Música Popular o Folklòrica

“Scarborough Fair”, un peça tradicional anglesa per tocar amb flauta a 6è

Avui escoltarem SCARBOROUGH FAIR, una bonica cançó popular anglesa d’autor desconegut que ha estat versionada en multitud d’ocasions. I una d’aquestes versions és la dels compositors americans Simon i Garfunkel.

Simon and Garfunkel va ser un duet de música folk rock format per Paul Simon i Arthur o Art Garfunkel, molt populars els anys 60. Algunes de les seves cançons més conegudes són The Sound of Silence (El so del silenci), Mrs. Robinson (Senyora Robinson), i Bridge Over Troubled Water (Pont sobre aigües turbulents).

A més, han rebut uns quants premis Grammy i són al “Rock and Roll Hall of Fame”. El 2004, la revista Rolling Stone classificava Simon i Garfunkel al núm. 40 de la seva llista 100 Greatest Artists of All Time (Els 100 artistes més grans de tots el temps).

Vols aprendre a tocar-la amb flauta ???

Vigila que la partitura és plena de lligadures….

Encetem nou any cantant una cançó popular catalana: L’Hereu Riera

A 5è aprendrem una cançó popular catalana: L’Hereu Riera.

L’Hereu Riera és una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s’ha convertit en una dansa.

La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.

A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.

Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.

En aquest wix trobareu l’audio i la lletra per cantar-la:


També us deixo la lletra:

Cançó l’Hereu Riera by fterensi

3r B canta ” La Margarideta “

Ja fa dies que vam escoltar aquesta cançó popular catalana, La Margarideta, i avui l’hem cantat pel KANTACONMIGO.

Som la clase de 3r B !!!

Una cançó popular catalana: La Dama d’Aragó

Durant aquest curs hem cantat algunes cançons del repertori tradicional català.

I avui els nens i nens de 5è n’aprendran una de molt bonica, es titula “La Dama d’Aragó“.

Us deixo l lletra i l’audio:

A Aragó n’hi ha una dama
que és bonica com un sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.

Ai, amorosa, Anna Maria,
robadora de l’amor,
ai, de l’amor.

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d’or.
Sa germana li triava
els cabells de dos en dos.

Ai, amorosa, Anna Maria,
robadora de l’amor,
ai, de l’amor.

Cada cabell una perla
cada perla un anell d’or,
cada anell d’or una cinta
que li volta tot el cos.

Ai, amorosa, Anna Maria,
robadora de l’amor,
ai, de l’amor.

En aquest Wix trobareu la lletra de la cançó, la partitura i algun video de la cançó interpretada per una cantant molt coneguda a casa nostra, la Maria del Mar Bonet, i per una coral.


Coneixeu aquesta cançó popular catalana ?

Una Cançó Popular Catalana

Musicograma: Margarideta ( Cançó Popular Catalana ) from Flora on Vimeo.

Us deixo la partitura.

Fixeu-vos en la figura rítmica que encara no coneixem i que estudiarem molt aviadet: les SEMICORXERES.

Parlem de la Música Popular, Tradicional o Folklòrica, de Catalunya i d’arreu

Al llarg d’aquest curs hem parlat de la Música CULTA i  la Música POPULAR URBANA o LLEUGERA, dos formes de classificar la música que no estarien complertes si no parléssim de la Música POPULAR, TRADICIONAL o FOLKLÒRICA.

Escolta aquests tipus de música i intenta reconèixer quina és la Popular o Folklòrica ( Fet per Julio Payno del CEIP Gerardo Diego )

Us proposo primer de fer un recorregut per la Música Tradicional o Folklòrica de Catalunya.

Escoltar el nostre ball típic, la Sardana, i descobrir quins instruments composen la Cobla….

I perquè no, a continuació, fer un breu recorregut per la de tota Espanya ? I per la dels diferents països dels nens de la nostra escola ?

Ho farem entrant en aquest Wix que he preparat:

I ara haureu de respondre les següents preguntes en el vostre Kidblog per a veure si us ha quedat clar.

  1. Cita les 4 característiques principals de la M. Popular o Folklòrica
  2. Nombra tres instruments típics de la M. Folklòrica de cada família ( Vent-Corda-Percussió ) i cita el país d’on provenen
  3. Què és la Cobla i quants instruments la formen ? Nombra’ls
  4. Nombra els principals instruments tradicionals catalans i descriu el que més t’agradi
  5. De quines comunitats Espanyoles són típiques les castanyoles ? I el  ball de la Jota ?

Una cançó de bressol mallorquina per a 5è

Cançó de Bres per a una Princesa Negra” és una bonica i tendra cançó de bressol que es canta a Mallorca. L’aprenem ???

Us deixo la lletra, tot i que la teniu dins el wix:

Dorm, dorm, petitona, dorm

que en draps de fosca blava

t’embolcalla la lluna negra,

tan negra com tu.

La nit teixeix corrandes

quan pensa en tu;

te les canta ta mare,Poniegú.

Quan el vent arribi

naixeran als teus ulls

plors de bambú!


A 6è aprenem una cançó popular catalana: La Cançó del Lladre

Untitled 1Els nois i noies de 6è han après una cançó popular catalana: La Cançó del Lladre.

És una de les cançons de bandolers més coneguda, sens dubte un dels temes més populars del repertori transmès oralment a Catalunya.

El seu origen és desconegut, tot i que durant els darrers quaranta anys nombrosos cantants i instrumentistes l’’han interpretada en estils diferents com el jazz, el rock i la música tradicional.

En el següent wix podreu trobar més informació així com la partitura i l lletra:

La Cançó del Lladre

Una cançó popular catalana per a 4rt, “Els tres Tambors”

Els tres tambors és una cançó popular molt estesa per tot el territori de parla catalana; té un engrescador ritme de marxa.  Pot ser d’origen provençal.

També és una irònica història amorosa, en la que el més petit dels “tres tambors que vénen de la guerra”, finalment, rebutja l’amor de “la filla del bon rei”.

En el següent video veureu i escoltareu la història. La canten nens de 4t. Hi sentireu parlar un català una mica extrany !!! Comença així…

1-Si n’eren tres tambors,
venien de la guerra,
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, pataplam!,
porta un ram de rosetes.
2-La filla del bon rei
ja surt a la finestra:
–Tambor, el bon tambor,
si em vols dar una roseta?
Ram, ram, pataplam!,
si em vols dar una roseta?
3–Donzella que l’haurà
serà l’esposa meva;
no us donaré jo el ram
que a vós no us pugui prendre.
Ram, ram, pataplam!,
que a vós no us pugui prendre.
4-M’haveu de demanar
al pare i a la mare;
si el sí vos volen dar,
per mi, res no es pot perdre.
Ram, ram, pataplam!,
per mi, res no es pot perdre….

 

Comencen nou any amb una cançó popular catalana: L’Hereu Riera

A 5è aprendrem una cançó popular catalana: L’Hereu Riera.

L’Hereu Riera és una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s’ha convertit en una dansa.

La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.

A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.

Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.

En aquest wix trobareu l’audio i la lletra per cantar-la:


També us deixo la lletra:

Cançó l’Hereu Riera by fterensi

Cançó per a 4rt: “Una Matinada Fresca”

Avui cantarem a 4rt una bonica cançó de tardor: “Una Matinada Fresca”. Es tracta d’una cançó popular catalana. Parla dels amors entre un caçador i una pastora.

La voleu escoltar ???

Aquí us deixo la lletra:

1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)
vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo,
vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo, que de bo va.

2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)
per a poder-li  tirar, ara va de bo,
per a poder-li  tirar, ara va de bo, que de bo va

.3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis)
que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va

.4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)
a la vora d’un canyar, ara va de bo,
a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va.

5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)
no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.

6- N’hi cullo un pom de violes, ara va be bo (bis )

al pit les hi vaig tirar , ara va de bo,

al pit les hi vaig tirar, ara va de bo, que de bo va. 
7- Les violes n’eren fresques, ara va de bo ( bis )
la pastora es despertà, ara va de bo,
la pastora es despertà, ara va de bo, que de bo va.

Coneguem la Música Popular o Folklòrica del nostre país i d’arreu del món

Al llarg d’aquest curs hem parlat de la Música CULTA i  la Música POPULAR o LLEUGERA, dos formes de classificar la música que no estarien complertes si no parléssim de la Música POPULAR o FOLKLÒRICA.

Escolta aquests tipus de música i intenta reconèixer quina és la Popular o Folklòrica ( Fet per Julio Payno del CEIP Gerardo Diego )


Us proposo primer de fer un recorregut per la Música Tradicional o Folklòrica de Catalunya.

Escoltar el nostre ball típic, la Sardana, i descobrir quins instruments composen la Cobla….

I perquè no, a continuació, fer un breu recorregut per la de tota Espanya ? I per la dels diferents països dels nens de la nostra escola ?

Ho farem entrant en aquest Wix que he preparat:


I ara haureu de respondre les següents preguntes en el vostre Kidblog per a veure si us ha quedat clar.

  1. Cita les 4 característiques principals de la M. Popular o Folklòrica
  2. Nombra tres instruments típics de la M. Folklòrica de cada família ( Vent-Corda-Percussió ) i cita el país d’on provenen
  3. Què és la Cobla i quants instruments la formen ? Nombra’ls
  4. Nombra els principals instruments tradicionals catalans i descriu el que més t’agradi
  5. De quines comunitats Espanyoles són típiques les castanyoles ? I el  ball de la Jota ?

 

Catalunya i els seus HIMNES

Els nois i noies de 6è a Medi Social estan treballant el tema de Catalunya a l’Edat Moderna. Han estudiat la “Guerra dels Segadors” i han parlat dels “Bandolers“. I a mi se m`ha acudit que els agradaria conèixer aquells cants que anomenem Himnes o cançons representatives del nostre país i de la nostra història.

N’he recollit algunes en aquest wix. A veure si les coneixeu…

Una cançó popular catalana a 6è, “La Cançó del Lladre”

Aquest trimestre, a 6è, escoltarem i cantarem una cançó popular catalana, LA CANÇÓ DEL LLADRE.

És una de les cançons de bandolers més coneguda, sens dubte un dels temes més populars del repertori transmès oralment a Catalunya.
El seu origen és desconegut, tot i que durant els darrers quaranta anys nombrosos cantants i instrumentistes l’’han interpretada en estils diferents com el jazz, el rock i la música tradicional.
Com tants altres temes d’’origen popular i incert, presenta diverses versions amb finals diferents: l’’historiador català Milà i Fontanals, a meitat del segle XIX, en recollí una on el protagonista de la història salva la vida, però d’’altres versions el bandoler cau en mans de la justícia.

En aquest wix hi trobareu la lletra, l’audio i algunes versions que segur us agradaran….

Cançó Popular Catalana, “L’Hereu Riera”

A 5è aprendrem una cançó popular catalana: L’Hereu Riera.

L’Hereu Riera és una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s’ha convertit en una dansa.

La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.

A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.

Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.

En aquest wix trobareu l’audio i la lletra per cantar-la:


També us deixo la lletra:

Cançó l'Hereu Riera by fterensi

Coneguem la Música Popular o Folklòrica del nostre país i d’arreu

Al llarg d’aquest curs hem parlat de la Música CULTA i  la Música POPULAR o LLEUGERA, dos formes de classificar la música que no estarien complertes si no parléssim de la Música POPULAR o FOLKLÒRICA.

Escolta aquests tipus de música i intenta reconèixer quina és la Popular o Folklòrica ( Fet per Julio Payno del  CEIP Gerardo Diego )

Us proposo primer de fer un recorregut per la Música Tradicional o Folklòrica de Catalunya.

Escoltar el nostre ball típic, la Sardana, i descobrir quins instruments composen la Cobla….

I perquè no, a continuació, fer un breu recorregut per la de tota Espanya ? I per la dels diferents països dels nens de la nostra escola ?

Ho farem entrant en aquest Wix que he preparat:

I ara haureu de respondre les següents preguntes en el vostre Kidblog per a veure si us ha quedat clar.

  1. Cita les 4 característiques principals de la M. Popular o Folklòrica
  2. Nombra tres instruments típics de la M. Folklòrica de cada família ( Vent-Corda-Percussió ) i cita el país d’on provenen
  3. Què és la Cobla i quants instruments la formen ? Nombra’ls
  4. Nombra els principals instruments tradicionals catalans i descriu el que més t’agradi
  5. De quines comunitats Espanyoles són típiques les castanyoles ? I el  ball de la Jota ?

Provem de fer un MUSICOGRAMA ?

Sovint quan escoltem una música ens recolzem en una representació gràfica, que pot ser de molt diverses maneres, i que anomenem MUSICOGRAMA.

He pensat que podríem aprendre a fer-ne un. Us atreviu?

Jo n’acabo de crear un sobre la cançó popular catalana “El Maridet“, fent servir les eines: Google Docs, Slideshare i Audacity.

Aquí us el deixo com a mostra però us proposo que, per grupets, en creeu un.

Cantem L’HEREU RIERA, una cançó popular catalana

Avui aprendrem una cançó popular catalana: L’Hereu Riera.

L’Hereu Riera és una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s’ha convertit en una dansa.

La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.

A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.

Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.

Aquí teniu la lletra: Versió de Catalunya

Versió extreta del Costumari de Joan Amades:

Per a Sant Antoni, grans balles hi ha.
Per a Sant Maurici, tot el poble hi va.
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-là.
N’ hi van tres donzelles, són de l’ Empordà,
l’ una diu a l’ altra: -I a tu, qui el traurà?
Tra la-ra-la…

Anem donzelletes, anem a ballar,
que l’ Hereu Riera ens hi farà entrar.
La primera dansa la’ n treu a ballar,
la segona dansa la nova arribà.
Tra la-ra-la…

Perdonin senyores que me n’ haig d’ anar,
que la meva amada a la mort n’ està.
-Déu vos guard, Maria, Maria, com va?
-Per a mi, Riera, molt malament va.
Tra la-ra-la…

Se’ n gira d’ esquena, a l’ església se’ n va.
Davant d’ un Sant Cristo se ‘n va agenollar.
-Senyor, que m’ ajudi si em vol ajudar,
que em torni l’ amada que a la mort n’ està.
Al cap dels nou dies Maria es llevà,
a les tres setmanes es varen casar.

I aquí la dansa:

Sortim a BTV-Barcelona Televisió

Amb motiu del Dia de la Música, per Santa Cecília, vam anar a una audició de Música Tradicional a l’Auditori de les Corts i BTV va enregistrar l’actuació.

En sortir van entrevistar la Laura de 4rt.

Si cliqueu al minut 4 del següent video la  podreu escoltar.

Aquest és el resum de l’audició:

Celebrem la Jornada de la Música amb una audició de MÚSICA TRADICIONAL

Amb motiu de la celebració del “Dia de la Música”, el Centre de Recursos Pedagògics ha organitzat unes audicions per acostar la música tradicional a l’alumnat dels centres educatius de les Corts.

En aquestes audicions ens ensenyaran les característiques principals de les músiques tradicionals: ens presentaran alguns dels seus instruments específics (com el flabiol i tamborí, l’acordió diatònic o el sac de gemecs).

Hi anem els nois i noies de 3er i 4rt. Us deixem aquí les  CORRANDES que hem preparat:

  • Som els nens d’aquí a l’Ausiàs i venim de tot arreu.

De la Xina, del Perú, del Brasil o d’Uruguay.

  • Ens agrada molt cantar i també els musicals.

Ens agrada molt la flauta per cantar i per ballar.

  • Entre  tots una corranda ens acabem d’inventar.

I així Santa Cecília molt contents hem celebrat.

A 6è ens presenten la Música Popular o Tradicional dels seus països i d'arreu del món

Ei, nois i noies de 6è ! Enhorabona ! Heu fet un bon treball sobre la Musica Popular, Tradicional o Folklòrica que recullo en el següent Wix.

logo-bloc-musiques-del-mon-que-les-junte-totes1

Ara només cal que fem les presentacions  dels vostres Wixs i les valorem.

A 6è ens presenten la Música Popular o Tradicional dels seus països i d’arreu del món

Ei, nois i noies de 6è ! Enhorabona ! Heu fet un bon treball sobre la Musica Popular, Tradicional o Folklòrica que recullo en el següent Wix.

logo-bloc-musiques-del-mon-que-les-junte-totes1

Ara només cal que fem les presentacions  dels vostres Wixs i les valorem.

Coneixem la música POPULAR del nostre país ?

Us proposo fer un recorregut per la Música Tradicional o Folklòrica de Catalunya.

Escoltar el nostre ball típic, la Sardana, i descobrir quins instruments composen la Cobla.

Ho farem entrant en aquest Wix que he preparat.

Encara no hi ha res penjat sobre la Música Popular d’Espanya. Vull que entre tots m’ajudeu a a descobrir instruments, balls i més sobre aquesta música. I també voldré que em parleu de la dels vostres paIsos. Però això ja serà una altra feina !

logo-bloc-musica-popular

KALINKA, una cançó russa

A l’Helena de 4rt, que és russa, li agrada molt la cançó “Kalinka” i per això m’ha demanat que la pengés al bloc per a que tots la pogueu escoltar.

kalinka

Kalinka és una cançó russa escrita el 1860 pel compositor i folklorista Larionov Iván.

La cançó parla d’un arbust de baies de neu, “Kalina. Kalina és un arbust amb baies amargues de color vermell intens, que amb les primeres gelades adquireixen un sabor astringent agradable. Els fruits contenen al seu interior la llavor en forma de cor. Kalinka és el diminutiu afectuós de Kalina.

Es podria considerar que la cançó Kalinka està emulant una mena de conjur per a l’amor.

L’escoltem?



KALINKA by FloraT

Aquí teniu la lletra de la cançó en rus i en castellà.

A l’escola ens agrada BALLAR !!!

Aquí a l’escola ens agrada molt BALLAR !!! Des de ben petits que anem al gimnàs i ens expressem amb la música fent servir, molts cops, mocadors, aros, cintes i altres materials que té la Flora preparats.

En els tres videos que us proposo veure hi ha reflectides diferents tipus de dansa:

Dansa amb mocadors, a P5

Dansa amb pal de cintes, a 1er

Dansa pop. catalana de parelles, a 4rt

Sempre, en acabar la sessió de Dansa, fem relaxació. Aquí també us en mostro diferents de formes de relaxar-nos i tornar a la calma.

A l'escola ens agrada BALLAR !!!

Aquí a l’escola ens agrada molt BALLAR !!! Des de ben petits que anem al gimnàs i ens expressem amb la música fent servir, molts cops, mocadors, aros, cintes i altres materials que té la Flora preparats.

En els tres videos que us proposo veure hi ha reflectides diferents tipus de dansa:

Dansa amb mocadors, a P5

Dansa amb pal de cintes, a 1er

Dansa pop. catalana de parelles, a 4rt

Sempre, en acabar la sessió de Dansa, fem relaxació. Aquí també us en mostro diferents de formes de relaxar-nos i tornar a la calma.

A 6è parlem de la CLASSIFICACIÓ de la MÚSICA

A 6è estudiem la diferència entre la música CULTA, la POPULAR o FOLKLÒRICA,…. per això us he preparat aquest wix per a veure-ho més clar.

M’agradaria que escoltéssiu totes les audicions per a poder diferenciar bé entre un tipus de música i un altre.

tapa-classificacio-bloc

Agrupació Instrumental: la COBLA

La COBLA és una agrupació instrumental típica de casa nostra, de Catalunya, on predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.

logo-la-cobla

Veiem ara en profunditat els instruments que integren la COBLA:

La cobla està formada per onze instrumentistes que toquen dotze instruments. Els músics estan distribuïts en 2 fileres, davant els instruments de vent fusta (que toquen asseguts) i darrera els de vent de metall (que toquen drets). Cada filera també s’organitza segons el registre de so dels instruments: els aguts a l’esquerra i els greus a la dreta. El contrabaix està situat entre de les 2 fileres a la banda dreta.

Els instruments són:

  • Asseguts davant d’esquerra a dreta:
    - El flabiol és l’encarregat de fer l’entrada i els contrapunts. El toca el mateix músic que toca el tamborí . El tamborí és l’únic instrument de percussió de la cobla i amb el seu “toc” fa l’acompanyament a les sardanes.
    - El tible, segon i primer, és un instrument de la família de vent de fusta. Té un so agut.
    - La tenora, primera i segona, és un instrument de vent de fusta, amb el pavelló metàl·lic. És el que sol fer la melodia i té un to greu.
  • Drets a darrere d’esquerra a dreta:
    - trompeta, segona i primera, és un instrument de vent de metall, el més agut de la família que trobem a la cobla.
    - trombó de pistons, és un instrument de vent de metall, generalment de pistons, també s’incorpora el de vares.
    - fiscorn, primer i segon, és l’instrument de vent de metall més greu de la cobla.
    - contrabaix, és l’únic instrument de corda de la cobla. Combina l’arquet i el pizzicatto.

Ara que ja coneixes una mica millor la cobla vols jugar i veure el què has après ? Clica aquí sota.

JUQUEM AMB LA COBLA I LA SARDANA

Continuem jugant?

logo-joc-cobla

Ara escoltarem una Sardana. La va escriure el compositor català Enric Morera.

Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 – 1942) fou un compositor català que va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts i una Missa de rèquiem, però sobretot és reconegut per les seves sardanes corals amb títols tant populars com La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L’Empordà. La seva obra s’adscriu a l’estètica neoromàntica i és una magnífica mostra del nacionalisme musical català.