Arxius autor: floraterensi

floraterensi

Sobre floraterensi

Mestra especialista de música i apasionada de les TIC

Ens preparem per al Dia de la PAU a 1r amb dos cançons: “Som amics” i la “Dansa dels amics”

DANSA DELS AMICS

SOM AMICS

SOM AMMICS

AQUESTS SOM NOSALTRES

1r A

IMG_0690 petita

1r B

IMG_0737 petita

Escoltem l’ORGUE i fem una visita al Modernisme del Palau de la Música Catalana

Aquest proper dimecres 5 de febrer, els alumnes de 6è aniran al Palau de la Música Catalana per escoltar en directe l’Orgue que hi ha a la sala de concerts.

Palau_de_la_Música_-_Escenari

L’audició que tindrà lloc ens permetrà de conèixer i gaudir del so d’un dels instruments més grans que hi ha: l’Orgue.

 Orgue Palau Musica Catalana

Es tracta d’un orgue adquirit a la casa alemanya Walcker, de Ludwigsburg, l’any 1908 i que recentment ha estat remodelat.

Actualment està format per 3.772 tubs que li confereixen una enorme varietat de sons i tonalitats.

Si cliques sobre la imatge  trobaràs informació per respondre unes preguntes sobre l’Orgue i l’Edifici Modernista del Palau de la Música, feta per Montserrat Benito.

palau de la música

Més informació que et pot ser d’utilitat abans de fer la visita:
1280px-Palau_de_la_Música_-_Interior_general_(2)

La nostra visita al Palau

IMG_0808 petita

Parlem de la família d’instruments de VENT o AERÒFONS i les embocadures

A 4t treballem una gran família d’instruments, els INSTRUMENTS de VENT o AERÒFONS.

Però abans de saber quins són hem de parlar i conèixer les EMBOCADURES.

L’EMBOCADURA és la part de l’instrument que està en contacte amb la boca. 

És una de les parts de l’instrument més importants ja determina en gran part el seu so. N’hi han de diferents tipus.

Les trobareu en el següent wix:

Ara pots fer aquest exercici a veure si ho has après…

Si no ho veus bé clica aquí:

EXERCICI 1

Per conèixer aquesta família dels Instruments de Vent he preparat unes activitats  amb Educaplay, una plataforma que permet la creació d’activitats educatives de tot tipus.

Endavant !

N’he trobat d’altres que també et poden ajudar a conéixer millor els INSTRUMENTS de VENT:

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

Taller de “Cajones” per al cicle superior

logo

Aquest matí els alumnes de 5è i 6è participaran d’un Taller circular , molt dinàmic, en el que descobriran com sona i com es toca el Cajón. Aprendran a col.locar el cos i les mans correctament, coordinaran, es sincronitzaran els uns amb els altres, tocaran, jugaran, aprendran la rumba, ritmes i patrons bàsics, quaternaris i ternaris, ritmes de rock i pop, com tocar en grup, jocs rítmics, improvisació…

El Cajón és un instrument de percussió que, com molts d’altres, ha viatjat lluny del seu pais d’origen, ha estat acollit en d’altres contrades, ha evolucionat i s’ha transformat. Tot i que és conegut com a cajón flamenco o cajón rumbero, es tracta d’un instrument originari del Perú. Als anys 80 va arribar a Espanya, de la mà del perussionista de Paco de
Lucia, Rubem Dantas. A partir d’aquí, molts músics de flamenco, se’n van enamorar i el van incorporar dins el seu set de percussió. Avui dia, és conegut arreu del món, i s’utilitza en molts estils i músiques diferents.

Ho hem passat molt bé i ha estat molt profitós. Mireu, mireu el que hem fet !!!! 

5A

5B

 

6A

6B

“Pere i el Llop”, un conte musicat del compositor rus Serguei Prokófiev

Coneixeu un conte musicat del compositor rus Serguei Prokófiev que porta per nom Pere i el Llop ?

Pere i el Llop és una composició simfònica feta per S.Prokófiev per a nens, amb música i text adaptat per ell, i amb un narrador acompanyat per l’orquestra.

Pere i el llop està escrita per una flauta, un oboè, un clarinet en la, un fagot, 3 trompes en mi, un timbal i cordes per l’al·legoria dels personatges principals, i un acompanyament de trompeta en si bemoll, trombó, triangle , pandereta, platerets, castanyoles, tambor de caixa, i bombo en l’orquestració.

Cada personatge de la història té assignat un instrument i un tema musical:

Pere: Violin, violes, violoncels i contrabaix (instruments de corda).
Avi: Fagot
Ocell: Flauta travessera
Ànec o Oca: Oboè
Gat: Clarinet
El Llop: 3 Trompes
Caçadors: Timbals i el bombo.

A continuació podeu saber tot sobre l’autor i el conte.

 L’AUTOR

 ELS PERSONATGES

 JUGUEM ?

Untitled 4

He trobat aquest WIX de Noelia Martín Amores que segur ens pot ser útil i uns quants videos més:

pere i el llop

“El Cigne” del “Carnaval dels animals” de C.Saint-Saëns

Recordeu l’obra de Camille Saint Saëns El Carnaval dels animals” ?

El compositor francès va planejar l’obra com a broma per un día de carnaval, així que apareixen lleons, gallines, tortugues, cangurs, ases i alguns animals més i té tocs de bon humor per aquí i per allà.

Aquest és Camille Saint-Saëns:

Avui, els nens i nenes de 2n escoltarem el fragment que fa referència  al cigne. I que està interpretat per un piano i un violoncel.

Imagen-animada-Cisne-07

1027-4-dibujo-de-un-piano-para-imprimir-y-colorear colorear_instrumentos_concertando_violonchelo_viol

Podeu escoltar com fa en aquests dos videos que us deixo a continuació.

Nova peça de flauta per a 5è: ” Ratpenat ” per treballar el re agut

Coneixeu Johann Strauss, el compositor vienès de valsos ??? Perquè us volia presentar el seu fill… Johann Strauss II.

Igual que el seu pare fou un excel.lent compositor i violinista que als 19 anys començà la seva carrera com a director d’orquestra. Va escriure valsos i operetes, una de les quals s’anomena Ratpenat.

El Ratpenat és una opereta de Johann Strauss II, amb llibret de Carl Haffner i Richard Genée, basat en una comèdia alemanya de Roderich Benedix. S’estrenà al Theater an der Wien de Viena el 5 d’abril de 1874.

D’aquesta opereta en tocarem un petit fragment amb flauta. Us el deixo en el wix.

ATENCIÓ !!! Que avui aprendrem a tocar el re’ !!!

“Els Tres Tambors”, una cançó popular catalana per començar el trimestre

Els tres tambors és una cançó popular molt estesa per tot el territori de parla catalana; té un engrescador ritme de marxa.  Pot ser d’origen provençal.

També és una irònica història amorosa, en la que el més petit dels “tres tambors que vénen de la guerra”, finalment, rebutja l’amor de “la filla del bon rei”.

Aquí us deixo la base instrumental i la lletra per a que la practiqueu.  Comença així…

1-Si n’eren tres tambors,
venien de la guerra,
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, pataplam!,
porta un ram de rosetes.
2-La filla del bon rei
ja surt a la finestra:
–Tambor, el bon tambor,
si em vols dar una roseta?
Ram, ram, pataplam!,
si em vols dar una roseta?
3–Donzella que l’haurà
serà l’esposa meva;
no us donaré jo el ram
que a vós no us pugui prendre.
Ram, ram, pataplam!,
que a vós no us pugui prendre.
4-M’haveu de demanar
al pare i a la mare;
si el sí vos volen dar,
per mi, res no es pot perdre.
Ram, ram, pataplam!,
per mi, res no es pot perdre….

5- Déu vos guard, el bon rei si em dareu la infanteta ?
    – Bé em diràs tu tambor quina hisenda és la teva ?
    Ram, ram, pataplam !, quina hisenda és la teva ?

6-La hisenda que jo tinc, la caixa i les manetes
   - Ix-me d’aquí tambor abans no et faça perdre !
   Ram, ra, pataplam !, abans no et faça perdre !

En aquest enllaç trobareu la lletra sencera. Ja veureu quina sorpresa…..

ELS TRES TAMBORS

En el següent video veureu i escoltareu la història. La canten nens de 4t. Hi sentireu parlar un català una mica extrany !!!

Comencem amb aquesta bonica “Serenata” el nou trimestre a 2n

  A 2n volem aprendre una cançó d’una granoteta que es llença al fons del llac i troba una guitarra…

A part de cantar-la també podem escenificar-la.

Us deixem la lletra per si la voleu cantar !

LA SERENATA

LA GRANOTETA VERDA
S’HA LLENÇAT AL FONS DEL LLAC
N’HA TRET UNA GUITARRA
I HA CANTAT EL SEU RAC, RAC
COM QUE ES SENT DE LLUNY
ELS OCELLS HA DESPERTAT
I ARA SONEN JUNTS
EL PIU, PIU I EL RAC, RAC, RAC
DE DALT DE TOT DE L’ARBRE
L’ESQUIROL ELS HA ESCOLTAT
I TOT MOVENT LA CUA
EL TIMBAL HA REPICAT
I AIXÍ TOT EL BOSC
RESSONAVA ALEGRAMENT
NOMÉS L’ALIGOT
NO VOLIA ESTAR CONTENT
LA BELLA SERENETA
HA DURAT TOT EL MATÍ
PERÒ EL SOL FARD DEL MIGDIA
DEL CONCERT ESTÀ A LA FI
I DEMÀ DE NOU
QUAN LA NIT S’ACABARÀ
AMB GRAN ENRENOU
EL CONCERT COMENÇARÀ


Coneguem les NOTES tot cantant a 1r

A 1r ens agrada molt cantar per això he triat aquestes cançons que parlen de la música i de les notes. Les voleu aprendre ?

Són cançons de C.Amat I A. Casanova.

MÚSICA, MÚSICA

Música, música aprenem contents,

molt ens agrada, és un divertiment.

Música, música que bonica és,

ben segur t’ho dic no es pot comparar amb res.

Música, música fem una cançó,

que cantarem quan farem una excursió.

Música, música tots afinarem

i amb les nostres veus el cor alegrarem.

LES NOTES

La cançó que cantaré són les notes que he après,

si tu vols cantar-la amb mi fixa’t força diu així:

do, re, mi, fa, sol, la, si, do

Ara que ja la sabem, no t’ho pensis ni un moment,

tots plegats la cantarem , que bonica la farem:

do, re, mi, fa, sol, la, si, do

LES NOTES AL REVÉS

La cançó que cantaré són les notes al revés,

si tu vols cantar-la amb mi fixa’t força diu així:

do, si, la, sol, fa, mi, re, do

Ara que ja la sabem, no t’ho pensis ni un moment,

tots plegats la cantarem , que bonica la farem:

do, si, la, sol, fa, mi, re, do

Voleu pujar en un tren molt divertit ? És el Tren Pinxo de Banyoles

495610939320a736a3b1o

La tradició popular va batejar aquest tren que anava de Palamós a Girona i a Banyoles a principis del segle XX amb el nom familiar de “Tren Pinxo de Banyoles” i li va fer una cançò on es mostraven els seus defectes:

El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha,
fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà,
la, la, la, la, i barrets de capellà. 

Quan se’n puja una pujada ja s’autra a mig camí,
dóna temps al maquinista d’anar a beure un got de vi,
la, la, la, la, d’anar a beure un got de vi.

Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats,
ningú no va de tercera ni pagesos ni soldats,
la, la, la, la, ni pagesos ni soldats.

Teniu més informació a http://www.banyolescultura.net/pinxocat.htm

CONCERTS DE NADAL 2019

Ahir divendres 20 de desembre al matí vam celebrar el final del primer trimestre amb dos Concerts de Nadal ben especials.
Volem felicitar els nostres nens i nenes per fer-ho tan bé.  Són uns artistes !!!!
Gràcies també a tots els familiars que ens vau poder acompanyar en un dia tan especial.
Us deixem un petit recull en fotos i vídeos dels diferents moments d’aquests dos concerts.
 

Una petita mostra dels nostres Concerts de Nadal

US ESPEREM !!!!

Preparem el Nadal amb dos concerts ben especials

corona-de-navidad-imagen-animada-0090

S’acosta el NADAL i a l’escola ho celebrarem amb dos Concerts molt especials:

CALENDARI  de NADAL 

1r -2n – 3r

tapa programa CALENDARI DE NADAL 2019  definitiva petita pel bloc

PER NADAL TOT ÉS POSSIBLE

4t – 5è – 6è

dibuix tapa programa de ma DEFINITIU petit per al bloc

Celebrem Santa Cecília amb una audició

santa-cecilia-musica

Encara que avui no és divendres 22 de novembre, dia en que celebrem SANTA CECÍLIA, patrona de la música, ens hem avançat i hem gaudit d’una audició de 1r a 4t al gimnàs de l’escola.

Amb un munt d’instruments de percussió, corda i vent d’arreu del món en Jordi de la companyia KHAN CARTRÓ ens ha fet gaudir tot escoltant el so d’instruments gens coneguts per a nosaltres.

logo

Us deixem una petita mostra fotogràfica:

1r i 2nINSTRUMENTS D’ARREU DEL MÓN

3r i 4tL’HOME DELS VENTS

Coneguem el gran compositor alemany “Ludwig Van Beethoven”

Beethoven - GIFMANIA

Segur que heu vist aquesta cara molts cops….

Es tracta del compositor, director d’orquestra i pianista alemany considerat l’últim gran representant del classicisme vienès després de Mozart.

Us dono una pista. Va composar la 9ª Simfonia. Escolteu aquest fragment !!!

Molt bé !!! Ho heu endevinat !!! Es tracta de:

LUDWIG VAN BEETHOVEN

i aquest 2020 es celebra el  250 aniversari del seu neixement 

Fem-ne una breu pinzellada des d’aquest Educaplay:

logo educaplay beethoven

Si voleu aprofondir en la vida i obra del compositor entreu en el wix:

Untitled 1

Encara més !!!

BIOGRAFIA PER A NENS

POSA’T A PROVA amb aquest Quizz !!!

quizz beethoven

Aprofitem el pizzicato del ballet de Léo Delibes, “Sylvia”, per treballar el llarg i el curt

hqdefault Olga_Preobrajenska_Sylvia_Léo_Delibes
LÉO DELIBES SYLVIA

Per treballar les qualitats del so “llarg” i “curt” he pensat en el pizzicato del ballet Sylvia del compositor francès Léo Delibes.

Sylvia és un ballet de Léo Delibes estrenat a l’Òpera de París el 14 de juny de 1876. L’estrena d’aquest ballet se celebrà el 14 de juny de 1876 en el Teatre de l’Òpera, amb coreografia de Louis Merante. Si Léo Delibes no hagués existit hauria calgut inventar-lo per a major glòria del ballet. Ell fou un llaç d’unió entre el ballet romàntic i el modern. Sense ell,, durant la segona meitat del segle XIX, els ballarins parisencs, haurien tingut de limitar la seva activitat als ballables de les òperes.

Escolta mentre segueixes el musicograma:

Aquests som nosaltres representant SYLVIA:

1r B

IMG_9694 petita

1r A

IMG_9683 petitta

 

Una audició amb percussió corporal: “La Marxa dels Torejadors”, de l’obertura de CARMEN de Bizet

Aquest músic  que escoltarem és Georges Bizet, un compositor francès que va néixer el 1838 a París. I encara que morí molt jove, als 36 anys, va saber combinar l’art de la música amb la dramatúrgia i la dansa, i és per això que les seves obres són tant complertes.

Potser una de les seves obres més conegudes és “Carmen”, una òpera en quatre actes que descriu els embolics amorosos entre la gitana Carmen, el seu gelós amant Don José, la pagesa Micaela i el torero Escamillo.

N’escoltarem un tros, concretament “La Marxa dels Torejadors”, de la suite nº1.

Trobareu la música, un musicograma i més sobre l’autor en aquest wix:

Ara seguirem aquest altre musicograma amb percussió corporal. Està fet per la mestra Paola Oliva:

bizet

 

La VEU, el nostre instrument

Avui parlarem d’un Instrument que tots tenim: es tracta de la VEU.

megáfonos - GIFMANIA

De la mateixa manera que podem classificar els Instruments en famílies també podem fer-ho amb la VEU HUMANA, que es classifica en:

  • Veu MASCULINA
  • Veu FEMENINA
  • i Veus BLANQUES

Les escoltem ???

veu

Juguem amb les VEUS ???

Som a la Tardor !!! Escoltem Vivaldi i un dels Concerts de ” Les quatre estacions “

200px-Vivaldi.jpg

Segur que coneixeu aquest compositor i músic venecià del segle XVIII… l’Antonio Lucio Vivaldi !!! 

I el coneixeu pels seus famosos i coneguts concerts per a violí i orquestra anomenats “Les Quatre Estacions”.

En aquesta sèrie de concerts Vivaldi buscava imitar els sons de la natura amb els instruments de corda: violí, viola, violoncel i contrabaix.

Com som a la tardor he pensat que seria bo de tornar a escoltar els tres moviments del concert de “La tardor”: 

Allegro – Adagio molto – Allegro

L’escoltem ???

nou logo pel bloc

Cantem a la tardor amb aquest original “Calendari de Tardor” a 5è

Otoño - GIFMANIA

Ja som a la tardor i amb ella ens vénen ganes de cantar la cançó del “CALENDARI de TARDOR “.

Els alumnes de 5è l’aprendran molt aviat, per això els deixo aquesta presentació amb la lletra i l’audio per si la volen anar escoltant.

L’escoltem ???

Aquí també la pots escoltar i veure !!!

Ens preparem per celebrar la CASTANYADA tot cantant

Proyecto1

Quina estació més bonica, la tardor !!!!

Plena de dites, refranys i també cançons.

Us en deixo un munt dins aquest wix.

Que les disfruteu !!!!


US EN DEIXO UNA DE BEN DIVERTIDA Ha Ha

castanyera roqueraAquesta ens ha fet especial atenció…. una castanyera rockera ?????

castanyera rokera

La Castanyera Rockera by fterensi

I moltes més cançons !!!!

Classificació dels instruments: Famílies

Image

Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d’instruments musicals, cadascun amb nom propi:

AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l’aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l’orgue.

MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.

IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l’instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d’una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.

logo-instr-percussio

CORDÒFONS: tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l’arpa.

ELECTRÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l’àtom generadora de l’electricitat) i phoné  (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l’electricitat sinó les cordes i la electricitat l’únic que fa és amplificar-lo. Exemples d’autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l’orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.

Untitled 1

Una audició per a 6è: “El Ritual del Foc”, del “Amor Brujo” de Manuel de Falla

Aquest és MANUEL de FALLA (Espanya, 1876- Argentina, 1946)

Fou un compositor andalús de música clàssica. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d’aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l’aïllament de la música hispana des del segle XVIII.

Va compondre entre altres el  ballet: El amor brujo o traduit «L’amor fetiller».

És un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambra l’any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l’any 1916.

En el següent Wix pots saber més coses d’aquest ballet, concretament de la “Dansa Ritual del Foc“, i seguir la música amb un musicograma.

Fixa’t en els signes de DINÀMICA:

pp       p      mf       f       ff      < >

Amb “In the hall of the Mountain King” d’Edvar GRIEG treballem la pulsació i ritme

mt-king-cover_small

A 2n escoltarem un altre fragment de la suite Peer Gynt del compositor noruec E.GRIEG. Es tracta de “In the hall of the Mountain King“.

A la cova del rei de la muntanya  (o al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, Opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.

Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. En un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del Rei de la Muntanya, un rei de trolls i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme Hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a “gran sala”). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.

L’escoltem ???

Ara podem seguir el ritme tot picant de mans….

Aquests som nosaltres escoltant:

2n A

IMG_9632 petita

2n B

IMG_9552 petita

Repassem les semicorxeres tot cantant “Una matinada fresca”, una cançó popular catalana

Els nens de 4t escoltaran i cantaran una Cançó Popular Catalana: Una Matinada Fresca.

cat11

Un cop escoltada a veure si endevineu quina figura rítmica treballem….

Molt bé !!!! la SEMICORXERA !!!

semicorchea

 

1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo,
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo, que de bo va.

2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)
per a poder-li tirar, ara va de bo,
per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va.

3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis)
que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va.

4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)
a la vora d’un canyar, ara va de bo,
a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va.

5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)
no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.

6- N’hi cullo un pom de violes, ara va de bo (bis )
al pit les hi vaig tirar , ara va de bo,
al pit les hi vaig tirar, ara va de bo, que de bo va.
7- Les violes n’eren fresques, ara va de bo ( bis )
la pastora es despertà, ara va de bo,
la pastora es despertà, ara va de bo, que de bo va.

 

vibracions-224-canso-1

Nova peça de flauta i cançó per a 5è: “La Flor de la Cantuta”

No hi ha peça més dolça i bonica que aquesta FLOR DE LA CANTUTA per agafar el gustet d’aprendre a tocar la flauta a 5è.

La cantuta és considerada la flor nacional del Perú. Segons la història, els inques van quedar meravellats amb la seva gran bellesa i color (rosa groguenca).

Per això, van promoure el seu cultiu en tots els seus dominis i la van donar com a ofrena al seu déu Inti (Sol) i els seus huacas. També és coneguda com la “flor sagrada dels inques“.

La Cantuta creix a les zones andines de Perú i Bolívia, sobretot, quan el clima és temperat. Floreix tot l’any.

A la quaresma, alguns pobles de Puno utilitzen els seus pètals per adornar les creus i fer catifes per a les processons.

cantuta

També la podem cantar….

Una flor de la cantuta en el río se cayó, 

púsose contento el río su perfume se llevó.

La flauta del pastor en el río se cayó,  

púsose contento el río su música se llevó.

El llanto de la niña en el río se cayó,

 púsose contento en el río cristalino se volvió.

El llanto y la cantuta y la flauta del pastor, 

pusieron contento al río que ya no los devolvió.

la flor de la cantuta

Segur que us encanta !!!!

Untitled 2

 

Una audició per a 1r: ” Simfonia de les Joguines” de Leopold Mozart

Els nens i nens de 1r escoltaran  La Simfonia de les Joguines del gran compositor alemany Leopold Mozart.

Espero que escoltin bé i descobreixin com s’intercalen joguines entre els instruments de l’orquestra.

Després intentarem tocar, a la seva manera, aquest 1r moviment allegro amb alguns instruments-joguines que tenim a classe.

LOGO PEL BLOC SIMFONIA LES JOGUINES

AQUESTS SOM NOSALTRES INTERPRETANT LA “SIMFONIA DE LES JOGUINES

1r A

IMG_9522 petita

1r B

IMG_9489 petita

Escoltem a 5è “El Matí” de Peer Gynt, del compositor noruec Edvard GRIEG

91858-004-06672b80Aquest és Edvard GRIEG, compositor nacionalista noruec (1843-1907).

Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.

Aquesta és la història ….

Untitled 1

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

” Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies. 
En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir: 
– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!
Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:
– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu
Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya. 
El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania! 
I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!
Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.
Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries: 
Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí. 
Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.
En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.
I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat, la bonica Solveig “


Vols escoltar-la d’una forma ben original ???

Flash mob in the Copenhagen Metro

Eduquem l’oïda a 1r diferenciant entre els signes d’Intensitat: fort, mig fort i fluix

inensitat

Amb els nens i nenes de 1r estem aprenent a diferenciar la INTENSITAT DEL SO. Escoltant molts instruments hem pogut diferenciar entre:

signes intensitat

Clicant la imatge de sobre podem jugar i practicar amb aquest signes.

I descobrir molt més sobre els SONS clicant sobre el wix de “ La Casa del Mago “:

so