun àrab) o bé un grup de cordes creant un acompanyament rítmic.

CLICA aquí per escoltar com toca el santur

MOLT BÉ OMID, ENHORABONA !!!