Encara que avui no és divendres 22 de novembre, dia en que celebrem SANTA CECÍLIA, patrona de la música, ens hem avançat i hem gaudit d’una audició de 1r a 4t al gimnàs de l’escola.
Amb un munt d’instruments de percussió, corda i vent d’arreu del món en Jordi de la companyia KHAN CARTRÓ ens ha fet gaudir tot escoltant el so d’instruments gens coneguts per a nosaltres.
Us deixem una petita mostra fotogràfica:
1r i 2n – INSTRUMENTS D’ARREU DEL MÓN
3r i 4t – L’HOME DELS VENTS
Segur que heu vist aquesta cara molts cops….
Es tracta del compositor, director d’orquestra i pianista alemany considerat l’últim gran representant del classicisme vienès després de Mozart.
Us dono una pista. Va composar la 9ª Simfonia. Escolteu aquest fragment !!!
Molt bé !!! Ho heu endevinat !!! Es tracta de:
i aquest 2020 es celebra el 250 aniversari del seu neixement
Fem-ne una breu pinzellada des d’aquest Educaplay:
Si voleu aprofondir en la vida i obra del compositor entreu en el wix:
Encara més !!!
 |
 |
| LÉO DELIBES | SYLVIA |
Per treballar les qualitats del so “llarg” i “curt” he pensat en el pizzicato del ballet Sylvia del compositor francès Léo Delibes.
Sylvia és un ballet de Léo Delibes estrenat a l’Òpera de París el 14 de juny de 1876. L’estrena d’aquest ballet se celebrà el 14 de juny de 1876 en el Teatre de l’Òpera, amb coreografia de Louis Merante. Si Léo Delibes no hagués existit hauria calgut inventar-lo per a major glòria del ballet. Ell fou un llaç d’unió entre el ballet romàntic i el modern. Sense ell,, durant la segona meitat del segle XIX, els ballarins parisencs, haurien tingut de limitar la seva activitat als ballables de les òperes.
Escolta mentre segueixes el musicograma:
Aquests som nosaltres representant SYLVIA:
1r B
1r A
Aquest músic que escoltarem és Georges Bizet, un compositor francès que va néixer el 1838 a París. I encara que morí molt jove, als 36 anys, va saber combinar l’art de la música amb la dramatúrgia i la dansa, i és per això que les seves obres són tant complertes.
Potser una de les seves obres més conegudes és “Carmen”, una òpera en quatre actes que descriu els embolics amorosos entre la gitana Carmen, el seu gelós amant Don José, la pagesa Micaela i el torero Escamillo.
N’escoltarem un tros, concretament “La Marxa dels Torejadors”, de la suite nº1.
Trobareu la música, un musicograma i més sobre l’autor en aquest wix:
Ara seguirem aquest altre musicograma amb percussió corporal. Està fet per la mestra Paola Oliva:
Avui parlarem d’un Instrument que tots tenim: es tracta de la VEU.
De la mateixa manera que podem classificar els Instruments en famílies també podem fer-ho amb la VEU HUMANA, que es classifica en:
Les escoltem ???
Juguem amb les VEUS ???
Segur que coneixeu aquest compositor i músic venecià del segle XVIII… l’Antonio Lucio Vivaldi !!!
I el coneixeu pels seus famosos i coneguts concerts per a violí i orquestra anomenats “Les Quatre Estacions”.
En aquesta sèrie de concerts Vivaldi buscava imitar els sons de la natura amb els instruments de corda: violí, viola, violoncel i contrabaix.
Com som a la tardor he pensat que seria bo de tornar a escoltar els tres moviments del concert de “La tardor”:
Allegro – Adagio molto – Allegro
L’escoltem ???
Quina estació més bonica, la tardor !!!!
Plena de dites, refranys i també cançons.
Us en deixo un munt dins aquest wix.
Que les disfruteu !!!!
US EN DEIXO UNA DE BEN DIVERTIDA 
Aquesta ens ha fet especial atenció…. una castanyera rockera ?????
La Castanyera Rockera by fterensi
I moltes més cançons !!!!
Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d’instruments musicals, cadascun amb nom propi:
AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l’aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l’orgue.
MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.
IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l’instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d’una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.
CORDÒFONS: tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l’arpa.
ELECTRÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l’àtom generadora de l’electricitat) i phoné (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l’electricitat sinó les cordes i la electricitat l’únic que fa és amplificar-lo. Exemples d’autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l’orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.
Aquest és MANUEL de FALLA (Espanya, 1876- Argentina, 1946)
Fou un compositor andalús de música clàssica. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d’aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l’aïllament de la música hispana des del segle XVIII.
Va compondre entre altres el ballet: “El amor brujo“ o traduit «L’amor fetiller».
És un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambra l’any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l’any 1916.
En el següent Wix pots saber més coses d’aquest ballet, concretament de la “Dansa Ritual del Foc“, i seguir la música amb un musicograma.
Fixa’t en els signes de DINÀMICA:
pp p mf f ff < >
A 2n escoltarem un altre fragment de la suite “Peer Gynt“ del compositor noruec E.GRIEG. Es tracta de “In the hall of the Mountain King“.
A la cova del rei de la muntanya (o al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, Opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.
Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. En un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del Rei de la Muntanya, un rei de trolls i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme Hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a “gran sala”). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.
L’escoltem ???
Ara podem seguir el ritme tot picant de mans….
Aquests som nosaltres escoltant:
Els nens de 4t escoltaran i cantaran una Cançó Popular Catalana: Una Matinada Fresca.
Un cop escoltada a veure si endevineu quina figura rítmica treballem….
Molt bé !!!! la SEMICORXERA !!!
1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo,
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo, que de bo va.
2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)
per a poder-li tirar, ara va de bo,
per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va.
3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis)
que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va.
4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)
a la vora d’un canyar, ara va de bo,
a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va.
5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)
no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.
Els nens i nens de 1r escoltaran “La Simfonia de les Joguines“ del gran compositor alemany Leopold Mozart.
Espero que escoltin bé i descobreixin com s’intercalen joguines entre els instruments de l’orquestra.
Després intentarem tocar, a la seva manera, aquest 1r moviment allegro amb alguns instruments-joguines que tenim a classe.
AQUESTS SOM NOSALTRES INTERPRETANT LA “SIMFONIA DE LES JOGUINES“
1r A
1r B
Aquest és Edvard GRIEG, compositor nacionalista noruec (1843-1907).
Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.
Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.
Aquesta és la història ….
Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876
” Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies.
En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir:
– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!
Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:
– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu
Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya.
El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania!
I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!
Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.
Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries:
Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí.
Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.
En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.
I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat, la bonica Solveig “
Vols escoltar-la d’una forma ben original ???
Amb els nens i nenes de 1r estem aprenent a diferenciar la INTENSITAT DEL SO. Escoltant molts instruments hem pogut diferenciar entre:
Clicant la imatge de sobre podem jugar i practicar amb aquest signes.
I descobrir molt més sobre els SONS clicant sobre el wix de “ La Casa del Mago “:
És ballava a Castellar de N’Hug (a les Fonts del Llobregat) per San Miquel, temps de verema i de començar la sembrada. En celebrar la festa major eren tradicionals unes ballades, potser com a cerimònies de purificació per expulsar els mals esperits. Els nens/es voltaven tota la població, la vigília de la festa, d’una manera esbojarrada i tumultuosa.
A Castellar també ballaven una altra dansa dita “de la Grega“.
La Malamanya en altres llocs s’anomena “Balmanya“.
Com ja sabeu existeixen tres grans Famílies d’Instruments:
Avui ens centrarem en la Percussió.
Entrem en el wix i escoltem com es classifiquen segons el material de què estan fets ….
AQUESTS SOM NOSALTRES AMB ELS INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ DE CLASSE:
2n B
A 4t farem una audició sobre el compositor i director d’orquestra anglès, Albert Ketelbey.
Aquest compositor és conegut per una de les seves obres descriptives: “ En un Mercat Persa “
Saps què és la música descriptiva ?
” És aquella música que, per mitjà dels sons dels instruments i sense posar-hi paraules, explica una història, una situació, un paisatge o un sentiment.
Quan escoltis la música, pensa en el que vol explicar i pensa si et sembla que el compositor ho aconsegueix.“
Entra en el wix i escolta amb atenció…. què és que t’imagines ????
Mireu també aquest wix de Marina Tristán:
Nens i nenes de 1r, voleu conèixer el músic francès que va escriure “El Carnaval dels Animals“ ???
I voleu sentir com fa un elefant caminant i uns ocells volant ???
Es tracta de l’obra de Camille Saint-Saëns que trobareu en imatges i audio dins aquest llibre.
( Musicograma fet per Gonzalo E. Rubiano )
Sabries dir quins INSTRUMENTS representen els ocells i quins els elefants ?
 |
 |
 |
Coneixeu una òpera del compositor W.Amadeus Mozart que es diu “La Flauta Màgica“ ????
Sentint la veu de dos dels seus personatges: la REINA DE LA NIT i en SARASTRE ( rei del sol ) , treballarem la diferència entre Veu Aguda i Veu Greu.
 |
 |
Les escoltem ???
Saps qui era Gioacchino Rossini ? Doncs va ser un compositor italià del segle XIX que va escriure òperes.
Avui a classe escoltarem un duet de Rossini, que és una composició musical per a dos intèrprets solistes, que poden estar acompanyats per altres instruments. En concret el “Duet còmic de dos gats”.
Aquest duet de Gioacchino Rossini, representa un diàleg entre dos gats i els acompanya un piano.
Si vols escoltar més música d’aquest gran compositor CLICA AQUÍ.
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
I ho farem fent servir els Musicogrames.
Coneixeu un músic rus, compositor i pianista del segle XX, anomenat Serguei Prokófiev ?
S.Prokófiev va posar música a l’obra de William Shakespeare “Romeu i Julieta” composant un fantàstic ballet amb el mateix nom.
“Romeu i Julieta” és una tragèdia que conta els amors d’aquests dos personatges contraris a l’enemistat dels seus pares, de les famílies Montagu i Capulet.
He triat un fragment d’aquest ballet que té per tema l’enfrontament entre Montescos i Capuletos i es titula “La Dansa dels Cavallers“.
En aquest wix hi trobareu un musicograma per anar seguint la música del ballet.
Per si voleu veure i escoltar tot el ballet us deixo aquest video:
I el fragment de la “DANSA DELS CAVALLERS“
També podem escoltar la Dansa tocada en piano:
Avui els nens de 2on escoltarem a classe la ” Pequeña Serenata Nocturna” o ” Petita música de nit“, de W.A.Mozart.
Va compondre Mozart aquesta Petita Serenata Nocturna al 1787, amb trenta-un anys d’edat, mentre composava simultàniament ni més ni menys que la seva òpera Don Giovanni.
Veurem que aquesta música està plena de contrasts entre fort i fluix. També hi trobarem crescendos i diminuendos. Tots aquests signes de dinàmica els representarem amb les mans.
Aquesta obra es divideix en 4 moviments:
Escoltem el primer moviment amb atenció:
Pequeña Musica nocturna, Movimento 1º
Us deixo els videos dels 4 moviments interpretats pel grup Les Dissonances :
AQUESTS SOM NOSALTRES
La primera audició d’aquest curs per als nois i noies de 5è serà sobre Música Descriptiva, és a dir, aquella música que té per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l’oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d’ànim.
Es tracta del Poema Simfònic “L’Aprenent de Bruixot” del compositor francès Paul Dukas.
P.Dukas es va basar en un poema de l’escriptor alemany Goethe. Més tard, Walt Disney, posà imatge a la música de P.Dukas en la seva película de dibuixos animats “Fantasia”.
Us explico breument l’argument….
En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú.
Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre.
El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.
Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les seves pocions, l’ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre.
Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d’aigua.
Però el llibre no deia com es podia desencantar l’escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.
L’aprenent de bruixot ja estava a punt d’ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l’escombra.
Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l’escombra li piqués la cresta!
En el següent WIX hi trobareu informació sobre l’autor i la seva obra. Escolteu-la amb atenció, segur que us agradarà.
Aquest matí, els nens i nenes de 6è , hem tocat la flauta a l’Auditori AXA de l’Illa Diagonal amb altres alumnes de 6è i 1r de la ESO del barri.
El seminari de coordinació d’especialistes de música dels centres educatius de Les Corts, organitza la “Jornada de Música de les Corts”, com a expressió del treball conjunt que realitzen les i els professionals d’aquesta àrea amb el seu alumnat. És una trobada de més de nou-cents nois i noies de 6è de primària i 1r d’ESO per gaudir de la música, tot interpretant conjuntament les músiques estudiades.
Ha estat un trimestre dur pel què fa a l’estudi de la flauta doncs hem hagut d’aprendre de memòria dues peces no gens fàcils. Enguany la temàtica girava al voltant de “músiques del món”. Nosaltres hem viatjat, musicalment parlant, per Irlanda, Rússia, Cuba i Àfrica amb quatre peces molt boniques:
Malgrat l’esforç el resultat final creiem que ha valgut la pena !!!
Bravo nois i noies !!!!
Ho heu fet molt bé !!!
Anem a escoltar una música del compositor armeni Aram Khachaturian (1903 – 1978). S’anomena “La Dansa del Sabre“.
La Dansa del Sabre està inclosa dins del ballet Gayaneh. Aquest ballet està ambientat en la terra natal del compositor, Armènia, una de les ex-repúbliques socialistes soviètiques. Conté temes populars del seu folklore, amb l’objectiu de fer una música comprensible per a tots els públics. La Dansa del Sabre té un ritme vitalista.
Mentre escoltes amb atenció imagina què deu estar passsant…
Us deixo aquest musicograma per seguir l’estructura musical mitjançant els instruments que s’utilitzen. Mira’ls bé que després els preguntaré !!!
VOLEU VEURE LA DANSA ?
Som els de 2n A
Som els de 2n B
Coneixeu aquesta cançó popular catalana ??? Es titula “El Maridet“. És una cançó de gresca, mimada, de ball rodó, caricaturesca.
La cançó és una sàtira d’un marit poca cosa. Cantada en boca de dones permet riure’s tant d’aquest marit com dels marits en general. És un tipus de cançó típica dels balls festius i de les reunions femenines, sobretot als voltants de carnestoltes o per santa Àgueda, la patrona de les dones.
La lletra va encadenant absurditats a quina més grossa sobre el maridet.
Us la presento amb aquest musicograma.
Analitzem també la partitura:
Aquesta tarda el nostre gimnàs s’ha transformat en un gran teatre d ‘Òpera !!! I com ja us havia comunicat, el pare de la Grazia de 4tB, l’Àlex Sanmartí, ens ha fet gaudir amb las seva veu de baríton d’uns coneguts passatges d’òpera ( “El Barber de Sevilla”, “Don Juan” i “Carmen” )
L’ Àlex Sanmartí va formar part de l’Escola d’Òpera de Sabadell, on va debutar com Guglielmo (Così fan tutte) i va participar en altres títols, com Il barbiere di Siviglia, Maria Stuarda, Lucia di Lammermoor i Manon.
Entre 2004 i 2006 es va unir al conjunt d’artistes estables de l’Stadttheater de Friburg, on va cantar Aida, La petita guineu astuta, Les contes d’Hoffmann, Lady Macbeth de Mtsensk, Lenozze di Figaro i La bohème.
Ha estat convidat a cantar en Teatres com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Teatre de La Zarzuela de Madrid, l’ABAO bilbaïna, l’Òpera d’Oviedo i el Festival Castell de Peralada, interpretant els personatges de Abimelech (Samson et Dalila), Cecil (Maria Stuarda), Alessio (La sonnambula), Moralès (Carmen), Paolo Orsini (Rienzi) i Lord Enrico Ashton (Luciadi Lammermoor). Recentment ha estat Mathieu (Andrea Chenier), a l’Òpera d’Oviedo. Al Teatre Reial va participar en Rigoletto.
Aquí us deixo una petita mostra de l’actuació.
En acabar li hem fet moltes preguntes que havíem preparat fa dies amb molta il.lusió.
Moltíssimes gràcies Àlex i Pere per apropar-nos al fascinant món de l’òpera !!!!
Ben segur que no ho oblidarem !!!!
Avui a classe de 3r escoltarem la Marxa Radetzky. És una composició orquestral de Johann Strauss, escrita l’any 1848. Va ser composta en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky, que en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d’Àustria al nord d’Itàlia durant la revolució de 1848-49.
La marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme austríac. Però quan després d’un temps Radetzky va prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari.
Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d’Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l’audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l’orquestra.
Després l’acompanyarem amb percussió corporal.
En aquest video de MusicaEduca es mostren els moviments que aprendrem:
3r A
Els nens i nenes de 1r faran una audició de LEROY ANDERSON, compositor, adaptador i director d’orquesta estatunidenc que va buscar, com ningú, el sentit de l’humor en la música, i que va ser considerat un dels principals directors d’orquestra de música lleugera.
La música que escoltaran porta per títol “El Rellotge Sincopat“. Podeu trobar informació sobre la mateixa clicant al wix:
Som els de 1r A
Som els de 1r B
Portal orientat a la recopilació de recursos i estrategies per fer a l'aula amb aplicacions portables i gratuites.
Ho pots veure també des del wix:
El nostres BLOC ha estat considerat com a una Bona Pràctica 2.0 des del Ministerio de Educación
