C.Superior

Acabem el mes de maig amb un repàs per diferents ÈPOQUES de la Història de la Música.

Acabem el mes de maig amb un repàs per diferents ÈPOQUES de la Història de la Música.

Escolteu i intenteu notar les diferències entre elles. Sabríeu troba-les ?

LOGO  petit

Una música nova per a una nova setmana: DONES DE COLOR

Al llarg de la història han sorgit multitud de dones amb grans veus. Jo n’he fet una mini selecció per a omplir la MÚSICA de la SETMANA.  Totes tenen estils diferents però hi ha una cosa que tenen en comú, són DONES DE COLOR !

Clica la imatge i les escoltaràs.

logo dones de color petit

Música de la Setmana: Grans de l’ÒPERA

Aquesta setmana escoltarem música d’ÒPERA !!!

Us he preparat una petita mostra amb veus dels més grans del  món de l’Òpera. En coneixeu algun ??? Us proposo que els escolteu i investigueu sobre ells, cerqueu quines òperes han representat, … 

LOGO GRANS DE LOPERA petitSegur que heu descobert que no totes les seves veus són iguals…. Dins aquest wix us presento una classificació de les diferents VEUS HUMANES.

Les reconeixeu ?

logo veus pel bloc

Escoltem Música A Cappella

La primera setmana d’aquest mes de maig escoltarem MÚSICA A CAPPELLA.

La música a cappella és un estil de música vocal o cant sense acompanyament instrumental o una peça prevista per a ser interpretada d’aquesta forma.

He triat alguns grups que segurament ja haureu escoltat algun cop. 

Aquí us els deixo. Que disfruteu de la música !!!

logo musica a capella petit

La música de la setmana: el MUSICAL

Aquesta setmana de final d’abril escoltareu, com a la megafonia del pati de l’escola, diferents MUSICALS. A veure si els coneixeu !!!

Us proposo que en busqueu més i em feu arribar les vostres propostes per a una altra MÚSICA DE LA SETMANA !!!

MUSICAL

Aquesta setmana gaudim amb música de SANT JORDI

logo wix sant jordi

“L’Himne a l’Alegria” de L.V.Beethoven per tocar amb flauta a 5è

Coneixeu l’última Simfonia composada pel cèlebre L.V.BEETHOVEN ??? Es tracta de la sensacional 9ª Simfonia en re menor.

La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic.

És una música que s’ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de la Unió Europea (UE)

A continuació la podeu escoltar i tocar amb la flauta. Us animeu ????

Si voleu saber més sobre aquesta obra cliqueu : AUTOR

Una manera divertida d’escoltar aquesta Oda….

Tres músics de renom la canten

Víctor Manuel

Ana Belén

Serrat

i Miguel Rios

El Cor més gran del món cantant “L’Oda a l’Alegria”

Commemorem el 250è aniversari del geni L.V.BEETHOVEN

1820

Aprofitant que aquest any es commemora el 250è aniversari del neixement del geni musical Ludvig Van Beethoven a l’escola hem volgut contribuir d’una forma ben particular creant una exposició interactiva on anar descobrint aspectes de la vida i obra del músic d’una manera ben lúdica.

Així doncs passant per la descoberta d’objectes significatius en la seva vida, tot llegint en vinils uns codis QR que ens acostaran a les seves obres, situant dates importants en un termòmetre del temps, tocant alguna peça important com “Para Elisa” o jugant en una “xarranca” en forma de clau de sol…. ens aproparem al món fantàstic de Beethoven per aprendre un munt de coses sobre ell.

Volem agrair molt sincerament la col.laboració de pares i mares de l’escola que, amb la seva creativitat, il.lusió i dedicació desinteressada, han fet possible que aquesta exposició es dugués a terme.

Moltes gràcies a tots i totes !!!!

Confiem us agradi molt !!!

La PRIMAVERA ja gairebé és aquí !!!!

Nois i noies !!!! Està a punt d’arribar la…..

----------------------

I amb la PRIMAVERA arriba la melodia d’un concert d’un molt conegut músic del Barroc.

Saps de qui es tracta ….. ?

VivaldiI

Doncs si, és el venecià ANTONIO LUCIO VIVALDI i el concertLa PrimaveradeLes Quatre Estacions“.

Clica el wix per escoltar els tres moviments d’aquest concert i seguir-lo amb un musicograma.

logo-bloc-primavera

També és la Primavera de Vivaldi encara que no t´ho creguis !

També és hora de cantar alegres cançons…

 

A 6è escoltem la “Guia d’Orquestra per a Joves” de B.BRITTEN

Guia d’Orquestra per a joves és una obra de Benjamin Britten (1913-1976) que va escriure per a un documental de la BBC de Londres amb la finalitat de familiaritzar els joves amb les seccions i els instruments musicals d’una Orquestra Simfònica.

És una bona audició per reconèixer el timbre dels instruments que formen part de l’ORQUESTRA.

L’obra es divideix en tres parts:

A: Frase principal. ( “Tema” )

a / Tota l’orquestra interpreta la frase principal.

b / La frase és interpretada quatre vegades per aquest ordre: secció de vent-fusta, secció de vent-metall, secció de corda fregada i percussió.

a ‘/ Tota l’orquestra repeteix el tema principal.

B: Desenvolupament. ( “Variacions” )

Ordre d’aparició dels instruments i les seccions (observa que van del més agut al més greu):

1 º secció de vent fusta: flautí, flauta, Oboè, Clarinet, Fagot.

2 º secció de corda fregada: violins, violes, violoncels, contrabaixos. (Violins i violes entren alhora).
Atent s: Quin instrument sona ara?

3 º corda puntejada: arpa

4 º secció de vent metall: Trompes, trompetes, trombons, tuba. (Trombons i tuba entren simultàniament).

5 º percussió: intenta anar anotant els instruments que reconeguis.

C: Un instrument de cada secció va “cridant” a la seva família, d’un en un, fins que tota l’orquestra està en marxa per repetir el tema principal. ( “Fuga” )


L’ESCOLTEM ?

UN ALTRE MUSICOGRAMA PER SEGUIR

Parlem de la Classificació de la Música a 5è

A 5è parlarem de com es classifica la música. I farem aquesta classificació pensant en a qui va dirigida aquesta música.

M’agradaria que escoltéssiu totes les audicions per a poder diferenciar bé entre un tipus de música i un altre.

tapa-classificacio-bloc

Aquí us deixo un mapa conceptual de Mª Jesús Camino que també ens pot ajudar:

Untitled 1

Escolta aquests fragments i esbrina a quin tipus de música pertanyen:

I per últim aquest video l’he trobat molt interessant per a fer un breu i ràpid recorregut per la Història de la Música:

Introduim el fa # a flauta amb la peça “El poll i la puça”

Coneixeu una Cançó Popular Catalana molt curiosa que es diu El Poll i la Puça ?. Ara a 5è l’aprendrem a tocar amb Flauta. Haurem de vigilar perquè apareix un fa#.

FA# SOSTENIDO

Repassem primer la cançó ?

logo-bloc-el-poll-i-la-puca1

Música i Cinema. Les Bandes Sonores

Ben segur nois i noies de 6è que aquest tema us agradarà. Parlarem de la importància de la Música en el CINE.

Primer de tot, però, hem de veure la importància que té la relació entre la música i la imatge. Escolta aquests fragments musicals i mira de relacionar-los amb les imatges que tens al teu quadern.

I ara si, parem del CINEMA !!!

Què en sabeu de les Bandes Sonores? Coneixeu quins són els grans compositors de les bandes sonores de les pel.lícules que tan us agraden?

En aquest wix en coneixerem alguns i aprendrem què és una banda sonora.

Un cop hagueu entrat al wix caldrà cercar les respostes a les següents preguntes que respondreu des de l’EDMODO:

  1. En una pel.lícula, la música sempre es composa expressament ?
  2. Defineix BANDA SONORA
  3. Quan arriba el cine sonor ?
  4. Els primers intents de posar una banda sonora necessiten de dos aparells. Quins són ?
  5. Nombra els principals compositors de Bandes Sonores i cita una de les seves obres.

I per acabar pots descobrir la importància de la música clàssica en el cine. En aquesta presentació trobaràs la música de grans compositors clàssics com a part de la Banda Sonora de pel.lícules ben conegudes….

Aprenem cançons de CARNAVAL: ” Per Carnaval tot s’hi val “

I si tot s’hi val volem celebrar com cal l’arribada d’en CARNESTOLTES. Per això, aquí a música, aprendrem un munt de cançons per a rebre com cal sa majestat el rei Carnestoltes.

En aquest wix hi trobareu, a més a més de moltes cançons, informació sobre la diada, jocs, un conte i altres activitats.

Sabeu que hi ha instruments típics per a la diada de CARNAVAL??? Aquí us en mostro alguns…

Podríem destacar els següents instruments, tot i que també es feien servir en altres celebracions. La relació d’alguns d’aquests instruments amb el Carnestoltes es podria atribuir al seu ús en antigues cerimònies per tal de contactar amb altres esperits o divinitats.

Picacanyes-Dibuix-de-J-Ribot-copia VIOLI DE BUFA

Violí de bufa:

És un instrument molt rudimentari i primitiu fet amb una bufeta de porc lligada a la punta d’una canya, per sobre hi passen d’un a tres cordills que es freguen amb un altre bastó com si es toqués el violí o el violoncel. El seu so és greu i sord. Antigament s’utilitzava en cerimònies pesqueres als pobles costaners.

Brunzidor:

També utilitzat per les poblacions costaneres. Consisteix en una vara plana o llengüeta de canya o fusta, més o menys rectangular i fina, lligada a l’extrem d’un cordill. Aquesta es fa girar ràpid a l’aire i produeix un brunzit intens i agut. És classificat com a aeròfon giratori dins la classificació de Hornsbostel-Sachs.

Picacanya:

És una canya d’uns dos pams de llarg amb un tall de dalt a baix i que sona picant contra el palmell de la mà.

Espantasogres:

Tub de paper de seda enganxat amb un fi filferro i al capdamunt un tros de canya. Es bufava força a prop de la cara d’una altra persona per molestar.

Però altres instruments s’utilitzen per portar el ritme dels diferents balls ques’exhibeixen durant la rua de Carnaval.

Molts grups acompanyen la seva comparsa amb instruments reciclats(llaunes, cubells, capses, …). També els xiulets ajuden a marcar el ritme i a esvalotar el personal.

I ara, a cantar !!!!

WIX VIDEOS

Nova audició per a 5è del compositor txec B.SMETANA: “El Moldau”

A 5è ja sabem què és la Música Descriptiva. N’escoltarem una de molt bonica de la mà d’un gran compositor i pianista Txec, B.SMETANA. És un poema Simfònic anomenat ”El Moldau“.

Ens descriu el recorregut d’aquest riu per terres de Bohèmia i Moldàvia, a la República Txeca, des que neix fins que arriba a Praga.

L’escoltem ?

Per fer-nos més a la idea de com neix un riu i com és els seu recorregut podeu fer-li una ullada a la següent presentació. Us serà molt útil per entendre aquesta obra de Smetana. L’ha fet la professora V.Casas.

O aquest video del professor Francisco Jose Figueroba Sanchez:

L’ÒPERA un món escènic fascinant, per a 6è

Untitled 1

Encetem un tema apassionant…. l’ÒPERA !!!!!

Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.

Però, QUÈ ÉS L’ÒPERA ???

Untitled 2

Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..

Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:

Untitled 1 pavaroti1

I per si encara vols saber més sobre l’Òpera …..

Cantem a la PAU amb aquesta cançó: ” Si tingués la màgia d’un mag “

magos - GIFMANIA

Els nois i nois de 5è volen fer màgia per aconseguir un món molt, molt millor !!!!

CANÇÓ SI TINGUÉS LA MAGIA D by fterensi on Scribd

 SOM NOSALTRES
IMG_0719 petita
IMG_0717  petita

Preparem cançons per al Dia de la PAU i la NO VIOLÈNCIA

D’aquí a uns dies, el 31 de gener,  celebrarem el Dia escolar de la Pau i la No Violència i, com sempre, des de l’aula de música, ho volem fer fent allò que millor se’ns dóna….

Untitled 2

He preparat tot un recull de cançons classificades per cicles.

No les aprendrem totes !!!! Però us les deixo per si voleu escoltar-les i ensenyar-les als pares.

logo wix pau

Aquí en teniu més….

bloc-logo-cançons-pau.jpg

I encara més…. coneixeu Bob DYLAN ?

bob

Escoltem l’ORGUE i fem una visita al Modernisme del Palau de la Música Catalana

Aquest proper dimecres 5 de febrer, els alumnes de 6è aniran al Palau de la Música Catalana per escoltar en directe l’Orgue que hi ha a la sala de concerts.

Palau_de_la_Música_-_Escenari

L’audició que tindrà lloc ens permetrà de conèixer i gaudir del so d’un dels instruments més grans que hi ha: l’Orgue.

 Orgue Palau Musica Catalana

Es tracta d’un orgue adquirit a la casa alemanya Walcker, de Ludwigsburg, l’any 1908 i que recentment ha estat remodelat.

Actualment està format per 3.772 tubs que li confereixen una enorme varietat de sons i tonalitats.

Si cliques sobre la imatge  trobaràs informació per respondre unes preguntes sobre l’Orgue i l’Edifici Modernista del Palau de la Música, feta per Montserrat Benito.

palau de la música

Més informació que et pot ser d’utilitat abans de fer la visita:
1280px-Palau_de_la_Música_-_Interior_general_(2)

La nostra visita al Palau

IMG_0808 petita

Taller de “Cajones” per al cicle superior

logo

Aquest matí els alumnes de 5è i 6è participaran d’un Taller circular , molt dinàmic, en el que descobriran com sona i com es toca el Cajón. Aprendran a col.locar el cos i les mans correctament, coordinaran, es sincronitzaran els uns amb els altres, tocaran, jugaran, aprendran la rumba, ritmes i patrons bàsics, quaternaris i ternaris, ritmes de rock i pop, com tocar en grup, jocs rítmics, improvisació…

El Cajón és un instrument de percussió que, com molts d’altres, ha viatjat lluny del seu pais d’origen, ha estat acollit en d’altres contrades, ha evolucionat i s’ha transformat. Tot i que és conegut com a cajón flamenco o cajón rumbero, es tracta d’un instrument originari del Perú. Als anys 80 va arribar a Espanya, de la mà del perussionista de Paco de
Lucia, Rubem Dantas. A partir d’aquí, molts músics de flamenco, se’n van enamorar i el van incorporar dins el seu set de percussió. Avui dia, és conegut arreu del món, i s’utilitza en molts estils i músiques diferents.

Ho hem passat molt bé i ha estat molt profitós. Mireu, mireu el que hem fet !!!! 

5A

5B

 

6A

6B

Nova peça de flauta per a 5è: ” Ratpenat ” per treballar el re agut

Coneixeu Johann Strauss, el compositor vienès de valsos ??? Perquè us volia presentar el seu fill… Johann Strauss II.

Igual que el seu pare fou un excel.lent compositor i violinista que als 19 anys començà la seva carrera com a director d’orquestra. Va escriure valsos i operetes, una de les quals s’anomena Ratpenat.

El Ratpenat és una opereta de Johann Strauss II, amb llibret de Carl Haffner i Richard Genée, basat en una comèdia alemanya de Roderich Benedix. S’estrenà al Theater an der Wien de Viena el 5 d’abril de 1874.

D’aquesta opereta en tocarem un petit fragment amb flauta. Us el deixo en el wix.

ATENCIÓ !!! Que avui aprendrem a tocar el re’ !!!

Una petita mostra dels nostres Concerts de Nadal

US ESPEREM !!!!

Preparem el Nadal amb dos concerts ben especials

corona-de-navidad-imagen-animada-0090

S’acosta el NADAL i a l’escola ho celebrarem amb dos Concerts molt especials:

CALENDARI  de NADAL 

1r -2n – 3r

tapa programa CALENDARI DE NADAL 2019  definitiva petita pel bloc

PER NADAL TOT ÉS POSSIBLE

4t – 5è – 6è

dibuix tapa programa de ma DEFINITIU petit per al bloc

Coneguem el gran compositor alemany “Ludwig Van Beethoven”

Beethoven - GIFMANIA

Segur que heu vist aquesta cara molts cops….

Es tracta del compositor, director d’orquestra i pianista alemany considerat l’últim gran representant del classicisme vienès després de Mozart.

Us dono una pista. Va composar la 9ª Simfonia. Escolteu aquest fragment !!!

Molt bé !!! Ho heu endevinat !!! Es tracta de:

LUDWIG VAN BEETHOVEN

i aquest 2020 es celebra el  250 aniversari del seu neixement 

Fem-ne una breu pinzellada des d’aquest Educaplay:

logo educaplay beethoven

Si voleu aprofondir en la vida i obra del compositor entreu en el wix:

Untitled 1

Encara més !!!

BIOGRAFIA PER A NENS

POSA’T A PROVA amb aquest Quizz !!!

quizz beethoven

Cantem a la tardor amb aquest original “Calendari de Tardor” a 5è

Otoño - GIFMANIA

Ja som a la tardor i amb ella ens vénen ganes de cantar la cançó del “CALENDARI de TARDOR “.

Els alumnes de 5è l’aprendran molt aviat, per això els deixo aquesta presentació amb la lletra i l’audio per si la volen anar escoltant.

L’escoltem ???

Aquí també la pots escoltar i veure !!!

Ens preparem per celebrar la CASTANYADA tot cantant

Proyecto1

Quina estació més bonica, la tardor !!!!

Plena de dites, refranys i també cançons.

Us en deixo un munt dins aquest wix.

Que les disfruteu !!!!


US EN DEIXO UNA DE BEN DIVERTIDA Ha Ha

castanyera roqueraAquesta ens ha fet especial atenció…. una castanyera rockera ?????

castanyera rokera

La Castanyera Rockera by fterensi

I moltes més cançons !!!!

Classificació dels instruments: Famílies

Image

Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d’instruments musicals, cadascun amb nom propi:

AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l’aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l’orgue.

MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.

IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l’instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d’una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.

logo-instr-percussio

CORDÒFONS: tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l’arpa.

ELECTRÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l’àtom generadora de l’electricitat) i phoné  (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l’electricitat sinó les cordes i la electricitat l’únic que fa és amplificar-lo. Exemples d’autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l’orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.

Untitled 1

Una audició per a 6è: “El Ritual del Foc”, del “Amor Brujo” de Manuel de Falla

Aquest és MANUEL de FALLA (Espanya, 1876- Argentina, 1946)

Fou un compositor andalús de música clàssica. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d’aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l’aïllament de la música hispana des del segle XVIII.

Va compondre entre altres el  ballet: El amor brujo o traduit «L’amor fetiller».

És un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambra l’any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l’any 1916.

En el següent Wix pots saber més coses d’aquest ballet, concretament de la “Dansa Ritual del Foc“, i seguir la música amb un musicograma.

Fixa’t en els signes de DINÀMICA:

pp       p      mf       f       ff      < >

Nova peça de flauta i cançó per a 5è: “La Flor de la Cantuta”

No hi ha peça més dolça i bonica que aquesta FLOR DE LA CANTUTA per agafar el gustet d’aprendre a tocar la flauta a 5è.

La cantuta és considerada la flor nacional del Perú. Segons la història, els inques van quedar meravellats amb la seva gran bellesa i color (rosa groguenca).

Per això, van promoure el seu cultiu en tots els seus dominis i la van donar com a ofrena al seu déu Inti (Sol) i els seus huacas. També és coneguda com la “flor sagrada dels inques“.

La Cantuta creix a les zones andines de Perú i Bolívia, sobretot, quan el clima és temperat. Floreix tot l’any.

A la quaresma, alguns pobles de Puno utilitzen els seus pètals per adornar les creus i fer catifes per a les processons.

cantuta

També la podem cantar….

Una flor de la cantuta en el río se cayó, 

púsose contento el río su perfume se llevó.

La flauta del pastor en el río se cayó,  

púsose contento el río su música se llevó.

El llanto de la niña en el río se cayó,

 púsose contento en el río cristalino se volvió.

El llanto y la cantuta y la flauta del pastor, 

pusieron contento al río que ya no los devolvió.

la flor de la cantuta

Segur que us encanta !!!!

Untitled 2

 

Escoltem a 5è “El Matí” de Peer Gynt, del compositor noruec Edvard GRIEG

91858-004-06672b80Aquest és Edvard GRIEG, compositor nacionalista noruec (1843-1907).

Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.

Aquesta és la història ….

Untitled 1

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

” Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies. 
En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir: 
– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!
Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:
– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu
Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya. 
El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania! 
I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!
Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.
Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries: 
Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí. 
Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.
En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.
I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat, la bonica Solveig “


Vols escoltar-la d’una forma ben original ???

Flash mob in the Copenhagen Metro