C.Superior

Nadales amb flauta per a 5è i 6è

Nois i noies de 5è i 6è, noves partitures de flauta per a tocar els dies de festa en família !!

EL NOI DE LA MARE

Untitled 1

 

Untitled 1

( Fet per Jorge Delicado )

Untitled 2

( Fet per Jorge Delicado )

Ens preparem per celebrar la CASTANYADA tot cantant

Proyecto1

Quina estació més bonica, la tardor !!!!

Plena de dites, refranys i també cançons.

Us en deixo un munt dins aquest wix.

Que les disfruteu !!!!


US EN DEIXO UNA DE BEN DIVERTIDA Ha Ha

castanyera roqueraAquesta ens ha fet especial atenció…. una castanyera rockera ?????

castanyera rokera

La Castanyera Rockera by fterensi

Què en sabem de la Música Culta ?

Sovint a 6è parlem de grans compositors de la història de la música: Beethoven, Vivaldi, Bach, Mozart, Prokófiev, Bizet, Dukas, Grieg

També diem que aquesta música la classifiquem com a música Culta, a diferència de la música Folklòrica o Popular, i la música Popular Urbana o Lleugera.

Potser hauríem d’anar una mica enrere i esbrinar com es classifica la música. Us deixo una pista….

Ara que ja sabeu que la música Culta es classifica dins la música Profana o no Religiosa podríem anar descobrint més aspectes a fi de conèixer-la i entendre-la millor.

Us proposo un recorregut per aquest wix:

Com a feina de casa us deixo aquest mural de Compositors per a que l’obriu i us dediqueu a escoltar les diferents músiques representatives dels diferents compositors de M.CULTA.

I per últim, per aquells que us agrada conèixer una mica més de les coses, podeu veure aquest video que parla de l’evolució de la música al llarg dels temps i ben segur us agradarà molt.

Classificació dels instruments: Famílies

Image

Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d’instruments musicals, cadascun amb nom propi:

AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l’aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l’orgue.

MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.

IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l’instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d’una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.

logo-instr-percussio

CORDÒFONS: tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l’arpa.

ELECTRÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l’àtom generadora de l’electricitat) i phoné  (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l’electricitat sinó les cordes i la electricitat l’únic que fa és amplificar-lo. Exemples d’autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l’orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.

Untitled 1

Nova peça de flauta i cançó per a 5è: “La Flor de la Cantuta”

No hi ha peça més dolça i bonica que aquesta FLOR DE LA CANTUTA per agafar el gustet d’aprendre a tocar la flauta a 5è.

La cantuta és considerada la flor nacional del Perú. Segons la història, els inques van quedar meravellats amb la seva gran bellesa i color (rosa groguenca).

Per això, van promoure el seu cultiu en tots els seus dominis i la van donar com a ofrena al seu déu Inti (Sol) i els seus huacas. També és coneguda com la “flor sagrada dels inques“.

La Cantuta creix a les zones andines de Perú i Bolívia, sobretot, quan el clima és temperat. Floreix tot l’any.

A la quaresma, alguns pobles de Puno utilitzen els seus pètals per adornar les creus i fer catifes per a les processons.

cantuta

També la podem cantar….

Una flor de la cantuta en el río se cayó, 

púsose contento el río su perfume se llevó.

La flauta del pastor en el río se cayó,  

púsose contento el río su música se llevó.

El llanto de la niña en el río se cayó,

 púsose contento en el río cristalino se volvió.

El llanto y la cantuta y la flauta del pastor, 

pusieron contento al río que ya no los devolvió.

la flor de la cantuta

Segur que us encanta !!!!

Untitled 2

 

Una audició per a 6è: “El Ritual del Foc”, del “Amor Brujo” de Manuel de Falla

Aquest és MANUEL de FALLA (Espanya, 1876- Argentina, 1946)

Fou un compositor andalús de música clàssica. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d’aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l’aïllament de la música hispana des del segle XVIII.

Va compondre entre altres el  ballet: El amor brujo o traduit «L’amor fetiller».

És un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambra l’any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l’any 1916.

En el següent Wix pots saber més coses d’aquest ballet, concretament de la “Dansa Ritual del Foc“, i seguir la música amb un musicograma.

Fixa’t en els signes de DINÀMICA:

pp       p      mf       f       ff      < >

Una peça de flauta ben divertida per als de 5è: Els Esquelets

Apa nois i noies de 5è, ja teniu la flauta ben a punt ??? Perquè us tinc una peça preparada que us encantarà…..

Me la va fer conèixer  la meva amiga Mª Jesús Camino, professora de Cantàbria que en sap molt …. es diu “Els Esquelets”.

L’aprenem ????

ESQUELETS

Escoltem a 5è “El Matí” de Peer Gynt, del compositor noruec Edvard GRIEG

91858-004-06672b80Aquest és Edvard GRIEG, compositor nacionalista noruec (1843-1907).

Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.

Aquesta és la història ….

Untitled 1

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

” Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies. 
En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir: 
– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!
Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:
– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu
Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya. 
El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania! 
I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!
Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.
Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries: 
Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí. 
Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.
En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.
I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat, la bonica Solveig “


Vols escoltar-la d’una forma ben original ???

Flash mob in the Copenhagen Metro

“La Veu del Mar”, una cançó per 6è quan arriba la tardor

Cada any a 6è ensenyo aquesta bonica cançó que parla del vent, del mar…. i ens aproxima a la tardor. Porta per títol La Veu del Mar.

Sentireu que parla del “llevant“. El Llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s’anomena també llevant al vent que prové d’aquest punt cardinal. En l’àmbit dels Països Catalans, el llevant és un vent humit, ja que prové del mar.

Si entreu en el wix trobareu la lletra i l’audio per fer-la amb karaoke.

Us atreviu ???

cançó-la-veu-del-mar-300x190

Nova peça de flauta per a 6è: Adeste Fideles

Encara que falta molt per nadal m’agradaria treballar amb temps aquest peça tan bonica. Es diu ADESTE FIDELES.

Adeste fideles és un himne que se sol cantar per Nadal, perquè la lletra convida els fidels a anar a Betlem per adorar el Salvador acabat de néixer.

Sembla que fou John Francis Wade, un laic anglès exiliat a França, qui va escriure les quatre primeres estrofes d’aquest himne, i que algú altre n’hi va afegir més, fins a arribar a les vuit que en coneixem avui.

El cant es va fer molt popular, tant a França com a Anglaterra, on es cantava a la missió portuguesa de Londres, de la qual era organista Vicent Novello, que va atribuir la música de l’Adeste fideles a John Reading, organista de la catedral de Winchester durant els anys 1675 al 1681. Amb el pas del temps ha esdevingut una nadala molt popular en els països de tradició cristiana.

adeste

Aquí teniu la lletra per si voleu entendre-la una mica millor.

Veniu fidels
(Català)

Fidels atanseu-vos, triomfants i alegres;
veniu-hi, veniu-hi, anem a Betlem:
allà podreu veure nat el Rei dels àngels.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

Canti ara el Cor dels àngels,
canti ara la cort celestial,
Glòria, glòria a les altures a Déu,
Veniu, adorem, veniu, adorem
Veniu, adorem el Senyor.

Del Pare celeste, l’esplendor eterna,
velada de blanca carn, tots mirarem:
És Déu, infant tendre i en bolquers que el faixen.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

Heu-lo aquí nascut, en aquest dia
Jesús, amb tu sia la glòria
Del Pare Etern, Verb fet carn
Veniu, adorem, veniu, adorem
Veniu, adorem el Senyor.

Déu de Déu, llum de llum
El gesten entranyes de nena,
Déu veritable, engendrat, no pas creat.
veniu, adorem, veniu, adorem,
veniu, adorem el Senyor.

Deixant les ramades, els pastors anaren,
humils al pessebre, cridats des del Cel.
I ara nosaltres a bon pas anem-hi.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

L’estrella condueix els mags, adoren a Crist
Or, encens i mirra, regals que li donen.
Al nen Jesús el cor li mostren
veniu, adorem, veniu, adorem,
veniu, adorem el Senyor.

Pels homes fet pobre, sobre el fenc reposa;
besem-lo I domem-li l’amor de tot cor:
si Ell així ens ama, qui no l’amaria?
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

Escoltem a 5è “L’Aprenent de Bruixot” de Paul Dukas

La primera audició d’aquest curs per als nois i noies de 5è serà sobre Música Descriptiva, és a dir, aquella música  que té per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l’oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d’ànim.

Es tracta del Poema Simfònic “L’Aprenent de Bruixot” del compositor francès Paul Dukas.

P.Dukas es va basar  en un poema de l’escriptor alemany Goethe. Més tard, Walt Disney, posà imatge  a la música de P.Dukas en la seva película de dibuixos animats “Fantasia”.

Us explico breument l’argument….

En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú.
Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre.
El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.

Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les seves pocions, l’ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre.
Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d’aigua.
Però el llibre no deia com es podia desencantar l’escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.

L’aprenent de bruixot ja estava a punt d’ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l’escombra.
Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l’escombra li piqués la cresta!

En el següent WIX hi trobareu informació sobre l’autor i la seva obra. Escolteu-la amb atenció, segur que us agradarà.


Untitled 1

L’Omid de 6è B ens presenta un instrument del seu país: el SANTUR ( santoor )

santur

Avui a classe de música l’Omid de 6è B ens ha portat un santur, un instrument que ell ha après a tocar al seu país.

IMG_0767 ,

El santur és un instrument de corda percudida. El percutor pot ser una vareta que colpeja una corda o més creant melodies (com en el cas de la celesta, la cítara o el qanun àrab) o bé un grup de cordes creant un acompanyament rítmic.

CLICA aquí per escoltar com toca el santur

MOLT BÉ OMID, ENHORABONA !!!

Una audició de la Forma Musical RONDÓ: “Te Deum” de M.A Charpentier

Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.                           

http://picasion.com/gl/5brw/
http://picasion.com/gl/5brw/

Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…

Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.

I ho farem fent servir els Musicogrames.

Eines de GAMIFICACIÓ al Cicle Superior: CLASSROOM i EDMODO

Us vull presentar nois i noies de 5è i 6è unes noves Eines de Gamificació que introduirem aquest curs a l’aula  i que confio ens seran de molta utilitat.

En aquesta breu presentació us en faig cinc cèntims. Més endavant tindreu un tutorial per a inscriure-us.

CLASSROOM per a 5è

EDMODO per a 6è

logo

Un cànon a tres veus per a 5è: ” MAKE TUME PAPA”

Comencem curs a 5è ambMake tume papa , una cançó tradicional del Camerum. És un Cànon a 3 veus.

Untitled 3

make tume papa

He trobat la partitura en el bloc de Lenguaje Musical de Fàtima. Us el deixo:

maketumepapa
I més informació a:

Mama Lisa’s World

Aquests som nosaltres !!!

IMG_0764,

IMG_0761,

Un cànon a tres veus per a 6è: “TUMBAI”

eix-ucraina-43889

Tumbai és un cànon a tres veus que procedeix d’ Ucraïna. És una nadala que canten els nens en les cel·lebracions nadalenques.

TUMBAI

Tumbai, tumbai, tumbai, tumbai, tumbai, tumbai tumbai ( 2)

Lalalà laralaralà la la la la la là ( 2)

La laralà lalà laralà lalà laralà lala là! ( 2 )

JUGUEM per vacances ?

Sembla mentida però ja ha passat tot un curs !!!!

Ha estat llarg, intens i ple de noves experiències… Hem treballat de valent i après moltes coses. Segur que cadascú se n’empotarà algun record aquest estiu.

Parlant de records…. si voleu fer memòria i recordar tot jugant us he preparat un munt d’activitats i videos per a “refrescar” amb música aquest estiu.

glitter maker
glitter maker

JOCS VACANCES 2

Presentem una eina d’edició de PARTITURES: NOTEFLIGHT

NOTEFLIGHT

Noteflight és molt més que un editor de música en línia, és una comunitat musical 2.0 on podem crear, editar, compartir i publicar partitures de tot tipus i per a qualsevol nivell educatiu i professional. Això vol dir que, a més d’escriure música, tindrem accés a les partitures creades per nosaltres i els altres usuaris, produint-se un benefici mutu que, sense cap dubte, va a enriquir el nostre repertori de partitures i materials per a l’aula.

Un altre dels aspectes importants de Noteflight és el adequat que resulta per a utilitzar-lo en classe amb la PDI. És una aplicació molt interessant també perquè els alumnes puguin escriure les seves cançons, compondre petites melodies, ajudant amb això a fomentar la seva creativitat musical.

En ser Noteflight una eina de la web 2.0 afegeix més avantatges i utilitats a les ja reflectides anteriorment. Aquestes serien algunes:

-No cal instal·lar un programa i es pot treballar en qualsevol ordinador i sistema operatiu la qual cosa facilita molt l’ús per part de l’alumnat.
-Es pot crear un compte per al grup de classe i realitzar treballs en equip. També pot resultar interessant que cada alumne tingui el seu propi compte a Noteflight si es van a realitzar moltes activitats.
-Té un cercador i una biblioteca de partitures creades pels usuaris. Tenint un compte a Noteflight es poden realitzar aquestes recerques de partitures i marcar com a favorites les que més ens interessen. També compta amb un fòrum on comunicar-se amb altres usuaris i plantejar dubtes o altres temes.
-Les partitures queden automàticament publicades a la xarxa llistes per compartir-les amb els nostres alumnes i la resta de la comunitat d’usuaris de Noteflight.
-Les partitures creades són interactives, es poden incrustar en webs i blocs. Podem escoltar-les mentre les veiem com podeu comprovar en el següent exemple, donant al play que apareix a la part superior esquerra.

Avui hem intentat fer la nostra primera mini partitura…. I no sona tan malament, oi ????

NOTEFLIGHT partitura

Inventem ritmes amb gots a 5è

Untitled 1

Avui a classe els he repartit gots rítmics i, per grupets, han creat unes petites seqüències rítmiques. Aquest ha estat un primer intent. Però continuarem provant !!!

IMG_4123 petitaIMG_4189 PETITA

Nova peça de flauta per a 6è: “Enanitos”

Apa nois !!!! Toca aprendre nova partitura !!!

Es tracta del conegut tema de la pelicula de la “Blancaneus“, on els nans canten contents de tornada a casa…. recordeu ?

Es titula “Hei ho“.

L’aprenem ??? Vigileu que té el fa# !!!

enanitos

Vine a la Banda !!!! El Musical !!!

Per fi aquesta tarda els alumnes de 5è hem anat a l’Auditori Barts per cantar en el Musical: VINE A LA BANDA !!!

Screenshot_2
Ha estat una experiència única !!!

Bravo nois i noies, ho heu fet genial !!!!

IMG_4036 petita

Participem en la JORNADA de MÚSICA de les Corts

JORNADA DE MÚSICA DE LES CORTS 2018

IMG_3949 petita
Per fi, després de setmanes estudiant dues peces de flauta, hem pogut interpretar-les davant un públic d’alumnes de 6è i de 1r d’ESO a l’Auditori Axa de l’Illa Diagonal.

Ha estat una experiència molt enriquidora. D’una banda hem estat intèrprets i de l’altra receptors d’un concert de flautes. Esforçar-se per interpretar correctament i a la vegada per escoltar i respectar als altres intèrprets ha estat una bona lliçó.

Si cliqueu la imatge en veureu un petit resum.

Treballs sobre la MÚSICA POPULAR URBANA o LLEUGERA, 6è

pop

Els nois i noies de 6è han treballat la Música POPULAR URBANA o LLEUGERA fent cadascú una presentació en drive sobre un músic o grup que els agrada.

Després de visualitzar-los a classe els hem analitzat i valorat entre tots des d’una rúbrica sobre presentacións de treballs. Del consens de les valoracions de tota la classe en sortirà la valoració definitiva. Val a dir que s’hi han esforçat prou !!!!

He reunit tots els treballs en aquest wix. Ara, des de l’aula TAC, crearan uns Codi QR sobre aquests músics o grups i els exposarem al passadís per a que tothom qui vulgui pugui, des d’una tablet, tenir informació al moment.

tapa MUSICA POPULAR URBANA petitaAquest és el Mural:

IMG_3945 petita

Nova peça de flauta per a 5è: ” Cançó d’Aniversari “

Tartas de Cumpleaños - GIFMANIA

No, no es tracta del meu aniversari ni el de cap de vosaltres, que jo sàpiga…..

Es tracta d’una peça de flauta que podrem fer servir quan volguem felicitar algú.

L’aprenem ?


Juguem a QUI ÉS QUI amb la Música Culta

Al llarg del curs parlem i escoltem molts músics de la música CULTA que ja no són entre nosaltres. Alguns ens sonen més que altres, per exemple VIVALDI i les seves “Quatre Estacions” o MOZART i la “Petita Serenata Nocturna“….

Per a que no se’ns oblidin les seves cares us he preparat aquest mural interactiu. Sobre cada músic se us obriran dues pestanyes: una sobre la seva biografia i l’altra sobre una de les seves composicions més conegudes.

Us proposo jugar a endevinar QUI és QUI. Us animeu ????

Aquest mural l’he fet amb una eina anomenada THINGLINK. Clica sobre la imatge i s’obrirà.

El Tempo o Moviment en una partitura i els signes que el representen

Fa temps vam estudiar la Dinàmica o Intensitat del so…. Recordes ?

ff  f – mf – p – pp

Avui parlarem del TEMPOMOVIMENT i dels signes musicals que utilitzem per expressar-lo….

Quarter-Note-Adagio-60

T’atreveixes a explicar-me què és ? Si necessites ajuda clica el wix i ho descobriràs:

Obre ara aquest Mapa Conceptual i així ho veuràs més clar:

METRÒNOM ONLINE

Toquem a 5è el fragment “El Matí” ( Peer Gynt ) d’E.GRIEG

Preparats amb la flauta !!! Anem a aprendre una bonica peça de flauta que segur haureu escoltat alguna vegada. Es tracta del fragment “El Matí” de la suite “Peer Gynt” del compositor noruec Edvard GRIEG.

Imagen12

Què en sabem de l’autor ?

Edvard Grieg, compositor noruec (1843-1907).

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, que era una gran pianista. Als quinze anys els seus pares el van enviar al Conservatori de Leipzig, a Alemanya, on continuà els estudis fins al 1862. Quan va tornar a Noruega, el compositor Rikard Nordraak li feu descobrir la riquesa del folklore noruec, i de seguida se sentí atret per la idea de crear, juntament amb Nordraak, una escola de música nacional noruega; la va fundar l’any 1867 amb el nom d’Acadèmia Noruega de la Música.

Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.

Podeu seguir la història d’aquesta MÚSICA DESCRIPTIVA en el següent relat del programa Atrapasons:

La PRIMAVERA ja és aquí !!!!

Nois i noies !!!! Avui ha arribat la…..

----------------------

I amb la PRIMAVERA arriba la melodia d’un concert d’un molt conegut músic del Barroc.

Saps de qui es tracta ….. ?

VivaldiI

Doncs si, és el venecià ANTONIO LUCIO VIVALDI i el concert “La Primavera” de “Les Quatre Estacions“.

Clica el wix per escoltar els tres moviments d’aquest concert i seguir-lo amb un musicograma.

logo-bloc-primavera

També és la Primavera de Vivaldi encara que no t´ho creguis !

També és hora de cantar alegres cançons…

 

“Els PICAPEDRA”, nova peça de flauta per a 6è

Coneixes ELS PICAPEDRA ?

Els Picapedra, de Hanna-Barbera va ser una de les sèries animades més reeixides de la història de la televisió.

Fred Flintstone i Barney Rubble eren Pere Picapedra iPau Marbre. Reflectien la classe mitjana de la societat nord-americana amb les seves sortides al camp, barbacoes al jardí, partides de bitlles i un vehicle familiar. Les sofertes esposes, Betty i Vilma havien d’aguantar les idees de Pere i la complicitat obligatòria de Pau, d’on mai sortien bé.

Després de tants anys, encara segueixen tenint audiència al voltant del món.

Et proposo d’aprendre aquesta coneguda melodia de la sèrie.

T’animes ?


” The Marching Saints “, una peça de flauta molt americana per 6è

Us proposo de tocar  amb Flauta, a dues veus, aquesta peça: The marching Saints. Es tracta d’un tema que pertany a l’estil jazz i que els grups i bandes de jazz la interpretaven en els enterraments.

Quan els Sants van marxant “, sovint referit com “Els Sants“, és un himne gospel nord-americà dins la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia són més propensos a escoltar-lo interpretat per una banda de jazz. La cançó es confon de vegades amb una composició similar titulada “Quan els sants estan en marxa“ creada a partir de 1896 per Katharine Purvis (lletres) i James Milton Negre (música).

Al voltant de 1938 va ser l’any en què Armstrong la va llançar perquè fos descoberta i va aconseguir que perdés part del to apagat i trist que tenia en els seus orígens, per passar a tenir un ritme trepidant que la va fer molt atractiu per a les grans bandes de dixieland Jazz.

Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música funerària de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz“, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, una banda tocava la cançó com un cant fúnebre. A la tornada de l’enterrament, la cançó canviava al familiar estil optimista “calent“ o “Dixieland“.

Us deixo dues versions per flauta:

Aquesta feta per la meva amiga Adelaida Ibáñez

I aquesta altra una mica més difícl pel fa#

POTS ESTUDIAR-LA AQUÍ Ha Ha

L’escoltem en aquesta original versió ???