Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
I ho farem fent servir els Musicogrames.
Aquesta tarda el nostre gimnàs s’ha transformat en un gran teatre d ‘Òpera !!! I com ja us havia comunicat, el pare de la Grazia de 4tB, l’Àlex Sanmartí, ens ha fet gaudir amb las seva veu de baríton d’uns coneguts passatges d’òpera ( “El Barber de Sevilla”, “Don Juan” i “Carmen” )
L’ Àlex Sanmartí va formar part de l’Escola d’Òpera de Sabadell, on va debutar com Guglielmo (Così fan tutte) i va participar en altres títols, com Il barbiere di Siviglia, Maria Stuarda, Lucia di Lammermoor i Manon.
Entre 2004 i 2006 es va unir al conjunt d’artistes estables de l’Stadttheater de Friburg, on va cantar Aida, La petita guineu astuta, Les contes d’Hoffmann, Lady Macbeth de Mtsensk, Lenozze di Figaro i La bohème.
Ha estat convidat a cantar en Teatres com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Teatre de La Zarzuela de Madrid, l’ABAO bilbaïna, l’Òpera d’Oviedo i el Festival Castell de Peralada, interpretant els personatges de Abimelech (Samson et Dalila), Cecil (Maria Stuarda), Alessio (La sonnambula), Moralès (Carmen), Paolo Orsini (Rienzi) i Lord Enrico Ashton (Luciadi Lammermoor). Recentment ha estat Mathieu (Andrea Chenier), a l’Òpera d’Oviedo. Al Teatre Reial va participar en Rigoletto.
Aquí us deixo una petita mostra de l’actuació.
En acabar li hem fet moltes preguntes que havíem preparat fa dies amb molta il.lusió.
Moltíssimes gràcies Àlex i Pere per apropar-nos al fascinant món de l’òpera !!!!
Ben segur que no ho oblidarem !!!!
Encetem un tema apassionant…. l’ÒPERA !!!!!
Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.
Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..
Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:
 |
 |
I per si encara vols saber més sobre l’Òpera …..
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
I ho farem fent servir els Musicogrames.
Encetem un tema apassionant…. l’ÒPERA !!!!!
Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.
Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..
Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:
|
|
I per si encara vols saber més sobre l’Òpera …..
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
I ho farem fent servir els Musicogrames.
Encetem un tema apassionant…. l’ÒPERA !!!!!
Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.
Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..
Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:
|
|
I per si encara vols saber més sobre l’Òpera …..
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ?
Aquesta Forma Musical l’anomenem …..
Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
I ho farem fent servir els Musicogrames.
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
I ho farem fent servir els Musicogrames.
Comencen un tema apassionant…. l’ÒPERA !!!!!
Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.
Mireu-los bé i quedeu-vos amb les seves cares perquè ens acompanyaran durant la resta del curs.
Grans Compositors d’ÒPERA on PhotoPeach
Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..
Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:
|
|
I per si encara vols saber més sobre l’Òpera …..
He pensat que seria una bona idea parlar de la MÚSICA ESCÈNICA, gènere al que pertany l’ÒPERA, entre altres.
Aquí teniu l’Enquesta de valoració:
Quins temes musicals del FANTASMA de l’ÒPERA t’han agradat més ?
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
I ho farem fent servir els Musicogrames.
Comencen un tema apassionant…. l’ÒPERA !!!!!
Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.
Mireu-los bé i quedeu-vos amb les seves cares perquè ens acompanyaran durant la resta del curs.
Grans Compositors d’ÒPERA on PhotoPeach
Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..
Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:
|
|
I per si encara vols saber més sobre l’Òpera …..
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
I ho farem fent servir els Musicogrames.
Però no només parlem de la forma Rondo quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
I ho farem fent servir els MUSICOGRAMES.
Però, què és una Suite?
La Suite és “un conjunt de músiques o moviments que, en molts casos, provenen de danses i en el qual és habitual l’alternança de músiques ràpides i lentes”.
La Suite per a orquestra núm.2 en Si menor està formada per set moviments:
Els escoltem ???
Encara que falta una mica per al control us avanço aquest MAPA CONCEPTUAL sobre les “Formes Musicals” que hem treballat per a que us serveixi d’estudi. És molt visual i a més obre links a diferents pàgines per aprofondir més en cada una de les Formes.
Confio us sigui d’ultilitat.
Escolteu tots els videos i, sobretot, l’explicació del
CONCERTO GROSSO
Avui parlarem d’un gran músic alemany del Barroc, es tracta de JOHANN SEBASTIAN BACH
Què en sabem de l’autor? :
Johann Sebastian Bach neix a Eisenach, (Thuringia) a Alemanya, el 21 de març de 1685, forma part d’una família en la qual mes de 150 dels seus membres van ser músics. Van ser pares de Johann Sebastian, Johannn Ambrosius Bach (1645-1695) violinista i organista a la cort d’ Eisenach i Maria Elisabeth Lämmerhirt (1644-1694). La seva educació es produeix en un ambient familiar musical extraordinari, on molts dels seus membres eren músics i compositors de certa rellevància.
Quan té nou anys, mor la seva mare, i un any més tard el seu pare, raó per la qual s’ en va a viure amb el seu germà gran, Johann Christoph, que ocupa el càrrec d’organista a Ohrdruf, i amb qui contínua els seus estudis. L’ inicia en el clavecí, orgue i composició, La seva passió per la música ja es manifesta. Per tenir una bellíssima veu de soprano és admès en el cor de l’església d’Ohrdruf, cobrant per això i ajudant econòmicament al seu germà.
Als quinze anys entra a l’escola de Sant Miguel, a Lüneburg, arribant a ocupar el càrrec de “Prefecte dels nens del Cor”, i tenint en algunes ocasions, l’oportunitat d’actuar no solament com organista, sinó com a director del propi cor. Als divuit anys ocupa un lloc com a violinista en l’orquestra del comte Johann Ernest de Weimar, on roman alguns mesos.
Als 22 anys contreu matrimoni amb la seva cosina Maria Bàrbara Bach amb la qual va tenir set fills, dels quals sobreviuen quatre. Tres d’ells van ser músics, Wilhelm Friedemann, Carl Philipp Emanuel i Johann Gottfried Bernhard.
Als 35 anys mor la seva esposa. No obstant això, al següent any contreu noves núpcies amb Ana Magdalena Wülken efectuant-se la cerimònia en la pròpia casa de Bach. D’Ana Magdalena té tretze fills, i sols sobreviuen sis, i també 3 d’ells son músics, Gottfried Heinrich, Johann Christop Friedrich i Johann Christian.
Bach va morir a les 8 de la tarda del 28 de juliol de 1750, després d’una intervenció quirúrgica fracassada en un ull, realitzada pel cirurgià ambulant anglès anomenat Taylor, que anys després operaria a Händel, amb resultats iguals. Bach havia anat quedant-se cec fins a perdre totalment la vista. Poques hores abans de morir la va recuperar. Actualment es creu que la seva ceguesa va ser originada per una diabetis sense tractar.
Vols escoltar i seguir al mateix temps la seva música? Doncs aquí en tens un parell.
En primer lloc la famosa Tocata i Fuga en do menor per a orgue.
Ara escolta aquest tercer moviment del Concert de Branderburg nº 6:
Vols escoltar alguns fragments més de la seva obra? :
Bach va composar per a dos instruments de teclat, saps quins són ?
Anem a aprofondir una mica més en la seva obra:
En total, la seva producció és vastíssima, consta de:
Avui treballarem amb més profunditat una de les seves Suites. La Suite és “un conjunt de músiques o moviments que, en molts casos, provenen de danses i en el qual és habitual l’alternança de músiques ràpides i lentes”.
He triat la Suite per a orquestra núm.2 en Si menor. Aquesta Suite està formada per set moviments:
En aquest primer video escoltaràs l’Obertura:
El Rondó:
La Sarabanda:
La Polonesa:
La Bourré:
El Minuet:
La Badinerie:
A 6è hem estudiat una nova Forma Musical: la SIMFONIA.
Una Simfonia és una obra composta per a una orquestra en la qual estan representades totes les famílies d’instruments: Es tracta d’un tipus d’obra de llarga durada que s’estructura en diverses parts anomenades moviments, i generalment solen ser quatre.
Un exemple de Simfonia és la famosa Simfonia nº 8 o INACABADA de Franz Schubert. Consta només de dos moviments i durant molt temps es va pensar que Schubert havia mort sense arribar a concloure-la.
Escoltarem el pimer moviment. Està format per dos temes, A i B. El fragment que els uneix s’anomena pont.
Vols saber qui era Franz Schubert ?
Franz Peter Schubert (Viena, Àustria, 31 de gener de 1797 – Viena, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac. Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre indiscutible del lied, dels quals en va escriure uns 600. També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia Inacabada). La seva música és especialment melòdica i harmònica.
Si vols escoltar més obres d’aquest autor CLICA AQUÍ.
A 6è , dins la Història de la Música, hem estudiat unes quantes FORMES MUSICALS.
Fem un petit repàs:
RONDÓ: és una forma musical que es basa en l’alternança entre una fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (A), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit ( B – C – … ). El fragment que es repeteix s’anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s’anomenen estrofes.
MARC ANTOINE CHARPENTIER
PRELUDI, “TE DEUM”
ÒPERA: és un drama total o parcialment musicat que s’escenifica cantant i amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada).
GIUSEPPE VERDI
“LA TRAVIATTA”
TEMA I VARIACIONS: forma musical en què la idea musical fonamental, que també s’anomena tema, és repetit amb modificacions o acompanyat de manera diferent.
FRANZ SCHUBERT
“LA TRUITA”
CONCERT i CONCERT PER A SOLISTA: La paraula concert, de l’italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical. L’etimologia de la paraula és una mica conflictiva, ja que deriva de l’italià concertare que té el significat dafirmar, disputar’, però també té un altre significat en el sentit contrari: ‘acceptar’, és a dir, estar d’acord.Del primer significat, “disputa”, en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s’oposen o es posen d’acord, cadascun amb els seus moment de protagonisme.
ANTONIO LUCIO VIVALDI
“LES QUATRE ESTACIONS”
Per veure si recordem tot el que hem après la Flora ens ha proposat una activitat ben divertida. Ens hem posat per grups i hem hagut d’ajuntar tots els plastificats relatius a la mateixa FORMA MUSICAL. Després hem preparat un qüestionari per a l’equip contrari.
Hem quedat força empatats !!!
Potser la Forma Musical que més et sona és la del CONCERT.
La paraula concert, de l’italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical. Deriva de l’italià concertare que té el significat de ‘afirmar, disputar‘, però també té un altre significat en el sentit contrari: ‘acceptar‘, és a dir, estar d’acord.
Del primer significat, “disputa“, en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s’oposen o es posen d’acord, cadascun amb el seu moment de protagonisme.
Generalment es poden distingir en la música clàssica tres tipus de concert:
Escoltarem primer un concert barroc, el concert per a solista de Vivaldi “Il Gardellino”, on l’instrument solista és la flauta.
Ara un de clàssic, el concert per a piano i orquestra de Mozart “Coronation in D”, on l’instrument solista és el piano.
I per acabar un concert romàntic, el pianoconcerto nº 1 de Chopin
Què en saps de l’òpera?
L’òpera és un espectacle on una narració o història s’escenifica cantant, amb acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada).
En l’òpera la veu és el principal instrument.
La història de l’òpera ocupa un espai de temps de gairebé 400 anys.
Lòpera pot constar de les parts següents:
Un dels més grans representants de la història de l’Òpera és GIUSSEPE VERDI.
Escolta un tros d’una de les seves obres més conegudes, NABUCCO, en el fragment: Va pensiero
I ara aquest altre fragment tan divertit i peculiar de l’òpera LA TRAVIATA. Segur que t’agradarà !!
Aquest ja més seriós és del fragment del ” Brindis “
Si vols pots escoltar les veus magnífiques de tres dels més famosos TENORS:
I per últim aquí tens una òpera una mica diferent. Confio t’agradi!!!
Què en saps de l’òpera?
L’òpera és un espectacle on una narració o història s’escenifica cantant, amb acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada).
En l’òpera la veu és el principal instrument.
La història de l’òpera ocupa un espai de temps de gairebé 400 anys.
Lòpera pot constar de les parts següents:
Un dels més grans representants de la història de l’Òpera és GIUSSEPE VERDI.
Escolta un tros d’una de les seves obres més conegudes, NABUCCO, en el fragment: Va pensiero
I ara aquest altre fragment tan divertit i peculiar de l’òpera LA TRAVIATA. Segur que t’agradarà !!
Aquest ja més seriós és del fragment del ” Brindis “
Si vols pots escoltar les veus magnífiques de tres dels més famosos TENORS:
I per últim aquí tens una òpera una mica diferent. Confio t’agradi!!!
Avui coneixerem en profunditat un músic l’obra del qual abarca des del Classicisme fins al Romanticisme musical.
Un músic que des de ben petits heu escoltat a classe i del qual ben segur que recordeu la temible sordesa que l’afectà. Es tracta de Ludwig Van Beethoven .
Què en saps de l’autor ?:
Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770 - Viena, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d’orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a inicis del Romanticisme musical.
La seva vida, i per tant les seves obres, es poden dividir en tres etapes:
Considerat l’últim gran representant del classicisme vienès (després de Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir a la música del Romanticisme, motivant la influència de la mateixa en una diversitat d’obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i encara que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu a les obres per a piano i música de cambra.
La seva extensa obra consta de:
La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en l’Oda a l’Alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida Himne de la Unió Europea.
Ara escoltaràs una obra representativa de cada una de les tres etapes de la seva vida:
I aquesta altra coneguda Sonata, ” Moonlight “, 1er moviment.
Ara la pots escoltar en una versió més divertida.
Però Beethoven en va escriure més de Simfonies. En va escriure nou. Escolta-les i averigua quin sentiment transmet amb cadascuna i quina t’agrada més.
Vols jugar una mica ?
Aquí tens un memory on has d’aparellar el nom amb la foto del músic. Ànim i a jugar !
Portal orientat a la recopilació de recursos i estrategies per fer a l'aula amb aplicacions portables i gratuites.
Ho pots veure també des del wix:
El nostres BLOC ha estat considerat com a una Bona Pràctica 2.0 des del Ministerio de Educación
