Aquest trimestre a 3r ballarem una dansa catalana:
La MALAMANYA
És ballava a Castellar de N’Hug (a les Fonts del Llobregat) per San Miquel, temps de verema i de començar la sembrada. En celebrar la festa major eren tradicionals unes ballades, potser com a cerimònies de purificació per expulsar els mals esperits. Els nens/es voltaven tota la població, la vigília de la festa, d’una manera esbojarrada i tumultuosa.
A Castellar també ballaven una altra dansa dita “de la Grega“.
La Malamanya en altres llocs s’anomena “Balmanya“.
Per treballar les qualitats del so “llarg” i “curt” he pensat en el pizzicato del ballet Sylvia del compositor francès Léo Delibes.
Sylvia és un ballet de Léo Delibes estrenat a l’Òpera de París el 14 de juny de 1876. L’estrena d’aquest ballet se celebrà el 14 de juny de 1876 en el Teatre de l’Òpera, amb coreografia de Louis Merante. Si Léo Delibes no hagués existit hauria calgut inventar-lo per a major glòria del ballet. Ell fou un llaç d’unió entre el ballet romàntic i el modern. Sense ell,, durant la segona meitat del segle XIX, els ballarins parisencs, haurien tingut de limitar la seva activitat als ballables de les òperes.
Aquest músic que escoltarem és Georges Bizet, un compositor francès que va néixer el 1838 a París. I encara que morí molt jove, als 36 anys, va saber combinar l’art de la música amb la dramatúrgia i la dansa, i és per això que les seves obres són tant complertes.
Potser una de les seves obres més conegudes és “Carmen”, una òpera en quatre actes que descriu els embolics amorosos entre la gitana Carmen, el seu gelós amant Don José, la pagesa Micaela i el torero Escamillo.
N’escoltarem un tros, concretament “La Marxa dels Torejadors”, de la suite nº1.
Trobareu la música, un musicograma i més sobre l’autor en aquest wix:
Ara seguirem aquest altre musicograma amb percussió corporal. Està fet per la mestra Paola Oliva:
Sovint a 6è parlem de grans compositors de la història de la música: Beethoven, Vivaldi, Bach, Mozart, Prokófiev, Bizet, Dukas, Grieg…
També diem que aquesta música la classifiquem com a música Culta, a diferència de la música Folklòrica o Popular,ila música Popular Urbana o Lleugera.
Potser hauríem d’anar una mica enrere i esbrinar com es classifica la música. Us deixo una pista….
Ara que ja sabeu que la música Culta es classifica dins la música Profana o no Religiosa podríem anar descobrint més aspectes a fi de conèixer-la i entendre-la millor.
Us proposo un recorregut per aquest wix:
Com a feina de casa us deixo aquest mural de Compositors per a que l’obriu i us dediqueu a escoltar les diferents músiques representatives dels diferents compositors de M.CULTA.
I per últim, per aquells que us agrada conèixer una mica més de les coses, podeu veure aquest video que parla de l’evolució de la música al llarg dels temps i ben segur us agradarà molt.
Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d’instruments musicals, cadascun amb nom propi:
AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l’aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l’orgue.
MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.
IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l’instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d’una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.
CORDÒFONS:tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l’arpa.
ELECTRÒFONS:tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l’àtom generadora de l’electricitat) i phoné (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l’electricitat sinó les cordes i la electricitat l’únic que fa és amplificar-lo. Exemples d’autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l’orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.
A 2n escoltarem un altre fragment de la suite “Peer Gynt“ del compositor noruec E.GRIEG. Es tracta de “In the hall of the Mountain King“.
A la cova del rei de la muntanya(o al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, Opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.
Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. En un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del Rei de la Muntanya, un rei de trolls i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme Hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a “gran sala”). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.
Aquest és MANUEL de FALLA (Espanya, 1876- Argentina, 1946)
Fou un compositor andalús de música clàssica. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d’aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l’aïllament de la música hispana des del segle XVIII.
Va compondre entre altres el ballet: “El amor brujo“ o traduit «L’amor fetiller».
És un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambra l’any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l’any 1916.
En el següent Wix pots saber més coses d’aquest ballet, concretament de la “Dansa Ritual del Foc“, i seguir la música amb un musicograma.
Aquest és Edvard GRIEG, compositor nacionalista noruec(1843-1907).
Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.
Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“i després l’aprendrem a tocar amb flauta.
Aquesta és la història ….
Autor de la música: Edvard Grieg Autor de la lletra: Ibsen Gènere: Música incidental Estrena: 1876
” Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies. En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir: – Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts! Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient: – Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya. El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania! I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes! Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava. Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries: Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí. Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors. En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses. I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat, la bonica Solveig “
A 4t farem una audició sobre el compositor i director d’orquestra anglès,Albert Ketelbey.
Aquest compositor és conegut per una de les seves obres descriptives: “En un Mercat Persa “
Saps què és la música descriptiva?
” És aquella música que, per mitjà dels sons dels instruments i sense posar-hi paraules, explica una història, una situació, un paisatge o un sentiment. Quan escoltis la música, pensa en el que vol explicar i pensa si et sembla que el compositor ho aconsegueix.“
Entra en el wix i escolta amb atenció…. què és que t’imagines ????
Avui els nens de 2on escoltarem a classe la ” Pequeña Serenata Nocturna” o ” Petita música de nit“, deW.A.Mozart.
Va compondre Mozart aquesta Petita Serenata Nocturna al 1787, amb trenta-un anys d’edat, mentre composava simultàniament ni més ni menys que la seva òpera Don Giovanni.
Veurem que aquesta música està plena de contrasts entre fort i fluix. També hi trobarem crescendos i diminuendos. Tots aquests signes de dinàmica els representarem amb les mans.
La primera audició d’aquest curs per als nois i noies de 5è serà sobre Música Descriptiva, és a dir, aquella música que té per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l’oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d’ànim.
Es tracta del Poema Simfònic “L’Aprenent de Bruixot” del compositor francès Paul Dukas.
P.Dukas es va basar en un poema de l’escriptor alemany Goethe. Més tard, Walt Disney, posà imatge a la música de P.Dukas en la seva película de dibuixos animats “Fantasia”.
Us explico breument l’argument….
En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú. Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre. El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.
Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les seves pocions, l’ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre. Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d’aigua. Però el llibre no deia com es podia desencantar l’escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.
L’aprenent de bruixot ja estava a punt d’ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l’escombra. Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l’escombra li piqués la cresta!
En el següent WIX hi trobareu informació sobre l’autor i la seva obra. Escolteu-la amb atenció, segur que us agradarà.
Avui a classe de música l’Omid de 6è B ens ha portat un santur, un instrument que ell ha après a tocar al seu país.
El santur és un instrument de corda percudida. El percutor pot ser una vareta que colpeja una corda o més creant melodies (com en el cas de la celesta, la cítara o el qanun àrab) o bé un grup de cordes creant un acompanyament rítmic.
Coneixeu un músic rus, compositor i pianista del segle XX, anomenatSerguei Prokófiev?
S.Prokófiev va posar música a l’obra de William Shakespeare “Romeu i Julieta” composant un fantàstic ballet amb el mateix nom.
“Romeu i Julieta” és una tragèdia que conta els amors d’aquests dos personatges contraris a l’enemistat dels seus pares, de les famílies Montagu i Capulet.
He triat un fragment d’aquest ballet que té per tema l’enfrontament entre Montescos i Capuletos i es titula “La Dansa dels Cavallers“.
En aquest wix hi trobareu un musicograma per anar seguint la música del ballet.
Per si voleu veure i escoltar tot el ballet us deixo aquest video:
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Saps qui eraGioacchino Rossini ? Doncs va ser un compositor italià del segle XIX que va escriure òperes.
Avui a classe escoltarem un duet de Rossini, que és una composició musical per a dos intèrprets solistes, que poden estar acompanyats per altres instruments. En concret el “Duet còmic de dos gats”.
Aquest duet de Gioacchino Rossini, representa un diàleg entre dos gats i els acompanya un piano.
Entra en aquest wix i veurem dos versions d’aquest famós ” Duetto buffo di due gatti “.
Les sentim ?
Si vols escoltar més música d’aquest gran compositor CLICA AQUÍ.
Anem a escoltar una música del compositor armeni Aram Khachaturian (1903 – 1978). S’anomena “La Dansa del Sabre“.
LaDansa del Sabre està inclosa dins del ballet Gayaneh. Aquest ballet està ambientat en la terra natal del compositor, Armènia, una de les ex-repúbliques socialistes soviètiques. Conté temes populars del seu folklore, amb l’objectiu de fer una música comprensible per a tots els públics. La Dansa del Sabre té un ritme vitalista.
Mentre escoltes amb atenció imagina què deu estar passsant…
Us deixo aquest musicograma per seguir l’estructura musical mitjançant els instruments que s’utilitzen. Mira’ls bé que després els preguntaré !!!
Avui a classe de 4t hem escoltat la Marxa Radetzky. És una composició orquestral de Johann Strauss, escrita l’any 1848. Va ser composta en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky, que en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d’Àustria al nord d’Itàlia durant la revolució de 1848-49.
La marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme austríac. Però quan després d’un temps Radetzky va prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari.
Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d’Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l’audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l’orquestra.
Després l’hem volgut acompanyar amb percussió corporal.
Tot i que ens ha costat una mica al final ho hem aconseguit !
Els nens i nenes de 1r faran una audició de LEROY ANDERSON, compositor, adaptador i director d’orquesta estatunidenc que va buscar, com ningú, el sentit de l’humor en la música, i que va ser considerat un dels principals directors d’orquestra de música lleugera.
La música que escoltaran porta per títol “El Rellotge Sincopat“.Podeu trobar informació sobre la mateixa clicant al wix:
Coneixeu aquesta cançó popular catalana ??? Es titula “El Maridet“. És una cançó de gresca, mimada, de ball rodó, caricaturesca.
La cançó és una sàtira d’un marit poca cosa. Cantada en boca de dones permet riure’s tant d’aquest marit com dels marits en general. És un tipus de cançó típica dels balls festius i de les reunions femenines, sobretot als voltants de carnestoltes o per santa Àgueda, la patrona de les dones.
La lletra va encadenant absurditats a quina més grossa sobre el maridet.
Al llarg del curs parlem i escoltem molts músics de la música CULTAque ja no són entre nosaltres. Alguns ens sonen més que altres, per exemple VIVALDI i les seves “Quatre Estacions” o MOZART i la “Petita Serenata Nocturna“….
Per a que no se’ns oblidin les seves cares us he preparat aquest mural interactiu. Sobre cada músic se us obriran dues pestanyes: una sobre la seva biografia i l’altra sobre una de les seves composicions més conegudes.
Us proposo jugar a endevinar QUI és QUI. Us animeu ????
Aquest mural l’he fet amb una eina anomenada THINGLINK. Clica sobre la imatge i s’obrirà.
Aquest bloc de música vol ser una finestra oberta per mostrar totes les activitats, festes i sortides musicals que fem a l'escola. Ens agradaria molt rebre les vostres visites i els vostres comentaris, i així entre tots gaudir d'una música ben VIVA!
Com ja sabeu existeixen tres grans 
