C.Superior

JUGUEM per vacances ?

Sembla mentida però ja ha passat tot un curs !!!!

Ha estat llarg, intens i ple de noves experiències… Hem treballat de valent i après moltes coses. Segur que cadascú se n’empotarà algun record aquest estiu.

Parlant de records…. si voleu fer memòria i recordar tot jugant us he preparat un munt d’activitats i videos per a “refrescar” amb música aquest estiu.

glitter maker
glitter maker

JOCS VACANCES 2

Presentem una eina d’edició de PARTITURES: NOTEFLIGHT

NOTEFLIGHT

Noteflight és molt més que un editor de música en línia, és una comunitat musical 2.0 on podem crear, editar, compartir i publicar partitures de tot tipus i per a qualsevol nivell educatiu i professional. Això vol dir que, a més d’escriure música, tindrem accés a les partitures creades per nosaltres i els altres usuaris, produint-se un benefici mutu que, sense cap dubte, va a enriquir el nostre repertori de partitures i materials per a l’aula.

Un altre dels aspectes importants de Noteflight és el adequat que resulta per a utilitzar-lo en classe amb la PDI. És una aplicació molt interessant també perquè els alumnes puguin escriure les seves cançons, compondre petites melodies, ajudant amb això a fomentar la seva creativitat musical.

En ser Noteflight una eina de la web 2.0 afegeix més avantatges i utilitats a les ja reflectides anteriorment. Aquestes serien algunes:

-No cal instal·lar un programa i es pot treballar en qualsevol ordinador i sistema operatiu la qual cosa facilita molt l’ús per part de l’alumnat.
-Es pot crear un compte per al grup de classe i realitzar treballs en equip. També pot resultar interessant que cada alumne tingui el seu propi compte a Noteflight si es van a realitzar moltes activitats.
-Té un cercador i una biblioteca de partitures creades pels usuaris. Tenint un compte a Noteflight es poden realitzar aquestes recerques de partitures i marcar com a favorites les que més ens interessen. També compta amb un fòrum on comunicar-se amb altres usuaris i plantejar dubtes o altres temes.
-Les partitures queden automàticament publicades a la xarxa llistes per compartir-les amb els nostres alumnes i la resta de la comunitat d’usuaris de Noteflight.
-Les partitures creades són interactives, es poden incrustar en webs i blocs. Podem escoltar-les mentre les veiem com podeu comprovar en el següent exemple, donant al play que apareix a la part superior esquerra.

Avui hem intentat fer la nostra primera mini partitura…. I no sona tan malament, oi ????

NOTEFLIGHT partitura

Inventem ritmes amb gots a 5è

Untitled 1

Avui a classe els he repartit gots rítmics i, per grupets, han creat unes petites seqüències rítmiques. Aquest ha estat un primer intent. Però continuarem provant !!!

IMG_4123 petitaIMG_4189 PETITA

Nova peça de flauta per a 6è: “Enanitos”

Apa nois !!!! Toca aprendre nova partitura !!!

Es tracta del conegut tema de la pelicula de la “Blancaneus“, on els nans canten contents de tornada a casa…. recordeu ?

Es titula “Hei ho“.

L’aprenem ??? Vigileu que té el fa# !!!

enanitos

Vine a la Banda !!!! El Musical !!!

Per fi aquesta tarda els alumnes de 5è hem anat a l’Auditori Barts per cantar en el Musical: VINE A LA BANDA !!!

Screenshot_2
Ha estat una experiència única !!!

Bravo nois i noies, ho heu fet genial !!!!

IMG_4036 petita

Participem en la JORNADA de MÚSICA de les Corts

JORNADA DE MÚSICA DE LES CORTS 2018

IMG_3949 petita
Per fi, després de setmanes estudiant dues peces de flauta, hem pogut interpretar-les davant un públic d’alumnes de 6è i de 1r d’ESO a l’Auditori Axa de l’Illa Diagonal.

Ha estat una experiència molt enriquidora. D’una banda hem estat intèrprets i de l’altra receptors d’un concert de flautes. Esforçar-se per interpretar correctament i a la vegada per escoltar i respectar als altres intèrprets ha estat una bona lliçó.

Si cliqueu la imatge en veureu un petit resum.

Treballs sobre la MÚSICA POPULAR URBANA o LLEUGERA, 6è

pop

Els nois i noies de 6è han treballat la Música POPULAR URBANA o LLEUGERA fent cadascú una presentació en drive sobre un músic o grup que els agrada.

Després de visualitzar-los a classe els hem analitzat i valorat entre tots des d’una rúbrica sobre presentacións de treballs. Del consens de les valoracions de tota la classe en sortirà la valoració definitiva. Val a dir que s’hi han esforçat prou !!!!

He reunit tots els treballs en aquest wix. Ara, des de l’aula TAC, crearan uns Codi QR sobre aquests músics o grups i els exposarem al passadís per a que tothom qui vulgui pugui, des d’una tablet, tenir informació al moment.

tapa MUSICA POPULAR URBANA petitaAquest és el Mural:

IMG_3945 petita

Nova peça de flauta per a 5è: ” Cançó d’Aniversari “

Tartas de Cumpleaños - GIFMANIA

No, no es tracta del meu aniversari ni el de cap de vosaltres, que jo sàpiga…..

Es tracta d’una peça de flauta que podrem fer servir quan volguem felicitar algú.

L’aprenem ?


Juguem a QUI ÉS QUI amb la Música Culta

Al llarg del curs parlem i escoltem molts músics de la música CULTA que ja no són entre nosaltres. Alguns ens sonen més que altres, per exemple VIVALDI i les seves “Quatre Estacions” o MOZART i la “Petita Serenata Nocturna“….

Per a que no se’ns oblidin les seves cares us he preparat aquest mural interactiu. Sobre cada músic se us obriran dues pestanyes: una sobre la seva biografia i l’altra sobre una de les seves composicions més conegudes.

Us proposo jugar a endevinar QUI és QUI. Us animeu ????

Aquest mural l’he fet amb una eina anomenada THINGLINK. Clica sobre la imatge i s’obrirà.

El Tempo o Moviment en una partitura i els signes que el representen

Fa temps vam estudiar la Dinàmica o Intensitat del so…. Recordes ?

ff  f – mf – p – pp

Avui parlarem del TEMPOMOVIMENT i dels signes musicals que utilitzem per expressar-lo….

Quarter-Note-Adagio-60

T’atreveixes a explicar-me què és ? Si necessites ajuda clica el wix i ho descobriràs:

Obre ara aquest Mapa Conceptual i així ho veuràs més clar:

METRÒNOM ONLINE

Toquem a 5è el fragment “El Matí” ( Peer Gynt ) d’E.GRIEG

Preparats amb la flauta !!! Anem a aprendre una bonica peça de flauta que segur haureu escoltat alguna vegada. Es tracta del fragment “El Matí” de la suite “Peer Gynt” del compositor noruec Edvard GRIEG.

Imagen12

Què en sabem de l’autor ?

Edvard Grieg, compositor noruec (1843-1907).

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, que era una gran pianista. Als quinze anys els seus pares el van enviar al Conservatori de Leipzig, a Alemanya, on continuà els estudis fins al 1862. Quan va tornar a Noruega, el compositor Rikard Nordraak li feu descobrir la riquesa del folklore noruec, i de seguida se sentí atret per la idea de crear, juntament amb Nordraak, una escola de música nacional noruega; la va fundar l’any 1867 amb el nom d’Acadèmia Noruega de la Música.

Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.

Podeu seguir la història d’aquesta MÚSICA DESCRIPTIVA en el següent relat del programa Atrapasons:

La PRIMAVERA ja és aquí !!!!

Nois i noies !!!! Avui ha arribat la…..

----------------------

I amb la PRIMAVERA arriba la melodia d’un concert d’un molt conegut músic del Barroc.

Saps de qui es tracta ….. ?

VivaldiI

Doncs si, és el venecià ANTONIO LUCIO VIVALDI i el concert “La Primavera” de “Les Quatre Estacions“.

Clica el wix per escoltar els tres moviments d’aquest concert i seguir-lo amb un musicograma.

logo-bloc-primavera

També és la Primavera de Vivaldi encara que no t´ho creguis !

També és hora de cantar alegres cançons…

 

“Els PICAPEDRA”, nova peça de flauta per a 6è

Coneixes ELS PICAPEDRA ?

Els Picapedra, de Hanna-Barbera va ser una de les sèries animades més reeixides de la història de la televisió.

Fred Flintstone i Barney Rubble eren Pere Picapedra iPau Marbre. Reflectien la classe mitjana de la societat nord-americana amb les seves sortides al camp, barbacoes al jardí, partides de bitlles i un vehicle familiar. Les sofertes esposes, Betty i Vilma havien d’aguantar les idees de Pere i la complicitat obligatòria de Pau, d’on mai sortien bé.

Després de tants anys, encara segueixen tenint audiència al voltant del món.

Et proposo d’aprendre aquesta coneguda melodia de la sèrie.

T’animes ?


” The Marching Saints “, una peça de flauta molt americana per 6è

Us proposo de tocar  amb Flauta, a dues veus, aquesta peça: The marching Saints. Es tracta d’un tema que pertany a l’estil jazz i que els grups i bandes de jazz la interpretaven en els enterraments.

Quan els Sants van marxant “, sovint referit com “Els Sants“, és un himne gospel nord-americà dins la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia són més propensos a escoltar-lo interpretat per una banda de jazz. La cançó es confon de vegades amb una composició similar titulada “Quan els sants estan en marxa“ creada a partir de 1896 per Katharine Purvis (lletres) i James Milton Negre (música).

Al voltant de 1938 va ser l’any en què Armstrong la va llançar perquè fos descoberta i va aconseguir que perdés part del to apagat i trist que tenia en els seus orígens, per passar a tenir un ritme trepidant que la va fer molt atractiu per a les grans bandes de dixieland Jazz.

Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música funerària de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz“, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, una banda tocava la cançó com un cant fúnebre. A la tornada de l’enterrament, la cançó canviava al familiar estil optimista “calent“ o “Dixieland“.

Us deixo dues versions per flauta:

Aquesta feta per la meva amiga Adelaida Ibáñez

I aquesta altra una mica més difícl pel fa#

POTS ESTUDIAR-LA AQUÍ Ha Ha

L’escoltem en aquesta original versió ???

Dos cançons per a la representació de la Llegenda de Sant Jordi

Encara que amb molta antelació…. comencem els assajos per a una de les diades més importants !!!

Com ja sabeu, quan arriba el 23 d’abril, a l’escola celebrem la diada de Sant Jordi.

Els nens de 6è ens representen la llegenda i la resta de cursos intervenen amb danses o amb cançons. Dos d’aquestes cançons són:

cançó la princesa i avui és festa

CANÇÓ DEL DRAC

Una cançó per a 5è per preparar Sant Jordi

regalos románticos - GIFMANIASi, si…. ja se que encara falta per Sant Jordi, però és que m’agradaria treballar amb els nois i noies de 5è una cançó que cada any cantem per aquestes dates.

Es tracta d’una cançó de José Manuel Pagan que s’anomena “El Regal“.

Us la deixo dins aquest wix:

Què entenem per música LLEUGERA o POPULAR URBANA

Avui a 6è parlarem de la Música Popular Urbana o Lleugera.

Les dues manifestacions més importants de la música popular i les que més han influït en altres músiques del segle XX són el JAZZ i el ROCK. Totes dues poden considerar-se com la BASE DE LA MÚSICA MODERNA.

musica lleugera

La música popular urbana és producte de les tradicions aportades per les comunitats d’immigrants (esclaus negres portats de l’Àfrica i colons blancs arribats d’Europa, fonamentalment anglosaxons) que van formar els Estats Units d’Amèrica.

Del contacte entre la música que interpretaven els esclaus negres i la música interpretada pels colons blancs, neixen els CANTS DE TREBALL i els ESPIRITUALS. De la tradició blanca multinacional, però fonamentalment anglosaxona, naixeria el COUNTRY.

  • Els cants de treball ( “work songs”) eren cantats pels esclaus negres per a suportar la monotonia dels treballs realitzats en el camp o en la construcció del ferrocarril. Els interpretaven liderats per un membre del grup al que després s’unien els altres en un patró de trucada-resposta.
  • Els espirituals ( “spiritual song”) són els cants religiosos practicats pels esclaus. Es tracta d’una polifonia de tipus espontani, sense agrupacions prèvies per registres. La interpretació és entre solista i cor. Els temes parlen d’alliberament i esperança en una vida millor.
  • El GOSPEL (“evangeli”) s’utilitza per designar a la música religiosa afroamericana des de 1930 fins a l’actualitat. El gospel recull les característiques dels espirituals i el seu estil vocal passarà al “soul” de la dècada de 1960 i a tota la música negra en general.

CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA POPULAR URBANA

  • S’ha desenvolupat sobretot en nuclis urbans (urbs = ciutat).
  • És música d’autor conegut, encara que hi ha excepcions, ESCRITA, IMPRESA i que es comercialitza a un preu assequible.
  • Està pensada perquè pugui ser interpretada per aficionats a la música sense grans coneixements musicals.
  • La cançó és el seu mitjà d’expressió habitual. Es tracta de composicions vocals breus i senzilles que consten d’una melodia i d’un text en vers. La major part de les vegades, les cançons també incorporen un acompanyament instrumental.
  • Els temes de les cançons són variats, tenint l’amor un lloc destacat.
  •  Des dels seus orígens les cançons s’acompanyen d’instruments capaços de fer acords (diversos sons al mateix temps) com la guitarra i el piano. A mesura que passi el temps s’utilitzaran instruments electròfons com guitarres i baixos elèctrics, teclats, …
  • Està molt unida als avenços tecnològics.- A principis del segle XX, van sorgir els nous mitjans de difusió de la música el fonògraf, la RÀDIO i, més endavant, el CINEMA sonor, la TELEVISIÓ … A partir de llavors, la música popular es va començar a difondre ia estendre a tots els idiomes i classes socials, traspassant fronteres i continents.
  • Està connectada amb la societat.- La música popular urbana constitueix un valuós testimoni de la història contemporània. En ocasions ha estat i és un vehicle d’idees contra el racisme, aliada dels moviments pacifistes o ecologistes, en contra de la pobresa, …
  • És un element d’identificació juvenil des dels seus inicis i, a més, un element de diferenciació respecte al món dels adults. A la capacitat de seducció de la música s’uneixen altres elements extraordinàriament poderosos com l’experiència col·lectiva de la seva escolta i l’associació amb determinats valors i gustos estètics.
  • Té una funció comercial.- es tracta d’un bé de consum i, com a tal, un producte sotmès a les lleis de producció, demanda i comercialització.

Untitled 2

Introduim el fa # amb la peça “El poll i la puça”

Coneixeu una Cançó Popular Catalana molt curiosa que es diu El Poll i la Puça ?. Ara a 5è l’aprendrem a tocar amb Flauta. Haurem de vigilar perquè apareix un fa#.

FA# SOSTENIDO

Repassem primer la cançó ?

logo-bloc-el-poll-i-la-puca1


El Palau de la música catalana i l’ORGUE, una visita al Modernisme

Aquest proper dimecres 7 de març, els alumnes de 6è aniran al Palau de la Música Catalana per escoltar en directe l’Orgue que hi ha a la sala de concerts.

Palau_de_la_Música_-_Escenari

L’audició que tindrà lloc ens permetrà de conèixer i gaudir del so d’un dels instruments més grans que hi ha: l’Orgue.

 Orgue Palau Musica Catalana

Es tracta d’un orgue adquirit a la casa alemanya Walcker, de Ludwigsburg, l’any 1908 i que recentment ha estat remodelat.

Actualment està format per 3.772 tubs que li confereixen una enorme varietat de sons i tonalitats.

Si cliques sobre la imatge  trobaràs informació per respondre unes preguntes sobre l’Orgue i l’Edifici Modernista del Palau de la Música, feta per Montserrat Benito.

palau de la música

Més informació que et pot ser d’utilitat abans de fer la visita:
1280px-Palau_de_la_Música_-_Interior_general_(2)

FOTOS DE LA VISITA

IMG_3161 PETITA

Treball col.laboratiu de 6è al Drive sobre l’Òpera

A 6è hem treballat l’ÒPERA i  ho hem fet amb aquest power point col.laboratiu fet des del drive i com a tasca de l’Edmodo, la nostra xarxa social.

Google-Drive-logo-vector
edmodo-300x300

Hem triat diferents aspectes de l’Òpera i cadascú n’ha fet dues diapositives.

logo opera 6e B
Untitled 1

Classifiquem la música

A 5è parlarem de com es classifica la música. I farem aquesta classificació pensant en a qui va dirigida aquesta música.

M’agradaria que escoltéssiu totes les audicions per a poder diferenciar bé entre un tipus de música i un altre.

tapa-classificacio-bloc

Aquí us deixo un mapa conceptual de Mª Jesús Camino que també ens pot ajudar:

Untitled 1

Escolta aquests fragments i esbrina a quin tipus de música pertanyen:

I per últim aquest video l’he trobat molt interessant per a fer un breu i ràpid recorregut per la Història de la Música:

“Guia d’Orquestra per a Joves” de B.BRITTEN

Guia d’Orquestra per a joves és una obra de Benjamin Britten (1913-1976) que va escriure per a un documental de la BBC de Londres amb la finalitat de familiaritzar els joves amb les seccions i els instruments musicals d’una Orquestra Simfònica.

És una bona audició per reconèixer el timbre dels instruments que formen part de l’ORQUESTRA.

L’obra es divideix en tres parts:

A: Frase principal. ( “Tema” )

a / Tota l’orquestra interpreta la frase principal.

b / La frase és interpretada quatre vegades per aquest ordre: secció de vent-fusta, secció de vent-metall, secció de corda fregada i percussió.

a ‘/ Tota l’orquestra repeteix el tema principal.

B: Desenvolupament. ( “Variacions” )

Ordre d’aparició dels instruments i les seccions (observa que van del més agut al més greu):

1 º secció de vent fusta: flautí, flauta, Oboè, Clarinet, Fagot.

2 º secció de corda fregada: violins, violes, violoncels, contrabaixos. (Violins i violes entren alhora).
Atent s: Quin instrument sona ara?

3 º corda puntejada: arpa

4 º secció de vent metall: Trompes, trompetes, trombons, tuba. (Trombons i tuba entren simultàniament).

5 º percussió: intenta anar anotant els instruments que reconeguis.

C: Un instrument de cada secció va “cridant” a la seva família, d’un en un, fins que tota l’orquestra està en marxa per repetir el tema principal. ( “Fuga” )


L’ESCOLTEM ?

UN ALTRE MUSICOGRAMA PER SEGUIR

Música i Cinema. Les Bandes Sonores

Ben segur nois i noies de 6è que aquest tema us agradarà. Parlarem de la importància de la Música en el CINE.

Primer de tot, però, hem de veure la importància que té la relació entre la música i la imatge. Escolta aquests fragments musicals i mira de relacionar-los amb les imatges que tens al teu quadern.

I ara si, parem del CINEMA !!!

Què en sabeu de les Bandes Sonores? Coneixeu quins són els grans compositors de les bandes sonores de les pel.lícules que tan us agraden?

En aquest wix en coneixerem alguns i aprendrem què és una banda sonora.

Un cop hagueu entrat al wix caldrà cercar les respostes a les següents preguntes que respondreu des de l’EDMODO:

  1. En una pel.lícula, la música sempre es composa expressament ?
  2. Defineix BANDA SONORA
  3. Quan arriba el cine sonor ?
  4. Els primers intents de posar una banda sonora necessiten de dos aparells. Quins són ?
  5. Nombra els principals compositors de Bandes Sonores i cita una de les seves obres.

I per acabar pots descobrir la importància de la música clàssica en el cine. En aquesta presentació trobaràs la música de grans compositors clàssics com a part de la Banda Sonora de pel.lícules ben conegudes….

Nova audició per a 5è del compositor txtec B.SMETANA: “El Moldau”

A 5è ja sabem què és la Música Descriptiva. N’escoltarem una de molt bonica de la mà d’un gran compositor i pianista Txec, B.SMETANA. És un poema Simfònic anomenat ”El Moldau“.

Ens descriu el recorregut d’aquest riu per terres de Bohèmia i Moldàvia, a la República Txeca, des que neix fins que arriba a Praga.

L’escoltem ?

Per fer-nos més a la idea de com neix un riu i com és els seu recorregut podeu fer-li una ullada a la següent presentació. Us serà molt útil per entendre aquesta obra de Smetana. L’ha fet la professora V.Casas.

Aprenem cançons de CARNAVAL: ” Per Carnaval tot s’hi val “

I si tot s’hi val volem celebrar com cal l’arribada d’en CARNESTOLTES. Per això, aquí a música, aprendrem un munt de cançons per a rebre com cal sa majestat el rei Carnestoltes.

En aquest wix hi trobareu, a més a més de moltes cançons, informació sobre la diada, jocs, un conte i altres activitats.

Sabeu que hi ha instruments típics per a la diada de CARNAVAL??? Aquí us en mostro alguns…

Podríem destacar els següents instruments, tot i que també es feien servir en altres celebracions. La relació d’alguns d’aquests instruments amb el Carnestoltes es podria atribuir al seu ús en antigues cerimònies per tal de contactar amb altres esperits o divinitats.

Picacanyes-Dibuix-de-J-Ribot-copia VIOLI DE BUFA

Violí de bufa:

És un instrument molt rudimentari i primitiu fet amb una bufeta de porc lligada a la punta d’una canya, per sobre hi passen d’un a tres cordills que es freguen amb un altre bastó com si es toqués el violí o el violoncel. El seu so és greu i sord. Antigament s’utilitzava en cerimònies pesqueres als pobles costaners.

Brunzidor:

També utilitzat per les poblacions costaneres. Consisteix en una vara plana o llengüeta de canya o fusta, més o menys rectangular i fina, lligada a l’extrem d’un cordill. Aquesta es fa girar ràpid a l’aire i produeix un brunzit intens i agut. És classificat com a aeròfon giratori dins la classificació de Hornsbostel-Sachs.

Picacanya:

És una canya d’uns dos pams de llarg amb un tall de dalt a baix i que sona picant contra el palmell de la mà.

Espantasogres:

Tub de paper de seda enganxat amb un fi filferro i al capdamunt un tros de canya. Es bufava força a prop de la cara d’una altra persona per molestar.

Però altres instruments s’utilitzen per portar el ritme dels diferents balls ques’exhibeixen durant la rua de Carnaval.

Molts grups acompanyen la seva comparsa amb instruments reciclats(llaunes, cubells, capses, …). També els xiulets ajuden a marcar el ritme i a esvalotar el personal.

I ara, a cantar !!!!

WIX VIDEOS

Inventem cançons per la PAU

Untitled 1

 

Fa uns dies que vaig proposar als alumnes de 6è B si volien composar la lletra d’una cançó per la PAU sobre la base instrumental d’una música coneguda. I el Dídac i el Biel Vázquez han treballat junts des de l’edmodo i han composat la següent cançó:

Reconeixeu la música de fons ???? Si, si, és el tema de Michel Teló ” Ai se eu te pego”

Enhorabona nois !!!!

L’ÒPERA un món escènic fascinant, per a 6è

Untitled 1

Encetem un tema apassionant…. l’ÒPERA !!!!!

Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.

Però, QUÈ ÉS L’ÒPERA ???

Untitled 2

Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..

Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:

Untitled 1 pavaroti1

I per si encara vols saber més sobre l’Òpera …..

Beethoven i la PAU amb ” l’Oda a l’Alegria ” de la 9ª Simfonia

Coneixeu l’última Simfonia composada pel cèlebre L.V.BEETHOVEN ??? Es tracta de sensacional 9ª Simfonia en re menor.

La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic.

És una música que s’ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de la Unió Europea (UE)

A continuació la podeu escoltar i tocar amb la flauta. Us animeu ????

Si voleu saber més sobre aquesta obra cliqueu :

AUTOR

OBRA

Una manera divertida d’escoltar aquesta Oda….

Mil veus cantant aquesta magnífica ODA A L’ALEGRIA !!!!

S’acosta el Dia de la PAU i la NO VIOLÈNCIA

D’aquí a uns dies, el 30 de gener,  celebrarem el Dia escolar de la Pau i la No Violència i, com sempre, des de l’aula de música, ho volem fer fent allò que millor se’ns dóna….

Untitled 2

He preparat tot un recull de cançons classificades per cicles.

No les aprendrem totes !!!! Però us les deixo per si voleu escoltar-les i ensenyar-les als pares.

logo wix pau

Aquí en teniu més….

bloc-logo-cançons-pau.jpg

I encara més…. coneixeu Bob DYLAN ?

bob

Nova peça de flauta per a 5è: ” Ratpenat “

Coneixeu Johann Strauss, el compositor vienès de valsos ??? Perquè us volia presentar el seu fill… Johann Strauss II.

Igual que el seu pare fou un excel.lent compositor i violinista que als 19 anys començà la seva carrera com a director d’orquestra. Va escriure valsos i operetes, una de les quals s’anomena Ratpenat.

El Ratpenat és una opereta de Johann Strauss II, amb llibret de Carl Haffner i Richard Genée, basat en una comèdia alemanya de Roderich Benedix. S’estrenà al Theater an der Wien de Viena el 5 d’abril de 1874.

D’aquesta opereta en tocarem un petit fragment amb flauta. Us el deixo en el wix.

ATENCIÓ !!! Que avui aprendrem a tocar el re’ !!!