Audició

Una dansa de tardor: La “Malamanya”

Aquest trimestre a 3r ballarem una dansa catalana:

La MALAMANYA

És ballava a Castellar de N’Hug (a les Fonts del Llobregat) per San Miquel, temps de verema i de començar la sembrada. En celebrar  la festa major eren tradicionals unes ballades, potser com a cerimònies de purificació per expulsar els mals esperits. Els nens/es voltaven tota la població, la vigília de la festa, d’una manera esbojarrada i tumultuosa.

A Castellar també ballaven una altra dansa dita  “de la Grega“.

La Malamanya en altres llocs s’anomena “Balmanya“.

3r A

IMG_6187 petita

3r B

IMG_6197 petita

Aprofitem el pizzicato del ballet de Léo Delibes, “Sylvia”, per treballar el llarg i el curt

hqdefault Olga_Preobrajenska_Sylvia_Léo_Delibes
LÉO DELIBES SYLVIA

Per treballar les qualitats del so “llarg” i “curt” he pensat en el pizzicato del ballet Sylvia del compositor francès Léo Delibes.

Sylvia és un ballet de Léo Delibes estrenat a l’Òpera de París el 14 de juny de 1876. L’estrena d’aquest ballet se celebrà el 14 de juny de 1876 en el Teatre de l’Òpera, amb coreografia de Louis Merante. Si Léo Delibes no hagués existit hauria calgut inventar-lo per a major glòria del ballet. Ell fou un llaç d’unió entre el ballet romàntic i el modern. Sense ell,, durant la segona meitat del segle XIX, els ballarins parisencs, haurien tingut de limitar la seva activitat als ballables de les òperes.

Escolta mentre segueixes el musicograma:

Aquests som nosaltres representant SYLVIA:

1r B

IMG_6114 petita

1r A

IMG_6140 petita

El nostre instrument: La VEU

Avui parlarem d’un Instrument que tots tenim: es tracta de La VEU.

megáfonos - GIFMANIA

De la mateixa manera que podem classificar els Instruments en famílies també podem fer-ho amb la VEU HUMANA, que es classifica en:

  • Veu MASCULINA
  • Veu FEMENINA
  • i Veus BLANQUES

Les escoltem ???

veu

Juguem amb les VEUS ???

Una audició amb percussió corporal: “La Marxa dels Torejadors”, de l’obertura de CARMEN de Bizet

Aquest músic  que escoltarem és Georges Bizet, un compositor francès que va néixer el 1838 a París. I encara que morí molt jove, als 36 anys, va saber combinar l’art de la música amb la dramatúrgia i la dansa, i és per això que les seves obres són tant complertes.

Potser una de les seves obres més conegudes és “Carmen”, una òpera en quatre actes que descriu els embolics amorosos entre la gitana Carmen, el seu gelós amant Don José, la pagesa Micaela i el torero Escamillo.

N’escoltarem un tros, concretament “La Marxa dels Torejadors”, de la suite nº1.

Trobareu la música, un musicograma i més sobre l’autor en aquest wix:

Ara seguirem aquest altre musicograma amb percussió corporal. Està fet per la mestra Paola Oliva:

bizet

 

Ens preparem per celebrar la CASTANYADA tot cantant

Proyecto1

Quina estació més bonica, la tardor !!!!

Plena de dites, refranys i també cançons.

Us en deixo un munt dins aquest wix.

Que les disfruteu !!!!


US EN DEIXO UNA DE BEN DIVERTIDA Ha Ha

castanyera roqueraAquesta ens ha fet especial atenció…. una castanyera rockera ?????

castanyera rokera

La Castanyera Rockera by fterensi

Repassem les semicorxeres tot cantant “Una matinada fresca”, una cançó popular catalana

Els nens de 4t escoltaran i cantaran una Cançó Popular Catalana: Una Matinada Fresca.

cat11

Un cop escoltada a veure si endevineu quina figura rítmica treballem….

Molt bé !!!! la SEMICORXERA !!!

semicorchea

 

1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo,
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo, que de bo va.

2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)
per a poder-li tirar, ara va de bo,
per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va.

3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis)
que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va.

4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)
a la vora d’un canyar, ara va de bo,
a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va.

5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)
no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.

6- N’hi cullo un pom de violes, ara va de bo (bis )
al pit les hi vaig tirar , ara va de bo,
al pit les hi vaig tirar, ara va de bo, que de bo va.
7- Les violes n’eren fresques, ara va de bo ( bis )
la pastora es despertà, ara va de bo,
la pastora es despertà, ara va de bo, que de bo va.

 

vibracions-224-canso-1

Què en sabem de la Música Culta ?

Sovint a 6è parlem de grans compositors de la història de la música: Beethoven, Vivaldi, Bach, Mozart, Prokófiev, Bizet, Dukas, Grieg

També diem que aquesta música la classifiquem com a música Culta, a diferència de la música Folklòrica o Popular, i la música Popular Urbana o Lleugera.

Potser hauríem d’anar una mica enrere i esbrinar com es classifica la música. Us deixo una pista….

Ara que ja sabeu que la música Culta es classifica dins la música Profana o no Religiosa podríem anar descobrint més aspectes a fi de conèixer-la i entendre-la millor.

Us proposo un recorregut per aquest wix:

Com a feina de casa us deixo aquest mural de Compositors per a que l’obriu i us dediqueu a escoltar les diferents músiques representatives dels diferents compositors de M.CULTA.

I per últim, per aquells que us agrada conèixer una mica més de les coses, podeu veure aquest video que parla de l’evolució de la música al llarg dels temps i ben segur us agradarà molt.

Classificació dels instruments: Famílies

Image

Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d’instruments musicals, cadascun amb nom propi:

AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l’aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l’orgue.

MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.

IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l’instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d’una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.

logo-instr-percussio

CORDÒFONS: tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l’arpa.

ELECTRÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l’àtom generadora de l’electricitat) i phoné  (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l’electricitat sinó les cordes i la electricitat l’únic que fa és amplificar-lo. Exemples d’autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l’orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.

Untitled 1

Amb “In the hall of the Mountain King” d’Edvar GRIEG treballem la pulsació i ritme

mt-king-cover_small

A 2n escoltarem un altre fragment de la suite Peer Gynt del compositor noruec E.GRIEG. Es tracta de “In the hall of the Mountain King“.

A la cova del rei de la muntanya  (o al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, Opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.

Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. En un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del Rei de la Muntanya, un rei de trolls i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme Hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a “gran sala”). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.

L’escoltem ???

Ara podem seguir el ritme tot picant de mans….

Aquests som nosaltres escoltant:

2n A

IMG_5913 petitta

2n B

IMG_5926 petita

Som a la Tardor !!! Escoltem Vivaldi i un dels Concerts de ” Les quatre estacions “

200px-Vivaldi.jpg

Segur que coneixeu aquest compositor i músic venecià del segle XVIII… l’Antonio Lucio Vivaldi !!! 

I el coneixeu pels seus famosos i coneguts concerts per a violí i orquestra anomenats Les Quatre Estacions.

En aquesta sèrie de concerts Vivaldi buscava imitar els sons de la natura amb els instruments de corda: violí, viola, violoncel i contrabaix.

Com som a la tardor he pensat que seria bo de tornar a escoltar els tres moviments del concert de “La tardor”: 

Allegro – Adagio molto – Allegro

L’escoltem ???

nou logo pel bloc

Una audició per a 6è: “El Ritual del Foc”, del “Amor Brujo” de Manuel de Falla

Aquest és MANUEL de FALLA (Espanya, 1876- Argentina, 1946)

Fou un compositor andalús de música clàssica. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d’aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l’aïllament de la música hispana des del segle XVIII.

Va compondre entre altres el  ballet: El amor brujo o traduit «L’amor fetiller».

És un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambra l’any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l’any 1916.

En el següent Wix pots saber més coses d’aquest ballet, concretament de la “Dansa Ritual del Foc“, i seguir la música amb un musicograma.

Fixa’t en els signes de DINÀMICA:

pp       p      mf       f       ff      < >

A 2n escoltem i classifiquem els instruments de PERCUSSIÓ

Com ja sabeu existeixen tres grans Famílies d’Instruments:

  • la Corda,
  • el Vent
  • i la Percussió

Avui ens centrarem en la Percussió.

Entrem en el wix i escoltem com es classifiquen segons el material de què estan fets ….

families instrumentsAQUESTS SOM NOSALTRES AMB ELS INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ DE CLASSE:

2n A

IMG_0704 petita

2n B

IMG_0731 petita

Escoltem a 5è “El Matí” de Peer Gynt, del compositor noruec Edvard GRIEG

91858-004-06672b80Aquest és Edvard GRIEG, compositor nacionalista noruec (1843-1907).

Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.

Aquesta és la història ….

Untitled 1

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

” Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies. 
En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir: 
– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!
Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:
– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu
Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya. 
El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania! 
I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!
Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.
Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries: 
Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí. 
Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.
En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.
I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat, la bonica Solveig “


Vols escoltar-la d’una forma ben original ???

Flash mob in the Copenhagen Metro

Una audició per a 1r: ” Simfonia de les Joguines” de Leopold Mozart

Els nens i nens de 1r escoltaran  La Simfonia de les Joguines del gran compositor alemany Leopold Mozart.

Espero que escoltin bé i descobreixin com s’intercalen joguines entre els instruments de l’orquestra.

Després intentarem tocar, a la seva manera, aquest 1r moviment allegro amb alguns instruments-joguines que tenim a classe.

LOGO PEL BLOC SIMFONIA LES JOGUINES

AQUESTS SOM NOSALTRES INTERPRETANT LA “SIMFONIA DE LES JOGUINES

1r A

IMG_5905 petita

1r B

IMG_5761 petita

Una audició per a 4t: “En un Mercat Persa”, d’Albert Ketelbey

10609523A 4t farem una audició sobre el compositor i director d’orquestra anglès, Albert Ketelbey.

Aquest compositor és conegut per una de les seves obres descriptives:  En un Mercat Persa

Saps què és la música descriptiva ?

” És aquella música que, per mitjà dels sons dels instruments i sense posar-hi paraules, explica una història, una situació, un paisatge o un sentiment.
Quan escoltis la música, pensa en el que vol explicar i pensa si et sembla que el compositor ho aconsegueix.“

Entra en el wix i escolta amb atenció…. què és que t’imagines ????

Mireu també aquest wix de Marina Tristán:

en un mercat persa

El ” Carnaval dels Animals ” de Camille Saint-Saëns, una audició per a 1r

Nens i nenes de 1r, voleu conèixer el músic francès que va escriure El Carnaval dels Animals ???

I voleu sentir com fa un elefant caminant i uns ocells volant ???

Es tracta de l’obra de Camille Saint-Saëns que trobareu en imatges i audio dins aquest llibre. 

Escolta els    OCELLS

Escolta els    ELEFANTS


( Musicograma fet per Gonzalo E. Rubiano )

MUSICOGRAMA CARNAVAL ANIMALSSabries dir quins INSTRUMENTS representen els ocells i quins els elefants ?

Untitled 2 510io9DRlFL._SY355_

I AQUÍ ESTEM ELS DE 1r

ESCOLTANT EL “CARNAVAL DELS ANIMALS “

1r B

IMG_5732 petita

1r A

IMG_5800 petita

Fem a 2n una audició: “Petita música de nit” de W.A.MOZART per treballar la intensitat del so

mozart

Avui els nens de 2on escoltarem a classe  la ” Pequeña Serenata Nocturna” o ” Petita música de nit“, de W.A.Mozart.

Untitled 1

Va compondre Mozart aquesta Petita Serenata Nocturna al 1787, amb trenta-un anys d’edat, mentre composava simultàniament ni més ni menys que la seva òpera Don Giovanni.

Veurem que aquesta música està plena de contrasts entre fort i fluix. També hi trobarem crescendos diminuendos. Tots aquests signes de dinàmica els representarem amb les mans.

Aquesta obra es divideix en 4 moviments:

  • 1r moviment: Allegro
  • 2n moviment: Romance – Andante
  • 3r moviment: Menuetto
  • 4t moviment: Rondó – Allegro

Escoltem el primer moviment amb atenció:

Pequeña Musica nocturna, Movimiento 1º  

Us deixo els videos dels 4 moviments interpretats pel grup Les Dissonances :

ENS VOLEU VEURE ??? Així l’hem representat:

IMG_5713 petita

IMG_5722 petita

Escoltem a 5è “L’Aprenent de Bruixot” de Paul Dukas

La primera audició d’aquest curs per als nois i noies de 5è serà sobre Música Descriptiva, és a dir, aquella música  que té per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l’oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d’ànim.

Es tracta del Poema Simfònic “L’Aprenent de Bruixot” del compositor francès Paul Dukas.

P.Dukas es va basar  en un poema de l’escriptor alemany Goethe. Més tard, Walt Disney, posà imatge  a la música de P.Dukas en la seva película de dibuixos animats “Fantasia”.

Us explico breument l’argument….

En un castell molt gran, hi vivia un mag que es passava els dies i les nits descobrint fórmules màgiques que no volia revelar a ningú.
Per això les apuntava en un llibre molt gruixut que només ell podia entendre.
El mag havia buscat un ajudant que no li prendria mai cap fórmula perquè no en sabia ni un borrall, de màgia.

Però un dia que el mag va sortir al bosc a buscar arrels per a les seves pocions, l’ajudant va voler provar si podia fer algun encanteri llegint les fórmules del llibre.
Meravellat, va veure com la seva escombra es convertia en un criat disposat a obeir-lo i li va ordenar que omplís la banyera d’aigua.
Però el llibre no deia com es podia desencantar l’escombra, i aviat tot el castell va quedar inundat.

L’aprenent de bruixot ja estava a punt d’ofegar-se quan, per sort, va arribar el mag i va desencantar l’escombra.
Això sí, abans de desencantar-la del tot, el mag va fer que l’escombra li piqués la cresta!

En el següent WIX hi trobareu informació sobre l’autor i la seva obra. Escolteu-la amb atenció, segur que us agradarà.


Untitled 1

Eduquem l’oïda a 1r diferenciant entre els signes d’Intensitat: fort, mig fort i fluix

inensitat

Amb els nens i nenes de 1r estem aprenent a diferenciar la INTENSITAT DEL SO. Escoltant molts instruments hem pogut diferenciar entre:

signes intensitat

Clicant la imatge de sobre podem jugar i practicar amb aquest signes.

I descobrir molt més sobre els SONS clicant sobre el wix de “ La Casa del Mago “:

so

La “Reina de la Nit” i “Sarastre, rei del Sol”, personatges de la Flauta Màgica de W.A.Mozart

Coneixeu una òpera del compositor W.Amadeus Mozart que es diu La Flauta Màgica ????

Sentint la veu de dos dels seus personatges:  la REINA DE LA NIT en SARASTRE ( rei del sol ) , treballarem la diferència entre Veu Aguda i Veu Greu.

la reina
magic_flute_sarastro_by_joyhorse13

Les escoltem ???

LOGO BLOC FLAUTA MAGICA

L’Omid de 6è B ens presenta un instrument del seu país: el SANTUR ( santoor )

santur

Avui a classe de música l’Omid de 6è B ens ha portat un santur, un instrument que ell ha après a tocar al seu país.

IMG_0767 ,

El santur és un instrument de corda percudida. El percutor pot ser una vareta que colpeja una corda o més creant melodies (com en el cas de la celesta, la cítara o el qanun àrab) o bé un grup de cordes creant un acompanyament rítmic.

CLICA aquí per escoltar com toca el santur

MOLT BÉ OMID, ENHORABONA !!!

Fem una audició a 4t del ballet de “Romeu i Julieta”, amb el fragment de “La Dansa dels Cavallers”

romeo-and-juliet

795690092_805227

Coneixeu un músic rus, compositor i pianista del segle XX, anomenat Serguei Prokófiev ?

S.Prokófiev va posar música a l’obra de William ShakespeareRomeu i Julieta” composant un fantàstic ballet amb el mateix nom.

Romeu i Julieta” és una tragèdia que conta els amors d’aquests dos personatges contraris a l’enemistat dels seus pares, de les famílies Montagu i Capulet.

He triat un fragment d’aquest ballet que té per tema l’enfrontament entre Montescos i Capuletos i es titula “La Dansa dels Cavallers“.

En aquest wix hi trobareu un musicograma per anar seguint la música del ballet.

 Per si voleu veure i escoltar tot el ballet us deixo aquest video:

Una audició de la Forma Musical RONDÓ: “Te Deum” de M.A Charpentier

Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.                           

http://picasion.com/gl/5brw/
http://picasion.com/gl/5brw/

Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…

Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.

I ho farem fent servir els Musicogrames.

Una audició per a 3r: ” Duetto buffo di due gatti “, de Giachino Rossini

Saps qui era Gioacchino Rossini ? Doncs va ser un compositor italià del segle XIX que va escriure òperes.

rossini

Avui a classe escoltarem un duet de Rossini, que és una composició musical per a dos intèrprets solistes, que poden estar acompanyats per altres instruments. En concret  el “Duet còmic de dos gats”. 

Aquest duet de Gioacchino Rossini, representa un diàleg entre dos gats i els acompanya un piano.

420ad26e5355ac7aefa63aab9bcc70b3

Entra en aquest wix i veurem dos versions d’aquest famós ” Duetto buffo di due gatti “.
Les  sentim ?

LOGO PEL BLOC duet

Si vols escoltar més música d’aquest gran compositor CLICA AQUÍ.

” La Dansa del Sabre ” d’Aram Khachaturian

Anem a escoltar una música del compositor armeni Aram Khachaturian (1903 – 1978). S’anomena “La Dansa del Sabre“.

La Dansa del Sabre està inclosa dins del ballet Gayaneh. Aquest ballet està ambientat en la terra natal del compositor, Armènia, una de les ex-repúbliques socialistes soviètiques. Conté temes populars del seu folklore, amb l’objectiu de fer una música comprensible per a tots els públics. La Dansa del Sabre té un ritme vitalista.

Khachaturian Armenia Danza sable

Mentre escoltes amb atenció imagina què deu estar passsant…

Us deixo aquest musicograma per seguir l’estructura musical mitjançant els instruments que s’utilitzen. Mira’ls bé que després els preguntaré !!!

VOLEU VEURE LA DANSA ?

Som els de 2n A

IMG_4101 petita

Som els de 2n B

Untitled 1

Percussió corporal en la MARXA RADETZKY

Untitled 2
Avui a classe de 4t hem escoltat la Marxa Radetzky. És una composició orquestral de Johann Strauss, escrita l’any 1848. Va ser composta en honor al mariscal de camp austríac comte Joseph Radetzky, que en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d’Àustria al nord d’Itàlia durant la revolució de 1848-49.

La marxa va assolir gran popularitat com a expressió del nacionalisme austríac. Però quan després d’un temps Radetzky va prendre part en la repressió del moviment revolucionari a Àustria, la marxa va arribar a ser considerada com un símbol reaccionari.

Actualment, la Marxa Radetzky deu la seva popularitat a què és la peça que clou el Concert d’Any Nou de la Filharmònica de Viena. Durant aquesta última obra, l’audiència aplaudeix al compàs i el director torna per dirigir el públic en lloc de fer-ho a l’orquestra.

Després l’hem volgut acompanyar amb percussió corporal.

Tot i que ens ha costat una mica al final ho hem aconseguit !

IMG_3868 petita

“El Rellotge Sincopat”, una audició per a 1r de Leroy Anderson

Els nens i nenes de 1r faran una audició de LEROY ANDERSON, compositor, adaptador i director d’orquesta estatunidenc que va buscar, com ningú, el sentit de l’humor en la música, i que va ser considerat un dels principals directors d’orquestra de música lleugera.

La música que escoltaran porta per títol “El Rellotge Sincopat“. Podeu trobar informació sobre la mateixa clicant al wix:

1r B hem treballat l’Audició

IMG_3751 petita

1r A hem treballat l’Audició

IMG_3770 petita

Cantem a 4t ” El Maridet “, una cançó popular catalana

frioConeixeu aquesta cançó popular catalana ??? Es titula “El Maridet“. És una cançó de gresca, mimada, de ball rodó, caricaturesca.

La cançó és una sàtira d’un marit poca cosa. Cantada en boca de dones permet riure’s tant d’aquest marit com dels marits en general. És un tipus de cançó típica dels balls festius i de les reunions femenines, sobretot als voltants de carnestoltes o per santa Àgueda, la patrona de les dones.

La lletra va encadenant absurditats a quina més grossa sobre el maridet.

 Us la presento amb aquest musicograma.

Analitzem també la partitura:

partitura maridet

Juguem a QUI ÉS QUI amb la Música Culta

Al llarg del curs parlem i escoltem molts músics de la música CULTA que ja no són entre nosaltres. Alguns ens sonen més que altres, per exemple VIVALDI i les seves “Quatre Estacions” o MOZART i la “Petita Serenata Nocturna“….

Per a que no se’ns oblidin les seves cares us he preparat aquest mural interactiu. Sobre cada músic se us obriran dues pestanyes: una sobre la seva biografia i l’altra sobre una de les seves composicions més conegudes.

Us proposo jugar a endevinar QUI és QUI. Us animeu ????

Aquest mural l’he fet amb una eina anomenada THINGLINK. Clica sobre la imatge i s’obrirà.

El Tempo o Moviment en una partitura i els signes que el representen

Fa temps vam estudiar la Dinàmica o Intensitat del so…. Recordes ?

ff  f – mf – p – pp

Avui parlarem del TEMPOMOVIMENT i dels signes musicals que utilitzem per expressar-lo….

Quarter-Note-Adagio-60

T’atreveixes a explicar-me què és ? Si necessites ajuda clica el wix i ho descobriràs:

Obre ara aquest Mapa Conceptual i així ho veuràs més clar:

METRÒNOM ONLINE