Audició

“L’Himne a l’Alegria” de L.V.Beethoven per tocar amb flauta a 5è

Coneixeu l’última Simfonia composada pel cèlebre L.V.BEETHOVEN ??? Es tracta de la sensacional 9ª Simfonia en re menor.

La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 és la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. És una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular, de la història de la música. El seu últim moviment, que incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic.

És una música que s’ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de la Unió Europea (UE)

A continuació la podeu escoltar i tocar amb la flauta. Us animeu ????

Si voleu saber més sobre aquesta obra cliqueu : AUTOR

Una manera divertida d’escoltar aquesta Oda….

Tres músics de renom la canten

Víctor Manuel

Ana Belén

Serrat

i Miguel Rios

El Cor més gran del món cantant “L’Oda a l’Alegria”

A 6è escoltem la “Guia d’Orquestra per a Joves” de B.BRITTEN

Guia d’Orquestra per a joves és una obra de Benjamin Britten (1913-1976) que va escriure per a un documental de la BBC de Londres amb la finalitat de familiaritzar els joves amb les seccions i els instruments musicals d’una Orquestra Simfònica.

És una bona audició per reconèixer el timbre dels instruments que formen part de l’ORQUESTRA.

L’obra es divideix en tres parts:

A: Frase principal. ( “Tema” )

a / Tota l’orquestra interpreta la frase principal.

b / La frase és interpretada quatre vegades per aquest ordre: secció de vent-fusta, secció de vent-metall, secció de corda fregada i percussió.

a ‘/ Tota l’orquestra repeteix el tema principal.

B: Desenvolupament. ( “Variacions” )

Ordre d’aparició dels instruments i les seccions (observa que van del més agut al més greu):

1 º secció de vent fusta: flautí, flauta, Oboè, Clarinet, Fagot.

2 º secció de corda fregada: violins, violes, violoncels, contrabaixos. (Violins i violes entren alhora).
Atent s: Quin instrument sona ara?

3 º corda puntejada: arpa

4 º secció de vent metall: Trompes, trompetes, trombons, tuba. (Trombons i tuba entren simultàniament).

5 º percussió: intenta anar anotant els instruments que reconeguis.

C: Un instrument de cada secció va “cridant” a la seva família, d’un en un, fins que tota l’orquestra està en marxa per repetir el tema principal. ( “Fuga” )


L’ESCOLTEM ?

UN ALTRE MUSICOGRAMA PER SEGUIR

Una cançó per treballar els instruments de l’ORQUESTRA: ” La Polka dels instruments “

Directores de Orquesta - GIFMANIA

Us presento aquesta ” La Polca dels INSTRUMENTS “, cançó que ens parla dels instruments que formen part de les tres grans Famílies d’Instruments de l’ORQUESTRA:

CORDA

VENT 

PERCUSSIÓ

JUGUEM AMB L’ORQUESTRA !!!

orquestra joc

 

orquestra2

Parlem de la Classificació de la Música a 5è

A 5è parlarem de com es classifica la música. I farem aquesta classificació pensant en a qui va dirigida aquesta música.

M’agradaria que escoltéssiu totes les audicions per a poder diferenciar bé entre un tipus de música i un altre.

tapa-classificacio-bloc

Aquí us deixo un mapa conceptual de Mª Jesús Camino que també ens pot ajudar:

Untitled 1

Escolta aquests fragments i esbrina a quin tipus de música pertanyen:

I per últim aquest video l’he trobat molt interessant per a fer un breu i ràpid recorregut per la Història de la Música:

Música i Cinema. Les Bandes Sonores

Ben segur nois i noies de 6è que aquest tema us agradarà. Parlarem de la importància de la Música en el CINE.

Primer de tot, però, hem de veure la importància que té la relació entre la música i la imatge. Escolta aquests fragments musicals i mira de relacionar-los amb les imatges que tens al teu quadern.

I ara si, parem del CINEMA !!!

Què en sabeu de les Bandes Sonores? Coneixeu quins són els grans compositors de les bandes sonores de les pel.lícules que tan us agraden?

En aquest wix en coneixerem alguns i aprendrem què és una banda sonora.

Un cop hagueu entrat al wix caldrà cercar les respostes a les següents preguntes que respondreu des de l’EDMODO:

  1. En una pel.lícula, la música sempre es composa expressament ?
  2. Defineix BANDA SONORA
  3. Quan arriba el cine sonor ?
  4. Els primers intents de posar una banda sonora necessiten de dos aparells. Quins són ?
  5. Nombra els principals compositors de Bandes Sonores i cita una de les seves obres.

I per acabar pots descobrir la importància de la música clàssica en el cine. En aquesta presentació trobaràs la música de grans compositors clàssics com a part de la Banda Sonora de pel.lícules ben conegudes….

Què en sabem dels orígens de l’ORQUESTRA i la seva evolució ?

Continuem parlant de l’ORQUESTRA a 4t. Avui parlarem dels seus orígens i de la seva evolució al llarg de la història.

Sabeu que l’orquestra neix en el Barroc ???  Aquí l’orquestra és relativament petita, ja que té com a base els instruments de corda. L’orquestra apareix com a conjunt estructurat d’instruments organitzats per famílies (seccions de corda, vent-fusta, vent-metall i percussió).

Untitled 1

El clavicèmbal i l’orgue fan dues funcions: de solistes o de suport polifònic (baix continu). El clavicembalista era l’encarregat de fer les funcions de director des del clavicèmbal.

Entreu en el wix i ho veureu….

Aquí trobarem també més informació:
-Del professor David Giménez
-Del professor Francisco Pavon

Treballem la intensitat del so amb la 5a Simfonia de Beethoven a 1r

Beethoven - GIFMANIAEi, nens i nenes de 1r… Coneixeu el músic d’avui ???

És clar!!! Es tracta de L.V.BEETHOVEN, el gran pianista i compositor que va escriure la 5ª Simfonia que avui escoltarem.

Si l’heu escoltada bé us haureu fixat en les variacions de dinàmica i d’intensitat.

300px-Dynamics.svgcrescendo

Representem la dinàmica amb gestos:

1rA

IMG_0905 petita

1rB

Untitled 1

Nova audició per a 5è del compositor txec B.SMETANA: “El Moldau”

A 5è ja sabem què és la Música Descriptiva. N’escoltarem una de molt bonica de la mà d’un gran compositor i pianista Txec, B.SMETANA. És un poema Simfònic anomenat ”El Moldau“.

Ens descriu el recorregut d’aquest riu per terres de Bohèmia i Moldàvia, a la República Txeca, des que neix fins que arriba a Praga.

L’escoltem ?

Per fer-nos més a la idea de com neix un riu i com és els seu recorregut podeu fer-li una ullada a la següent presentació. Us serà molt útil per entendre aquesta obra de Smetana. L’ha fet la professora V.Casas.

O aquest video del professor Francisco Jose Figueroba Sanchez:

“El Danubi Blau” de J.Strauss II, per treballar el compàs ternari

Recordes que és el COMPÀS ?

Amb l’eina Showme de l’Ipad he preparar aquesta petita explicació sobre què és el Compàs.

compas

Mira també aquest video tan divertit del programa Atrapa-sons que ens explica més sobre el compàs.

Edu3.cat

Avui anem a treballar només un compàs, el compàs TERNARI. Ben segur que en alguna ocasió has escoltat o, fins i tot, ballat aquest conegut Vals de Johann Strauss II que es titula “En el bell Danubi Blau“.

Amb aquest vals treballarem la noció de RITME i COMPÀS, i sobretot la diferència entre compàs BINARI i TERNARI.

Entra en el Wix i segueix la música de la mà d’un musicograma:

L’ÒPERA un món escènic fascinant, per a 6è

Untitled 1

Encetem un tema apassionant…. l’ÒPERA !!!!!

Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.

Però, QUÈ ÉS L’ÒPERA ???

Untitled 2

Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..

Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:

Untitled 1 pavaroti1

I per si encara vols saber més sobre l’Òpera …..

” L’Ocell Blau ” del ballet de ” La Bella dorment “, una audició per a 3r

L’Audició que us proposo ben segur us agradarà.

tumblr_mwgx8fEBNE1t1ytgko1_500

Es tracta d’un fragment del conegut Ballet de P.I.Txaikovski La Bella Dorment, que es titula L’Ocell Blau.

La Bella Dorment és un ballet en tres actes, amb música de Piotr Ilitx Txaikovski, llibret d’Ivan A. Vsevoloixki i coreografia de Màrius Petipà. Es va estrenar al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg el 14 de gener de 1890. Està basat en el conte infantil homònim, escrit per Charles Perrault l’any 1697.

Escolteu amb atenció doncs sentireu un diàleg entre dos coneguts instruments de vent-fusta:

 

CLARINET

FLAUTA TRAVESSERA

Entra en el Wix i l’escoltaràs mentre segueixes el musicograma:


Escoltem instruments de VENT d’arreu del món

Coneixes l’ algaita, el zurna o el bansuri ?

1426IransornafrontLG azeri-zurna1 bansuri-natural-scale-set

Són instruments de VENT d’arreu del món. Els trobareu dins aquest wix:

Untitled 1

A 1r escoltem el duet del “Papagueno i Papaguena” de l’Òpera La Flauta Màgica, de W.A.MOZART

Nens i nenes de 1r !! Avui us parlaré d’un músic ben segur conegut de tots vosaltres !!

Es tracta de W.A.MOZART

Cliqueu sobre el llibre i ho descobrireu !


Una de les seves obres més conegudes és l’Òpera en dos actes de
La Flauta Màgica“.

Voleu conèixer tots els seus personatges ?

flauta magica

BEN ATENTS AL DUET DE” PAPAGUENO I PAPAGUENA “

I SEGUIU EL MUSICOGRAMA QUE TENIU AL LLIBRE !!!

Escoltem l’ORGUE i fem una visita al Modernisme del Palau de la Música Catalana

Aquest proper dimecres 5 de febrer, els alumnes de 6è aniran al Palau de la Música Catalana per escoltar en directe l’Orgue que hi ha a la sala de concerts.

Palau_de_la_Música_-_Escenari

L’audició que tindrà lloc ens permetrà de conèixer i gaudir del so d’un dels instruments més grans que hi ha: l’Orgue.

 Orgue Palau Musica Catalana

Es tracta d’un orgue adquirit a la casa alemanya Walcker, de Ludwigsburg, l’any 1908 i que recentment ha estat remodelat.

Actualment està format per 3.772 tubs que li confereixen una enorme varietat de sons i tonalitats.

Si cliques sobre la imatge  trobaràs informació per respondre unes preguntes sobre l’Orgue i l’Edifici Modernista del Palau de la Música, feta per Montserrat Benito.

palau de la música

Més informació que et pot ser d’utilitat abans de fer la visita:
1280px-Palau_de_la_Música_-_Interior_general_(2)

La nostra visita al Palau

IMG_0808 petita

Parlem de la família d’instruments de VENT o AERÒFONS i les embocadures

A 4t treballem una gran família d’instruments, els INSTRUMENTS de VENT o AERÒFONS.

Però abans de saber quins són hem de parlar i conèixer les EMBOCADURES.

L’EMBOCADURA és la part de l’instrument que està en contacte amb la boca. 

És una de les parts de l’instrument més importants ja determina en gran part el seu so. N’hi han de diferents tipus.

Les trobareu en el següent wix:

Ara pots fer aquest exercici a veure si ho has après…

Si no ho veus bé clica aquí:

EXERCICI 1

Per conèixer aquesta família dels Instruments de Vent he preparat unes activitats  amb Educaplay, una plataforma que permet la creació d’activitats educatives de tot tipus.

Endavant !

N’he trobat d’altres que també et poden ajudar a conéixer millor els INSTRUMENTS de VENT:

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

“Pere i el Llop”, un conte musicat del compositor rus Serguei Prokófiev

Coneixeu un conte musicat del compositor rus Serguei Prokófiev que porta per nom Pere i el Llop ?

Pere i el Llop és una composició simfònica feta per S.Prokófiev per a nens, amb música i text adaptat per ell, i amb un narrador acompanyat per l’orquestra.

Pere i el llop està escrita per una flauta, un oboè, un clarinet en la, un fagot, 3 trompes en mi, un timbal i cordes per l’al·legoria dels personatges principals, i un acompanyament de trompeta en si bemoll, trombó, triangle , pandereta, platerets, castanyoles, tambor de caixa, i bombo en l’orquestració.

Cada personatge de la història té assignat un instrument i un tema musical:

Pere: Violin, violes, violoncels i contrabaix (instruments de corda).
Avi: Fagot
Ocell: Flauta travessera
Ànec o Oca: Oboè
Gat: Clarinet
El Llop: 3 Trompes
Caçadors: Timbals i el bombo.

A continuació podeu saber tot sobre l’autor i el conte.

 L’AUTOR

 ELS PERSONATGES

 JUGUEM ?

Untitled 4

He trobat aquest WIX de Noelia Martín Amores que segur ens pot ser útil i uns quants videos més:

pere i el llop

“El Cigne” del “Carnaval dels animals” de C.Saint-Saëns

Recordeu l’obra de Camille Saint Saëns El Carnaval dels animals” ?

El compositor francès va planejar l’obra com a broma per un día de carnaval, així que apareixen lleons, gallines, tortugues, cangurs, ases i alguns animals més i té tocs de bon humor per aquí i per allà.

Aquest és Camille Saint-Saëns:

Avui, els nens i nenes de 2n escoltarem el fragment que fa referència  al cigne. I que està interpretat per un piano i un violoncel.

Imagen-animada-Cisne-07

1027-4-dibujo-de-un-piano-para-imprimir-y-colorear colorear_instrumentos_concertando_violonchelo_viol

Podeu escoltar com fa en aquests dos videos que us deixo a continuació.

Celebrem Santa Cecília amb una audició

santa-cecilia-musica

Encara que avui no és divendres 22 de novembre, dia en que celebrem SANTA CECÍLIA, patrona de la música, ens hem avançat i hem gaudit d’una audició de 1r a 4t al gimnàs de l’escola.

Amb un munt d’instruments de percussió, corda i vent d’arreu del món en Jordi de la companyia KHAN CARTRÓ ens ha fet gaudir tot escoltant el so d’instruments gens coneguts per a nosaltres.

logo

Us deixem una petita mostra fotogràfica:

1r i 2nINSTRUMENTS D’ARREU DEL MÓN

3r i 4tL’HOME DELS VENTS

Coneguem el gran compositor alemany “Ludwig Van Beethoven”

Beethoven - GIFMANIA

Segur que heu vist aquesta cara molts cops….

Es tracta del compositor, director d’orquestra i pianista alemany considerat l’últim gran representant del classicisme vienès després de Mozart.

Us dono una pista. Va composar la 9ª Simfonia. Escolteu aquest fragment !!!

Molt bé !!! Ho heu endevinat !!! Es tracta de:

LUDWIG VAN BEETHOVEN

i aquest 2020 es celebra el  250 aniversari del seu neixement 

Fem-ne una breu pinzellada des d’aquest Educaplay:

logo educaplay beethoven

Si voleu aprofondir en la vida i obra del compositor entreu en el wix:

Untitled 1

Encara més !!!

BIOGRAFIA PER A NENS

POSA’T A PROVA amb aquest Quizz !!!

quizz beethoven

Aprofitem el pizzicato del ballet de Léo Delibes, “Sylvia”, per treballar el llarg i el curt

hqdefault Olga_Preobrajenska_Sylvia_Léo_Delibes
LÉO DELIBES SYLVIA

Per treballar les qualitats del so “llarg” i “curt” he pensat en el pizzicato del ballet Sylvia del compositor francès Léo Delibes.

Sylvia és un ballet de Léo Delibes estrenat a l’Òpera de París el 14 de juny de 1876. L’estrena d’aquest ballet se celebrà el 14 de juny de 1876 en el Teatre de l’Òpera, amb coreografia de Louis Merante. Si Léo Delibes no hagués existit hauria calgut inventar-lo per a major glòria del ballet. Ell fou un llaç d’unió entre el ballet romàntic i el modern. Sense ell,, durant la segona meitat del segle XIX, els ballarins parisencs, haurien tingut de limitar la seva activitat als ballables de les òperes.

Escolta mentre segueixes el musicograma:

Aquests som nosaltres representant SYLVIA:

1r B

IMG_9694 petita

1r A

IMG_9683 petitta

 

Una audició amb percussió corporal: “La Marxa dels Torejadors”, de l’obertura de CARMEN de Bizet

Aquest músic  que escoltarem és Georges Bizet, un compositor francès que va néixer el 1838 a París. I encara que morí molt jove, als 36 anys, va saber combinar l’art de la música amb la dramatúrgia i la dansa, i és per això que les seves obres són tant complertes.

Potser una de les seves obres més conegudes és “Carmen”, una òpera en quatre actes que descriu els embolics amorosos entre la gitana Carmen, el seu gelós amant Don José, la pagesa Micaela i el torero Escamillo.

N’escoltarem un tros, concretament “La Marxa dels Torejadors”, de la suite nº1.

Trobareu la música, un musicograma i més sobre l’autor en aquest wix:

Ara seguirem aquest altre musicograma amb percussió corporal. Està fet per la mestra Paola Oliva:

bizet

 

La VEU, el nostre instrument

Avui parlarem d’un Instrument que tots tenim: es tracta de la VEU.

megáfonos - GIFMANIA

De la mateixa manera que podem classificar els Instruments en famílies també podem fer-ho amb la VEU HUMANA, que es classifica en:

  • Veu MASCULINA
  • Veu FEMENINA
  • i Veus BLANQUES

Les escoltem ???

veu

Juguem amb les VEUS ???

Som a la Tardor !!! Escoltem Vivaldi i un dels Concerts de ” Les quatre estacions “

200px-Vivaldi.jpg

Segur que coneixeu aquest compositor i músic venecià del segle XVIII… l’Antonio Lucio Vivaldi !!! 

I el coneixeu pels seus famosos i coneguts concerts per a violí i orquestra anomenats “Les Quatre Estacions”.

En aquesta sèrie de concerts Vivaldi buscava imitar els sons de la natura amb els instruments de corda: violí, viola, violoncel i contrabaix.

Com som a la tardor he pensat que seria bo de tornar a escoltar els tres moviments del concert de “La tardor”: 

Allegro – Adagio molto – Allegro

L’escoltem ???

nou logo pel bloc

Ens preparem per celebrar la CASTANYADA tot cantant

Proyecto1

Quina estació més bonica, la tardor !!!!

Plena de dites, refranys i també cançons.

Us en deixo un munt dins aquest wix.

Que les disfruteu !!!!


US EN DEIXO UNA DE BEN DIVERTIDA Ha Ha

castanyera roqueraAquesta ens ha fet especial atenció…. una castanyera rockera ?????

castanyera rokera

La Castanyera Rockera by fterensi

I moltes més cançons !!!!

Classificació dels instruments: Famílies

Image

Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d’instruments musicals, cadascun amb nom propi:

AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l’aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l’orgue.

MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.

IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l’instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d’una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.

logo-instr-percussio

CORDÒFONS: tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l’arpa.

ELECTRÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l’àtom generadora de l’electricitat) i phoné  (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l’electricitat sinó les cordes i la electricitat l’únic que fa és amplificar-lo. Exemples d’autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l’orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.

Untitled 1

Una audició per a 6è: “El Ritual del Foc”, del “Amor Brujo” de Manuel de Falla

Aquest és MANUEL de FALLA (Espanya, 1876- Argentina, 1946)

Fou un compositor andalús de música clàssica. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d’aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l’aïllament de la música hispana des del segle XVIII.

Va compondre entre altres el  ballet: El amor brujo o traduit «L’amor fetiller».

És un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambra l’any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l’any 1916.

En el següent Wix pots saber més coses d’aquest ballet, concretament de la “Dansa Ritual del Foc“, i seguir la música amb un musicograma.

Fixa’t en els signes de DINÀMICA:

pp       p      mf       f       ff      < >

Amb “In the hall of the Mountain King” d’Edvar GRIEG treballem la pulsació i ritme

mt-king-cover_small

A 2n escoltarem un altre fragment de la suite Peer Gynt del compositor noruec E.GRIEG. Es tracta de “In the hall of the Mountain King“.

A la cova del rei de la muntanya  (o al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, Opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.

Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. En un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del Rei de la Muntanya, un rei de trolls i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme Hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a “gran sala”). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.

L’escoltem ???

Ara podem seguir el ritme tot picant de mans….

Aquests som nosaltres escoltant:

2n A

IMG_9632 petita

2n B

IMG_9552 petita

Repassem les semicorxeres tot cantant “Una matinada fresca”, una cançó popular catalana

Els nens de 4t escoltaran i cantaran una Cançó Popular Catalana: Una Matinada Fresca.

cat11

Un cop escoltada a veure si endevineu quina figura rítmica treballem….

Molt bé !!!! la SEMICORXERA !!!

semicorchea

 

1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo,
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo, que de bo va.

2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)
per a poder-li tirar, ara va de bo,
per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va.

3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis)
que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va.

4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)
a la vora d’un canyar, ara va de bo,
a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va.

5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)
no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.

6- N’hi cullo un pom de violes, ara va de bo (bis )
al pit les hi vaig tirar , ara va de bo,
al pit les hi vaig tirar, ara va de bo, que de bo va.
7- Les violes n’eren fresques, ara va de bo ( bis )
la pastora es despertà, ara va de bo,
la pastora es despertà, ara va de bo, que de bo va.

 

vibracions-224-canso-1

Una audició per a 1r: ” Simfonia de les Joguines” de Leopold Mozart

Els nens i nens de 1r escoltaran  La Simfonia de les Joguines del gran compositor alemany Leopold Mozart.

Espero que escoltin bé i descobreixin com s’intercalen joguines entre els instruments de l’orquestra.

Després intentarem tocar, a la seva manera, aquest 1r moviment allegro amb alguns instruments-joguines que tenim a classe.

LOGO PEL BLOC SIMFONIA LES JOGUINES

AQUESTS SOM NOSALTRES INTERPRETANT LA “SIMFONIA DE LES JOGUINES

1r A

IMG_9522 petita

1r B

IMG_9489 petita

Escoltem a 5è “El Matí” de Peer Gynt, del compositor noruec Edvard GRIEG

91858-004-06672b80Aquest és Edvard GRIEG, compositor nacionalista noruec (1843-1907).

Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.

Aquesta és la història ….

Untitled 1

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

” Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies. 
En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir: 
– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!
Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:
– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu
Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya. 
El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania! 
I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!
Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.
Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries: 
Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí. 
Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.
En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.
I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat, la bonica Solveig “


Vols escoltar-la d’una forma ben original ???

Flash mob in the Copenhagen Metro