Audició

” La Dansa del Sabre ” d’Aram Khachaturian

Anem a escoltar una música del compositor armeni Aram Khachaturian (1903 – 1978). S’anomena “La Dansa del Sabre“.

La Dansa del Sabre està inclosa dins del ballet Gayaneh. Aquest ballet està ambientat en la terra natal del compositor, Armènia, una de les ex-repúbliques socialistes soviètiques. Conté temes populars del seu folklore, amb l’objectiu de fer una música comprensible per a tots els públics. La Dansa del Sabre té un ritme vitalista.

Khachaturian Armenia Danza sable

Mentre escoltes amb atenció imagina què deu estar passsant…

Us deixo aquest musicograma per seguir l’estructura musical mitjançant els instruments que s’utilitzen. Mira’ls bé que després els preguntaré !!!

VOLEU VEURE LA DANSA ?

Som els de 2n A

IMG_4101 petita

Som els de 2n B

Untitled 1

Percussió corporal en la MARXA RADETZKY

Untitled 2
Avui a classe de 4t hem escoltat la Marxa Radetzky. És una composició orquestral de Johann Strauss, escrita l’any 1848. Va ser composta en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky, que en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d’Àustria al nord d’Itàlia durant la revolució de 1848-49.

La marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme austríac. Però quan després d’un temps Radetzky va prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari.

Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d’Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l’audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l’orquestra.

Després l’hem volgut acompanyar amb percussió corporal.

Tot i que ens ha costat una mica al final ho hem aconseguit !

IMG_3868 petita

“El Rellotge Sincopat”, una audició per a 1r de Leroy Anderson

Els nens i nenes de 1r faran una audició de LEROY ANDERSON, compositor, adaptador i director d’orquesta estatunidenc que va buscar, com ningú, el sentit de l’humor en la música, i que va ser considerat un dels principals directors d’orquestra de música lleugera.

La música que escoltaran porta per títol “El Rellotge Sincopat“. Podeu trobar informació sobre la mateixa clicant al wix:

1r B hem treballat l’Audició

IMG_3751 petita

1r A hem treballat l’Audició

IMG_3770 petita

Cantem a 4t ” El Maridet “, una cançó popular catalana

frioConeixeu aquesta cançó popular catalana ??? Es titula “El Maridet“. És una cançó de gresca, mimada, de ball rodó, caricaturesca.

La cançó és una sàtira d’un marit poca cosa. Cantada en boca de dones permet riure’s tant d’aquest marit com dels marits en general. És un tipus de cançó típica dels balls festius i de les reunions femenines, sobretot als voltants de carnestoltes o per santa Àgueda, la patrona de les dones.

La lletra va encadenant absurditats a quina més grossa sobre el maridet.

 Us la presento amb aquest musicograma.

Analitzem també la partitura:

partitura maridet

Juguem a QUI ÉS QUI amb la Música Culta

Al llarg del curs parlem i escoltem molts músics de la música CULTA que ja no són entre nosaltres. Alguns ens sonen més que altres, per exemple VIVALDI i les seves “Quatre Estacions” o MOZART i la “Petita Serenata Nocturna“….

Per a que no se’ns oblidin les seves cares us he preparat aquest mural interactiu. Sobre cada músic se us obriran dues pestanyes: una sobre la seva biografia i l’altra sobre una de les seves composicions més conegudes.

Us proposo jugar a endevinar QUI és QUI. Us animeu ????

Aquest mural l’he fet amb una eina anomenada THINGLINK. Clica sobre la imatge i s’obrirà.

El Tempo o Moviment en una partitura i els signes que el representen

Fa temps vam estudiar la Dinàmica o Intensitat del so…. Recordes ?

ff  f – mf – p – pp

Avui parlarem del TEMPOMOVIMENT i dels signes musicals que utilitzem per expressar-lo….

Quarter-Note-Adagio-60

T’atreveixes a explicar-me què és ? Si necessites ajuda clica el wix i ho descobriràs:

Obre ara aquest Mapa Conceptual i així ho veuràs més clar:

METRÒNOM ONLINE

Escoltem i coneguem a 4t diferents Agrupacions Vocals i Instrumentals

Encara que hi ha molts solistes interpretant música sabem que a les persones ens agrada cantar i tocar instruments junts. Per això parlem d’AGRUPACIONS VOCALS i INSTRUMENTALS .

Aquest Wix és un recull d’activitats que he trobat per a que us quedi més clara la diferència entre unes i altres. Són materials fets per MªJesús Camino i Paola Oliva, mestres de Secundària.

Pots també veure i escoltar les AGRUPACIONS INSTRUMENTALS en el següent popplet:

I de les VOCALS

agrupacions( fet per Cristina López Cordero )

JUQUEM ?

questionari veus

Una audició per a 3r: “Quintet per a Cordes” de L.BOCCHERINI

Nois i noies de 3r, és hora d’escoltar i imaginar !!!!

En aquest wix hi trobareu una música del violoncelista italià L.Boccherini, concretament un Minuet.

Es tracta del tercer moviment d’un Quintet per a Cordes.

Escolteu amb atenció i després seguiu les indicacions….

Feu servir la imaginació !!!!

Us proposo també de tornar a escoltar la música seguint aquest musicograma.

Sou capaços de descobrir les frases musicals d’aquest Minuet ???


Toquem a 5è el fragment “El Matí” ( Peer Gynt ) d’E.GRIEG

Preparats amb la flauta !!! Anem a aprendre una bonica peça de flauta que segur haureu escoltat alguna vegada. Es tracta del fragment “El Matí” de la suite “Peer Gynt” del compositor noruec Edvard GRIEG.

Imagen12

Què en sabem de l’autor ?

Edvard Grieg, compositor noruec (1843-1907).

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, que era una gran pianista. Als quinze anys els seus pares el van enviar al Conservatori de Leipzig, a Alemanya, on continuà els estudis fins al 1862. Quan va tornar a Noruega, el compositor Rikard Nordraak li feu descobrir la riquesa del folklore noruec, i de seguida se sentí atret per la idea de crear, juntament amb Nordraak, una escola de música nacional noruega; la va fundar l’any 1867 amb el nom d’Acadèmia Noruega de la Música.

Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.

Podeu seguir la història d’aquesta MÚSICA DESCRIPTIVA en el següent relat del programa Atrapasons:

Coneguem els instruments de CORDA o CORDÒFONS

http://picasion.com/gl/7tyZ/

http://picasion.com/gl/7tyZ/

Pertanyen a la família de la corda tots aquells instruments que tenen cordes. El seu so es produeix quan les cordes que estan tensades vibren. Depenent de la llargària i la tensió de cada corda trobem que:

  • Quant més llargues són les cordes més greu sonen i quant més curtes més agudes.
  • Quant més tensa està la corda el seu so és més agut i quant menys tensió hi ha més greu.

Aquests instruments els podem classificar d’acord amb la forma de tocar en:

Instruments de Corda Fregada

Instruments de Corda Percudida

Instruments de Corda Pinçada

logo-bloc-inst-corda1.jpg

JUGUEM AMB LA CORDA

Untitled 1

Untitled 2

Untitled 3

Untitled 4

Untitled 5

Untitled 6

Què entenem per música LLEUGERA o POPULAR URBANA

Avui a 6è parlarem de la Música Popular Urbana o Lleugera.

Les dues manifestacions més importants de la música popular i les que més han influït en altres músiques del segle XX són el JAZZ i el ROCK. Totes dues poden considerar-se com la BASE DE LA MÚSICA MODERNA.

musica lleugera

La música popular urbana és producte de les tradicions aportades per les comunitats d’immigrants (esclaus negres portats de l’Àfrica i colons blancs arribats d’Europa, fonamentalment anglosaxons) que van formar els Estats Units d’Amèrica.

Del contacte entre la música que interpretaven els esclaus negres i la música interpretada pels colons blancs, neixen els CANTS DE TREBALL i els ESPIRITUALS. De la tradició blanca multinacional, però fonamentalment anglosaxona, naixeria el COUNTRY.

  • Els cants de treball ( “work songs”) eren cantats pels esclaus negres per a suportar la monotonia dels treballs realitzats en el camp o en la construcció del ferrocarril. Els interpretaven liderats per un membre del grup al que després s’unien els altres en un patró de trucada-resposta.
  • Els espirituals ( “spiritual song”) són els cants religiosos practicats pels esclaus. Es tracta d’una polifonia de tipus espontani, sense agrupacions prèvies per registres. La interpretació és entre solista i cor. Els temes parlen d’alliberament i esperança en una vida millor.
  • El GOSPEL (“evangeli”) s’utilitza per designar a la música religiosa afroamericana des de 1930 fins a l’actualitat. El gospel recull les característiques dels espirituals i el seu estil vocal passarà al “soul” de la dècada de 1960 i a tota la música negra en general.

CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA POPULAR URBANA

  • S’ha desenvolupat sobretot en nuclis urbans (urbs = ciutat).
  • És música d’autor conegut, encara que hi ha excepcions, ESCRITA, IMPRESA i que es comercialitza a un preu assequible.
  • Està pensada perquè pugui ser interpretada per aficionats a la música sense grans coneixements musicals.
  • La cançó és el seu mitjà d’expressió habitual. Es tracta de composicions vocals breus i senzilles que consten d’una melodia i d’un text en vers. La major part de les vegades, les cançons també incorporen un acompanyament instrumental.
  • Els temes de les cançons són variats, tenint l’amor un lloc destacat.
  •  Des dels seus orígens les cançons s’acompanyen d’instruments capaços de fer acords (diversos sons al mateix temps) com la guitarra i el piano. A mesura que passi el temps s’utilitzaran instruments electròfons com guitarres i baixos elèctrics, teclats, …
  • Està molt unida als avenços tecnològics.- A principis del segle XX, van sorgir els nous mitjans de difusió de la música el fonògraf, la RÀDIO i, més endavant, el CINEMA sonor, la TELEVISIÓ … A partir de llavors, la música popular es va començar a difondre ia estendre a tots els idiomes i classes socials, traspassant fronteres i continents.
  • Està connectada amb la societat.- La música popular urbana constitueix un valuós testimoni de la història contemporània. En ocasions ha estat i és un vehicle d’idees contra el racisme, aliada dels moviments pacifistes o ecologistes, en contra de la pobresa, …
  • És un element d’identificació juvenil des dels seus inicis i, a més, un element de diferenciació respecte al món dels adults. A la capacitat de seducció de la música s’uneixen altres elements extraordinàriament poderosos com l’experiència col·lectiva de la seva escolta i l’associació amb determinats valors i gustos estètics.
  • Té una funció comercial.- es tracta d’un bé de consum i, com a tal, un producte sotmès a les lleis de producció, demanda i comercialització.

Untitled 2

La VEU Humana i la seva classificació

Avui parlarem d’un Instrument que tots tenim: es tracta de La VEU.

megáfonos - GIFMANIA

De la mateixa manera que podem classificar els Instruments en famílies també podem fer-ho amb la VEU HUMANA, que es classifica en:

  • Veu MASCULINA
  • Veu FEMENINA
  • i Veus BLANQUES

Les escoltem ???

veu

Juguem amb les VEUS ???

Treballem la intensitat del so amb la 5ª Simfonia de Beethoven a 1r

Beethoven - GIFMANIAEi, nens i nenes de 1r… Coneixeu el músic d’avui ???

És clar!!! Es tracta de L.V.BEETHOVEN, el gran pianista i compositor que va escriure la 5ª Simfonia que avui escoltarem.

Si l’heu escoltada bé us haureu fixat en les variacions de dinàmica i d’intensitat.

300px-Dynamics.svgcrescendo

Representem la dinàmica amb gestos:

1rA

IMG_3036 petita

1rB

IMG_3091 petita

Una cançó per treballar els instruments de l’ORQUESTRA: ” La Polka dels instruments “

Directores de Orquesta - GIFMANIA

Us presento aquesta ” La Polca dels INSTRUMENTS “, cançó que ens parla dels instruments que formen part de les tres grans Famílies d’Instruments de l’ORQUESTRA:

CORDA

VENT ( METALL-FUSTA )

PERCUSSIÓ

JUGUEM AMB L’ORQUESTRA !!!

orquestra joc

Classifiquem la música

A 5è parlarem de com es classifica la música. I farem aquesta classificació pensant en a qui va dirigida aquesta música.

M’agradaria que escoltéssiu totes les audicions per a poder diferenciar bé entre un tipus de música i un altre.

tapa-classificacio-bloc

Aquí us deixo un mapa conceptual de Mª Jesús Camino que també ens pot ajudar:

Untitled 1

Escolta aquests fragments i esbrina a quin tipus de música pertanyen:

I per últim aquest video l’he trobat molt interessant per a fer un breu i ràpid recorregut per la Història de la Música:

Què en sabem dels orígens de l’ORQUESTRA i la seva evolució ?

Continuem parlant de l’ORQUESTRA a 4t. Avui parlarem dels seus orígens i de la seva evolució al llarg de la història.

Sabeu que l’orquestra neix en el Barroc ???  Aquí l’orquestra és relativament petita, ja que té com a base els instruments de corda. L’orquestra apareix com a conjunt estructurat d’instruments organitzats per famílies (seccions de corda, vent-fusta, vent-metall i percussió).

Untitled 1

El clavicèmbal i l’orgue fan dues funcions: de solistes o de suport polifònic (baix continu). El clavicembalista era l’encarregat de fer les funcions de director des del clavicèmbal.

Entreu en el wix i ho veureu….


“Guia d’Orquestra per a Joves” de B.BRITTEN

Guia d’Orquestra per a joves és una obra de Benjamin Britten (1913-1976) que va escriure per a un documental de la BBC de Londres amb la finalitat de familiaritzar els joves amb les seccions i els instruments musicals d’una Orquestra Simfònica.

És una bona audició per reconèixer el timbre dels instruments que formen part de l’ORQUESTRA.

L’obra es divideix en tres parts:

A: Frase principal. ( “Tema” )

a / Tota l’orquestra interpreta la frase principal.

b / La frase és interpretada quatre vegades per aquest ordre: secció de vent-fusta, secció de vent-metall, secció de corda fregada i percussió.

a ‘/ Tota l’orquestra repeteix el tema principal.

B: Desenvolupament. ( “Variacions” )

Ordre d’aparició dels instruments i les seccions (observa que van del més agut al més greu):

1 º secció de vent fusta: flautí, flauta, Oboè, Clarinet, Fagot.

2 º secció de corda fregada: violins, violes, violoncels, contrabaixos. (Violins i violes entren alhora).
Atent s: Quin instrument sona ara?

3 º corda puntejada: arpa

4 º secció de vent metall: Trompes, trompetes, trombons, tuba. (Trombons i tuba entren simultàniament).

5 º percussió: intenta anar anotant els instruments que reconeguis.

C: Un instrument de cada secció va “cridant” a la seva família, d’un en un, fins que tota l’orquestra està en marxa per repetir el tema principal. ( “Fuga” )


L’ESCOLTEM ?

UN ALTRE MUSICOGRAMA PER SEGUIR

“El Danubi Blau” de J.Strauss II, per treballar el compàs ternari

Recordes que és el COMPÀS ?

Amb l’eina Showme de l’Ipad he preparar aquesta petita explicació sobre què és el Compàs.

compas

Mira també aquest video tan divertit del programa Atrapa-sons que ens explica més sobre el compàs.

Edu3.cat

Avui anem a treballar només un compàs, el compàs TERNARI. Ben segur que en alguna ocasió has escoltat o, fins i tot, ballat aquest conegut Vals de Johann Strauss II que es titula “En el bell Danubi Blau“.

Amb aquest vals treballarem la noció de RITME i COMPÀS, i sobretot la diferència entre compàs BINARI i TERNARI.

Entra en el Wix i segueix la música de la mà d’un musicograma:

Música i Cinema. Les Bandes Sonores

Ben segur nois i noies de 6è que aquest tema us agradarà. Parlarem de la importància de la Música en el CINE.

Primer de tot, però, hem de veure la importància que té la relació entre la música i la imatge. Escolta aquests fragments musicals i mira de relacionar-los amb les imatges que tens al teu quadern.

I ara si, parem del CINEMA !!!

Què en sabeu de les Bandes Sonores? Coneixeu quins són els grans compositors de les bandes sonores de les pel.lícules que tan us agraden?

En aquest wix en coneixerem alguns i aprendrem què és una banda sonora.

Un cop hagueu entrat al wix caldrà cercar les respostes a les següents preguntes que respondreu des de l’EDMODO:

  1. En una pel.lícula, la música sempre es composa expressament ?
  2. Defineix BANDA SONORA
  3. Quan arriba el cine sonor ?
  4. Els primers intents de posar una banda sonora necessiten de dos aparells. Quins són ?
  5. Nombra els principals compositors de Bandes Sonores i cita una de les seves obres.

I per acabar pots descobrir la importància de la música clàssica en el cine. En aquesta presentació trobaràs la música de grans compositors clàssics com a part de la Banda Sonora de pel.lícules ben conegudes….

Nova audició per a 5è del compositor txtec B.SMETANA: “El Moldau”

A 5è ja sabem què és la Música Descriptiva. N’escoltarem una de molt bonica de la mà d’un gran compositor i pianista Txec, B.SMETANA. És un poema Simfònic anomenat ”El Moldau“.

Ens descriu el recorregut d’aquest riu per terres de Bohèmia i Moldàvia, a la República Txeca, des que neix fins que arriba a Praga.

L’escoltem ?

Per fer-nos més a la idea de com neix un riu i com és els seu recorregut podeu fer-li una ullada a la següent presentació. Us serà molt útil per entendre aquesta obra de Smetana. L’ha fet la professora V.Casas.

Una audició de P.I.Txaikovski: del ballet de “La Bella dorment” el fragment de l’Ocell Blau

L’Audició que us proposo ben segur us agradarà.

Resultado de imagen de la bella durmiente ballet

Es tracta d’un fragment del conegut Ballet de P.I.Txaikovski La Bella Dorment“, que es titula L’Ocell Blau.

La Bella Dorment és un ballet en tres actes, amb música de Piotr Ilitx Txaikovski, llibret d’Ivan A. Vsevoloixki i coreografia de Màrius Petipà. Es va estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 14 de gener de 1890. Està basat en el conte infantil homònim, escrit per Charles Perrault l’any 1697.

Escolteu amb atenció doncs sentireu un diàleg entre dos coneguts instruments de vent-fusta:

 

CLARINET

FLAUTA TRAVESSERA

Entra en el Wix i l’escoltaràs mentre segueixes el musicograma:

Pots veure’l i escoltar-lo aquí:

Escoltem instruments de VENT d’arreu del món

Coneixes el algaita, el zurna o el bansuri ?

1426IransornafrontLG azeri-zurna1 bansuri-natural-scale-set

Són instruments de VENT d’arreu del món. Els trobareu dins aquest wix:

Untitled 1

L’ÒPERA un món escènic fascinant, per a 6è

Untitled 1

Encetem un tema apassionant…. l’ÒPERA !!!!!

Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.

Però, QUÈ ÉS L’ÒPERA ???

Untitled 2

Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..

Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:

Untitled 1 pavaroti1

I per si encara vols saber més sobre l’Òpera …..

A 1r escoltem el duet del “Papagueno i la Papaguena” de l’Òpera La Flauta Màgica, de W.A.MOZART

Nens i nenes de 1r !! Avui us parlaré d’un músic ben segur conegut de tots vosaltres !!

Es tracta de W.A.MOZART

Cliqueu sobre el llibre i ho descobrireu !


Una de les seves obres més conegudes és l’Òpera en dos actes deLa Flauta Màgica“.

Voleu conèixer tots els seus personatges ?

flauta magica

BEN ATENTS AL DUET DE” PAPAGUENO I PAPAGUENA “

I SEGUIU EL MUSICOGRAMA QUE TENIU AL LLIBRE !!!

Beethoven i la PAU amb ” l’Oda a l’Alegria ” de la 9ª Simfonia

Coneixeu l’última Simfonia composada pel cèlebre L.V.BEETHOVEN ??? Es tracta de sensacional 9ª Simfonia en re menor.

La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic.

És una música que s’ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de la Unió Europea (UE)

A continuació la podeu escoltar i tocar amb la flauta. Us animeu ????

Si voleu saber més sobre aquesta obra cliqueu :

AUTOR

OBRA

Una manera divertida d’escoltar aquesta Oda….

Mil veus cantant aquesta magnífica ODA A L’ALEGRIA !!!!

Escoltem més animals del “Carnaval dels Animals” de C.Saint-Saëns

Ja fa dies vam conèixer a 2n el músic francès que va escriure El Carnaval dels Animals .

Avui escoltarem 3 animals més…. a veure si els endevineu !!!

Es tracta de l’obra de Camille Saint-Saëns que trobareu en imatges i audio dins aquest llibre. 

Escolta els    ANIMALS D’ORELLES LLARGUES

Escolta el    CUCUT

Escolta els    ELEFANTS

( Musicograma fet per Gonzalo E. Rubiano )

MUSICOGRAMA CARNAVAL ANIMALS

Sabries dir quins INSTRUMENTS representen cada un dels animals que hem escoltat ?

Untitled 3
Imagen-animada-Violin-03

I per últim riuràs una mica amb…… ELS FÒSSILS !!!!

TOT el CARNAVAL i els seus ANIMALS !

Una família d’instruments: de VENT o AERÒFONS i les embocadures

A 4t treballem una gran família d’instruments, els INSTRUMENTS de VENT o AERÒFONS.

Però abans de saber quins són hem de parlar i conèixer les EMBOCADURES.

L’EMBOCADURA és la part de l’instrument que està en contacte amb la boca. 

És una de les parts de l’instrument més importants ja determina en gran part el seu so. N’hi han de diferents tipus.

Les trobareu en el següent wix:

Ara pots fer aquest exercici a veure si ho has après…

Si no ho veus bé clica aquí:

EXERCICI 1

Per conèixer aquesta família dels Instruments de Vent he preparat unes activitats  amb Educaplay, una plataforma que permet la creació d’activitats educatives de tot tipus.

Endavant !

N’he trobat d’altres que també et poden ajudar a conéixer millor els INSTRUMENTS de VENT:

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

“Pere i el Llop”, un conte del compositor rus Serguei Prokófiev

Coneixeu un conte musicat del compositor rus Serguei Prokófiev que porta per nom Pere i el Llop ?

Pere i el Llop és una composició simfònica feta per S.Prokófiev per a nens, amb música i text adaptat per ell, i amb un narrador acompanyat per l’orquestra.

Pere i el llop està escrita per una flauta, un oboè, un clarinet en la, un fagot, 3 trompes en mi, un timbal i cordes per l’al·legoria dels personatges principals, i un acompanyament de trompeta en si bemoll, trombó, triangle , pandereta, platerets, castanyoles, tambor de caixa, i bombo en l’orquestració.

Cada personatge de la història té assignat un instrument i un tema musical:

Pere: Violin, violes, violoncels i contrabaix (instruments de corda).
Avi: Fagot
Ocell: Flauta travessera
Ànec o Oca: Oboè
Gat: Clarinet
El Llop: 3 Trompes
Caçadors: Timbals i el bombo.

A continuació podeu saber tot sobre l’autor i el conte.

 L’AUTOR

 ELS PERSONATGES

 JUGUEM ?

Untitled 4

He trobat aquest WIX de Noelia Martín Amores que segur ens pot ser útil i uns quants videos més:

pere i el llop

Toquem amb flauta a 6è una peça popular anglesa: “Scarborough Fair”

Avui escoltarem SCARBOROUGH FAIR, una bonica cançó popular anglesa d’autor desconegut que ha estat versionada en multitud d’ocasions. I una d’aquestes versions és la dels compositors americans Simon i Garfunkel.

Simon and Garfunkel va ser un duet de música folk rock format per Paul Simon i Arthur o Art Garfunkel, molt populars els anys 60. Algunes de les seves cançons més conegudes són The Sound of Silence (El so del silenci), Mrs. Robinson (Senyora Robinson), i Bridge Over Troubled Water (Pont sobre aigües turbulents).

A més, han rebut uns quants premis Grammy i són al “Rock and Roll Hall of Fame”. El 2004, la revista Rolling Stone classificava Simon i Garfunkel al núm. 40 de la seva llista 100 Greatest Artists of All Time (Els 100 artistes més grans de tots el temps).

Vols aprendre a tocar-la amb flauta ???

Vigila que la partitura és plena de lligadures….

“El Cigne” del “Carnaval dels animals” ( C.Saint-Saëns )

Recordeu l’obra de Camille Saint Saëns El Carnaval dels animals” ?

El compositor francès va planejar l’obra com a broma per un día de carnaval, així que apareixen lleons, gallines, tortugues, cangurs, ases i alguns animals més i té tocs de bon humor per aquí i per allà.

Aquest és Camille Saint-Saëns:

Avui, els nens i nenes de 2n escoltarem el fragment que fa referència  al cigne. I que està interpretat per un piano i un violoncel.

Imagen-animada-Cisne-07

1027-4-dibujo-de-un-piano-para-imprimir-y-colorear colorear_instrumentos_concertando_violonchelo_viol

Podeu escoltar com fa en aquests dos videos que us deixo a continuació.