Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.
Però, QUÈ ÉS L’ÒPERA ???
Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..
Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.
Però, QUÈ ÉS L’ÒPERA ???
Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..
Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.
Mireu-los bé i quedeu-vos amb les seves cares perquè ens acompanyaran durant la resta del curs.
Grans Compositors d’ÒPERA on PhotoPeach
Però, QUÈ ÉS L’ÒPERA ???
Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..
Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:
He pensat que seria una bona idea parlar de la MÚSICA ESCÈNICA, gènere al que pertany l’ÒPERA, entre altres.
I ho farem des d’un MUSICAL, “El Fantasma de l’Òpera“.
Des d’Alternativa visualitzarem la versió cinematogràfica de la novel.la de Gastón Leroux i desprès la treballarem amb el Wix que us he preparat.
Espero que us agradi i n’aprenem molt tant del món de l’Òpera com del Musical.
Ara toca veure el que hem après i ho farem de dues maneres diferents. En primer lloc us proposo tres activitats fetes amb l’eina Educaplay. Són activitats tipus test, sopa de lletres i de completar els mots que falten.
En segon lloc he preparat una petita enquesta de valoració on haureu de triar i votar els tres temes musicals que mès us han agradat.
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Però no només parlem de la forma Rondóquan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
Abans de començar a descobrir tot el què hi ha al voltant de l’Òpera us presento amb aquestes imatges els grans Compositors d’Òpera de la Història de la Música.
Mireu-los bé i quedeu-vos amb les seves cares perquè ens acompanyaran durant la resta del curs.
Grans Compositors d’ÒPERA on PhotoPeach
Però, QUÈ ÉS L’ÒPERA ???
Clica sobre la imatge i trobaràs la resposta…..
Si ja saps què és l’Òpera hauríem de parlar dels diferents tipus de veus que hi trobem. Per a que les coneguis et proposo aquestes dos activitats que ben segur t’agradaran:
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C,D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.
Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim i les estrofes van variant de forma intercalada. Aquesta Forma Musical l’anomenem Rondó.
Però no només parlem de la forma Rondo quan cantem una cançó…
Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.
La SUITE és l’última Forma Musical que estudiarem aquest curs a 6è. I n’escoltarem una de molt bonica de J.S.Bach. Es titula: Suite per a orquestra nº2 en Si menor.
Però, què és una Suite?
La Suite és “un conjunt de músiques o moviments que, en molts casos, provenen de danses i en el qual és habitual l’alternança de músiques ràpides i lentes”.
La Suite per a orquestra núm.2 en Si menorestà formada per set moviments:
Obertura. La suite comença. És majestuosa.
Rondó. Hi ha una alternança de diversos temes, un dels quals es va repetint.
Sarabanda. Està en compàs binari i té una aire tranquil.
Bourré. És una dansa d’origen francès. N’hi ha dues de seguides.
Polonesa. Dansa d’origen polonès en compàs ternari.
A les pàgines d’aquest “llibre virtual“, el Wix, hi trobaràs molta informació sobre aquest gran músic del Barroc que tocava l’orgue, el clavecí, el violí, la flauta, …. Es tracta de:
Encara que falta una mica per al control us avanço aquest MAPA CONCEPTUAL sobre les “Formes Musicals” que hem treballat per a que us serveixi d’estudi. És molt visual i a més obre links a diferents pàgines per aprofondir més en cada una de les Formes.
Johann Sebastian Bach neix a Eisenach, (Thuringia) a Alemanya, el 21 de març de 1685, forma part d’una família en la qual mes de 150 dels seus membres van ser músics. Van ser pares de Johann Sebastian, Johannn Ambrosius Bach (1645-1695) violinista i organista a la cort d’ Eisenach i Maria Elisabeth Lämmerhirt (1644-1694). La seva educació es produeix en un ambient familiar musical extraordinari, on molts dels seus membres eren músics i compositors de certa rellevància.
Quan té nou anys, mor la seva mare, i un any més tard el seu pare, raó per la qual s’ en va a viure amb el seu germà gran, Johann Christoph, que ocupa el càrrec d’organista a Ohrdruf, i amb qui contínua els seus estudis. L’ inicia en el clavecí, orgue i composició, La seva passió per la música ja es manifesta. Per tenir una bellíssima veu de soprano és admès en el cor de l’església d’Ohrdruf, cobrant per això i ajudant econòmicament al seu germà.
Als quinze anys entra a l’escola de Sant Miguel, a Lüneburg, arribant a ocupar el càrrec de “Prefecte dels nens del Cor”, i tenint en algunes ocasions, l’oportunitat d’actuar no solament com organista, sinó com a director del propi cor. Als divuit anys ocupa un lloc com a violinista en l’orquestra del comte Johann Ernest de Weimar, on roman alguns mesos.
Als 22 anys contreu matrimoni amb la seva cosina Maria Bàrbara Bach amb la qual va tenir set fills, dels quals sobreviuen quatre. Tres d’ells van ser músics, Wilhelm Friedemann, Carl Philipp Emanuel i Johann Gottfried Bernhard.
Als 35 anys mor la seva esposa. No obstant això, al següent any contreu noves núpcies amb Ana Magdalena Wülken efectuant-se la cerimònia en la pròpia casa de Bach. D’Ana Magdalena té tretze fills, i sols sobreviuen sis, i també 3 d’ells son músics, Gottfried Heinrich, Johann Christop Friedrich i Johann Christian.
Bach va morir a les 8 de la tarda del 28 de juliol de 1750, després d’una intervenció quirúrgica fracassada en un ull, realitzada pel cirurgià ambulant anglès anomenat Taylor, que anys després operaria a Händel, amb resultats iguals. Bach havia anat quedant-se cec fins a perdre totalment la vista. Poques hores abans de morir la va recuperar. Actualment es creu que la seva ceguesa va ser originada per una diabetis sense tractar.
Vols escoltar i seguir al mateix temps la seva música? Doncs aquí en tens un parell.
En primer lloc la famosa Tocata i Fuga en do menor per a orgue.
Ara escolta aquest tercer moviment del Concert de Branderburg nº 6:
Vols escoltar alguns fragments més de la seva obra? :
Bach va composar per a dos instruments de teclat, saps quins són ?
Anem a aprofondir una mica més en la seva obra:
En total, la seva producció és vastíssima, consta de:
Avui treballarem amb més profunditat una de les seves Suites. La Suite és “un conjunt de músiques o moviments que, en molts casos, provenen de danses i en el qual és habitual l’alternança de músiques ràpides i lentes”.
He triat la Suite per a orquestra núm.2 en Si menor. Aquesta Suite està formada per set moviments:
Obertura. La suite comença. És majestuosa.
Rondó. Hi ha una alternança de diversos temes, un dels quals es va repetint.
Sarabanda. Està en compàs binari i té una aire tranquil.
Bourré. És una dansa d’origen francès. N’hi ha dues de seguides.
Polonesa. Dansa d’origen polonès en compàs ternari.
A 6è hem estudiat una nova Forma Musical: la SIMFONIA.
Una Simfonia és una obra composta per a una orquestra en la qual estan representades totes les famílies d’instruments: Es tracta d’un tipus d’obra de llarga durada que s’estructura en diverses parts anomenades moviments, i generalment solen ser quatre.
Un exemple de Simfonia és la famosa Simfonia nº 8 o INACABADA de Franz Schubert. Consta només de dos moviments i durant molt temps es va pensar que Schubert havia mort sense arribar a concloure-la.
Escoltarem el pimer moviment. Està format per dos temes, A i B. El fragment que els uneix s’anomena pont.
Vols saber qui era Franz Schubert ?
Franz Peter Schubert (Viena, Àustria, 31 de gener de 1797 – Viena, 19 de novembre de 1828) fou un compositoraustríac. Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre indiscutible del lied, dels quals en va escriure uns 600. També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia Inacabada). La seva música és especialment melòdica i harmònica.
Si vols escoltar més obres d’aquest autor CLICA AQUÍ.
A 6è , dins la Història de la Música, hem estudiat unes quantes FORMES MUSICALS.
Fem un petit repàs:
RONDÓ: és una forma musical que es basa en l’alternança entre una fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (A), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit ( B – C – … ). El fragment que es repeteix s’anomena tornada, mentre que els variables i intercalats s’anomenen estrofes.
MARC ANTOINE CHARPENTIER
PRELUDI, “TE DEUM”
ÒPERA: és un drama total o parcialment musicat que s’escenifica cantant i amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica (obra musicada).
GIUSEPPE VERDI
“LA TRAVIATTA”
TEMA I VARIACIONS: forma musical en què la idea musical fonamental, que també s’anomena tema, és repetit amb modificacions o acompanyat de manera diferent.
FRANZ SCHUBERT
“LA TRUITA”
CONCERT i CONCERT PER A SOLISTA: La paraula concert, de l’italiàconcerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical. L’etimologia de la paraula és una mica conflictiva, ja que deriva de l’italiàconcertare que té el significat dafirmar, disputar’, però també té un altre significat en el sentit contrari: ‘acceptar’, és a dir, estar d’acord.Del primer significat, “disputa”, en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s’oposen o es posen d’acord, cadascun amb els seus moment de protagonisme.
ANTONIO LUCIO VIVALDI
“LES QUATRE ESTACIONS”
Per veure si recordem tot el que hem après la Flora ens ha proposat una activitat ben divertida. Ens hem posat per grups i hem hagut d’ajuntar tots els plastificats relatius a la mateixa FORMA MUSICAL. Després hem preparat un qüestionari per a l’equip contrari.
Potser la Forma Musical que més et sona és la del CONCERT.
La paraula concert, de l’italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical. Deriva de l’italià concertare que té el significat de ‘afirmar, disputar‘, però també té un altre significat en el sentit contrari: ‘acceptar‘, és a dir, estar d’acord.
Del primer significat, “disputa“, en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s’oposen o es posen d’acord, cadascun amb el seu moment de protagonisme.
Generalment es poden distingir en la música clàssica tres tipus de concert:
Concert Barroc: Participen un o dos instruments acompanyats per una petita orquestra barroca.
Concert Clàssic: Participen generalment un instrument solista que juga a preguntes i respostes amb l’orquestra acompanyant. Solen constar de 3 moviments. El primer moviment sol ser allegro, i segueix la forma sonata. El segon moviment sol ser lent, generalment adagio o errant. Segueix una estructura bitemática. El tercer moviment sol ser ràpid, generalment va rondar o minueto.
Concert Romàntic o Virtuós: Participen un instrument solista, amb gran capacitat expressiva i virtuosisme, que centra l’atenció del concert. L’orquestra sol tenir una finalitat acompanyant.
Escoltarem primer un concert barroc, el concert per a solista de Vivaldi “Il Gardellino”, on l’instrument solista és la flauta.
Ara un de clàssic, el concert per a piano i orquestra de Mozart “Coronation in D”, on l’instrument solista és el piano.
I per acabar un concert romàntic,el pianoconcerto nº 1 de Chopin
Avui parlarem d’una altra forma musical: l’ ÒPERA.
Què en saps de l’òpera?
L’òpera és un espectacle on una narració o història s’escenifica cantant, amb acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica(obra musicada).
Avui parlarem d’una altra forma musical: l’ ÒPERA.
Què en saps de l’òpera?
L’òpera és un espectacle on una narració o història s’escenifica cantant, amb acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari). Sovint va precedida d’una introducció instrumental. El seu nom prové de la denominació italiana opera in musica(obra musicada).
Avui coneixerem en profunditat un músic l’obra del qual abarca des del Classicisme fins al Romanticisme musical.
Un músic que des de ben petits heu escoltat a classe i del qual ben segur que recordeu la temible sordesa que l’afectà. Es tracta de Ludwig Van Beethoven .
Què en saps de l’autor ?:
Ludwig van Beethoven(Bonn, 16 de desembre de 1770 - Viena, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d’orquestra i pianistaalemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a inicis del Romanticisme musical.
La seva vida, i per tant les seves obres, es poden dividir en tres etapes:
Primera etapa, fins als 30 anys. La seva obra s’assembla molt a la de Mozart i Haydn. D’aquesta època és la coneguda peça per a piano ” Per a Elisa “
Segona etapa, dels 30 als 45 anys. Beethoven supera una greu depressió a causa de la sordesa que ja veia que seria incurable. És l’època en què va escriure més obres.
Tercera etapa, dels 45 als 57 anys. La sordesa de Beethoven és total. Per a comunicar-se necessitava quaderns de notes. D’aquest periode és la ” Novena Simfonia “
Considerat l’últim gran representant del classicisme vienès(després de Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir a la música del Romanticisme, motivant la influència de la mateixa en una diversitat d’obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i encara que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu a les obres per a piano i música de cambra.
Avui parlarem d’un compositor austríac, Franz Schubert, més conegut com el mestre indiscutible del Lied.
Què en saps de l’autor ?:
Schubert va néixer a Viena el 31 de gener de 1797. Era el dotzè fill de catorze dels que només en van sobreviure cinc. La seva procedència és humil. Residia en una barriada de Viena anomenada Liechtental, on el pare era mestre. El seu pare volia que fos mestre com ell, però decidit a seguir el seu propi camí com a músic, s’hi va haver d’enfrontar.
Admirava profundament a Beethoven i malgrat viure a la mateixa ciutat, es va negar sempre a entrar en aquells altres cercles de l’alta societat. Això va repercutir en la seva obra i en la seva vida ja que mai va arribar a conèixer la fama o l’èxit. No obstant això Schubert, juntament amb Beethoven, posa els fonaments al que serà elRomanticisme. Podríem dir que Schubert representa l’essència del primer romanticisme: el lirisme, la melodia i les passions.
El seu últim desig, ser enterrat al costat de Beethoven, es va complir. Schubert morí als 31 anys per una sífilis que es complicà en una crisi tifoidal el van portar a la mort sense haver-se apropat mai al seu admirat Beethoven.
Vols escoltar la seva obra?
Una obra ben coneguda de Schubert és la seva “ Ave Maria“. Amb la veu del tenor Luciano Pavarotti gaudiràs ben segur de la seva música.
Aquí tens petits fragments per escoltar més sobre les seves composicions. CLICA AQUÍ.
Amb Schubert treballarem una Forma Musical: El TEMA I VARIACIONS. Per això escoltarem l’obra ” Quintet per a piano i cordes, La Truita “
Franz Schubert va escriure una cançó (un lied) on explicava les vicissituds d’ una truita de riu perseguida per un pescador sense escrúpols. El tema aparentment trivial li va interessar fins el punt de que posteriorment va escriure un quintet amb el mateix nom, on era fàcil endevinar el desenvolupament de la mateixa història. El seu interès neixia de la identificació. Schubert se sentia com una truita de riu perseguida, en el seu cas perseguida per la mala sort i la indiferència dels seus coetanis. Fruït d’aquest sentiment d’identificació apareixen espontàniament durant la narració els elements biogràfics que més el varen impactar, es fa patent el seu caràcter, les seves il·lusions, la seva nostàlgia i fins i tot la posició social (com criats) que s’atorgava als músics en aquella època. La Truita és per tant una composició apassionada, divertida, de vegades malenconiosa i poètica com el mateix compositor.
Aquí tens la lletra del Lied:
La trucha
Lo mismo que una flecha por lo ágil y veloz,
sucaba el claro arroyo la trucha sin temor.
En el florido borde sentado estaba yo
mirando las andanzas del pez inocentón,
mirando las andanzas del pez inocentón.
Y muy poca distancia seguía un pescador
sus idas y venidas con suma perversión.
Las cristalinas aguas le niegan su favor
y en vano echa el anzuelo con ávido fervor,
y en vano echa el anzuelo con ávido tesón.
Furioso ante el fracaso aquel truhán movió
el légamo del cauce con pérfida intención.
Y de este modo cae la trucha, la trucha sin temor.
Al ver yo tal engaño, mi sangre se encendió.
Al ver yo tal engaño, mi sangre se encendió.
Ara la pots escoltar i veure intrepretada per un Quintet de corda. Confio t’agradi!
Un Rondó és una forma musical en la que la seva estructura està organitzada amb l’alternança de:
Tornada: A, part que es repeteix sempre igual
Estrofa: B C …., part que varia
Té una estructura: A B AC A
Escolta’n alguns de mans de grans compositors:
Potser el més conegut és aquest Preludi ” Te Deum” de Marc Antoine Charpentierque va servir com a simptonia d’Eurovisió. La reconeixes?
BENVINGUTS AL BLOC DE MÚSICA DE L’ESCOLA !!!
Aquest bloc de música vol ser una finestra oberta per mostrar totes les activitats, festes i sortides musicals que fem a l'escola. Ens agradaria molt rebre les vostres visites i els vostres comentaris, i així entre tots gaudir d'una música ben VIVA!
