Arxius autor: floraterensi

floraterensi

Sobre floraterensi

Mestra especialista de música i apasionada de les TIC

Una petita mostra dels nostres Concerts de Nadal

US ESPEREM !!!!

Preparem el Nadal amb dos concerts ben especials

corona-de-navidad-imagen-animada-0090

S’acosta el NADAL i a l’escola ho celebrarem amb dos Concerts molt especials:

CALENDARI  de NADAL 

1r -2n – 3r

tapa programa CALENDARI DE NADAL 2019  definitiva petita pel bloc

PER NADAL TOT ÉS POSSIBLE

4t – 5è – 6è

dibuix tapa programa de ma DEFINITIU petit per al bloc

Celebrem Santa Cecília amb una audició

santa-cecilia-musica

Encara que avui no és divendres 22 de novembre, dia en que celebrem SANTA CECÍLIA, patrona de la música, ens hem avançat i hem gaudit d’una audició de 1r a 4t al gimnàs de l’escola.

Amb un munt d’instruments de percussió, corda i vent d’arreu del món en Jordi de la companyia KHAN CARTRÓ ens ha fet gaudir tot escoltant el so d’instruments gens coneguts per a nosaltres.

logo

Us deixem una petita mostra fotogràfica:

1r i 2nINSTRUMENTS D’ARREU DEL MÓN

3r i 4tL’HOME DELS VENTS

Coneguem el gran compositor alemany “Ludwig Van Beethoven”

Beethoven - GIFMANIA

Segur que heu vist aquesta cara molts cops….

Es tracta del compositor, director d’orquestra i pianista alemany considerat l’últim gran representant del classicisme vienès després de Mozart.

Us dono una pista. Va composar la 9ª Simfonia. Escolteu aquest fragment !!!

Molt bé !!! Ho heu endevinat !!! Es tracta de:

LUDWIG VAN BEETHOVEN

i aquest 2020 es celebra el  250 aniversari del seu neixement 

Fem-ne una breu pinzellada des d’aquest Educaplay:

logo educaplay beethoven

Si voleu aprofondir en la vida i obra del compositor entreu en el wix:

Untitled 1

Encara més !!!

POSA’T A PROVA amb aquest Quizz !!!

quizz beethoven

Aprofitem el pizzicato del ballet de Léo Delibes, “Sylvia”, per treballar el llarg i el curt

hqdefault Olga_Preobrajenska_Sylvia_Léo_Delibes
LÉO DELIBES SYLVIA

Per treballar les qualitats del so “llarg” i “curt” he pensat en el pizzicato del ballet Sylvia del compositor francès Léo Delibes.

Sylvia és un ballet de Léo Delibes estrenat a l’Òpera de París el 14 de juny de 1876. L’estrena d’aquest ballet se celebrà el 14 de juny de 1876 en el Teatre de l’Òpera, amb coreografia de Louis Merante. Si Léo Delibes no hagués existit hauria calgut inventar-lo per a major glòria del ballet. Ell fou un llaç d’unió entre el ballet romàntic i el modern. Sense ell,, durant la segona meitat del segle XIX, els ballarins parisencs, haurien tingut de limitar la seva activitat als ballables de les òperes.

Escolta mentre segueixes el musicograma:

Aquests som nosaltres representant SYLVIA:

1r B

IMG_9694 petita

1r A

IMG_9683 petitta

 

Una audició amb percussió corporal: “La Marxa dels Torejadors”, de l’obertura de CARMEN de Bizet

Aquest músic  que escoltarem és Georges Bizet, un compositor francès que va néixer el 1838 a París. I encara que morí molt jove, als 36 anys, va saber combinar l’art de la música amb la dramatúrgia i la dansa, i és per això que les seves obres són tant complertes.

Potser una de les seves obres més conegudes és “Carmen”, una òpera en quatre actes que descriu els embolics amorosos entre la gitana Carmen, el seu gelós amant Don José, la pagesa Micaela i el torero Escamillo.

N’escoltarem un tros, concretament “La Marxa dels Torejadors”, de la suite nº1.

Trobareu la música, un musicograma i més sobre l’autor en aquest wix:

Ara seguirem aquest altre musicograma amb percussió corporal. Està fet per la mestra Paola Oliva:

bizet

 

La VEU, el nostre instrument

Avui parlarem d’un Instrument que tots tenim: es tracta de la VEU.

megáfonos - GIFMANIA

De la mateixa manera que podem classificar els Instruments en famílies també podem fer-ho amb la VEU HUMANA, que es classifica en:

  • Veu MASCULINA
  • Veu FEMENINA
  • i Veus BLANQUES

Les escoltem ???

veu

Juguem amb les VEUS ???

Som a la Tardor !!! Escoltem Vivaldi i un dels Concerts de ” Les quatre estacions “

200px-Vivaldi.jpg

Segur que coneixeu aquest compositor i músic venecià del segle XVIII… l’Antonio Lucio Vivaldi !!! 

I el coneixeu pels seus famosos i coneguts concerts per a violí i orquestra anomenats “Les Quatre Estacions”.

En aquesta sèrie de concerts Vivaldi buscava imitar els sons de la natura amb els instruments de corda: violí, viola, violoncel i contrabaix.

Com som a la tardor he pensat que seria bo de tornar a escoltar els tres moviments del concert de “La tardor”: 

Allegro – Adagio molto – Allegro

L’escoltem ???

nou logo pel bloc

Cantem a la tardor amb aquest original “Calendari de Tardor” a 5è

Otoño - GIFMANIA

Ja som a la tardor i amb ella ens vénen ganes de cantar la cançó del “CALENDARI de TARDOR “.

Els alumnes de 5è l’aprendran molt aviat, per això els deixo aquesta presentació amb la lletra i l’audio per si la volen anar escoltant.

L’escoltem ???

Aquí també la pots escoltar i veure !!!

Ens preparem per celebrar la CASTANYADA tot cantant

Proyecto1

Quina estació més bonica, la tardor !!!!

Plena de dites, refranys i també cançons.

Us en deixo un munt dins aquest wix.

Que les disfruteu !!!!


US EN DEIXO UNA DE BEN DIVERTIDA Ha Ha

castanyera roqueraAquesta ens ha fet especial atenció…. una castanyera rockera ?????

castanyera rokera

La Castanyera Rockera by fterensi

I moltes més cançons !!!!

Classificació dels instruments: Famílies

Image

Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d’instruments musicals, cadascun amb nom propi:

AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l’aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l’orgue.

MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.

IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l’instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d’una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.

logo-instr-percussio

CORDÒFONS: tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l’arpa.

ELECTRÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l’àtom generadora de l’electricitat) i phoné  (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l’electricitat sinó les cordes i la electricitat l’únic que fa és amplificar-lo. Exemples d’autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l’orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.

Untitled 1

Una audició per a 6è: “El Ritual del Foc”, del “Amor Brujo” de Manuel de Falla

Aquest és MANUEL de FALLA (Espanya, 1876- Argentina, 1946)

Fou un compositor andalús de música clàssica. Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que conformen la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d’aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l’aïllament de la música hispana des del segle XVIII.

Va compondre entre altres el  ballet: El amor brujo o traduit «L’amor fetiller».

És un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martínez Sierra, per a orquestra de cambra l’any 1915, i revisat per a orquestra simfònica i mezzosoprano l’any 1916.

En el següent Wix pots saber més coses d’aquest ballet, concretament de la “Dansa Ritual del Foc“, i seguir la música amb un musicograma.

Fixa’t en els signes de DINÀMICA:

pp       p      mf       f       ff      < >

Amb “In the hall of the Mountain King” d’Edvar GRIEG treballem la pulsació i ritme

mt-king-cover_small

A 2n escoltarem un altre fragment de la suite Peer Gynt del compositor noruec E.GRIEG. Es tracta de “In the hall of the Mountain King“.

A la cova del rei de la muntanya  (o al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, Opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.

Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. En un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del Rei de la Muntanya, un rei de trolls i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme Hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a “gran sala”). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.

L’escoltem ???

Ara podem seguir el ritme tot picant de mans….

Aquests som nosaltres escoltant:

2n A

IMG_9632 petita

2n B

IMG_9552 petita

Repassem les semicorxeres tot cantant “Una matinada fresca”, una cançó popular catalana

Els nens de 4t escoltaran i cantaran una Cançó Popular Catalana: Una Matinada Fresca.

cat11

Un cop escoltada a veure si endevineu quina figura rítmica treballem….

Molt bé !!!! la SEMICORXERA !!!

semicorchea

 

1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo,
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo, que de bo va.

2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)
per a poder-li tirar, ara va de bo,
per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va.

3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis)
que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va.

4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)
a la vora d’un canyar, ara va de bo,
a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va.

5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)
no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.

6- N’hi cullo un pom de violes, ara va de bo (bis )
al pit les hi vaig tirar , ara va de bo,
al pit les hi vaig tirar, ara va de bo, que de bo va.
7- Les violes n’eren fresques, ara va de bo ( bis )
la pastora es despertà, ara va de bo,
la pastora es despertà, ara va de bo, que de bo va.

 

vibracions-224-canso-1

Nova peça de flauta i cançó per a 5è: “La Flor de la Cantuta”

No hi ha peça més dolça i bonica que aquesta FLOR DE LA CANTUTA per agafar el gustet d’aprendre a tocar la flauta a 5è.

La cantuta és considerada la flor nacional del Perú. Segons la història, els inques van quedar meravellats amb la seva gran bellesa i color (rosa groguenca).

Per això, van promoure el seu cultiu en tots els seus dominis i la van donar com a ofrena al seu déu Inti (Sol) i els seus huacas. També és coneguda com la “flor sagrada dels inques“.

La Cantuta creix a les zones andines de Perú i Bolívia, sobretot, quan el clima és temperat. Floreix tot l’any.

A la quaresma, alguns pobles de Puno utilitzen els seus pètals per adornar les creus i fer catifes per a les processons.

cantuta

També la podem cantar….

Una flor de la cantuta en el río se cayó, 

púsose contento el río su perfume se llevó.

La flauta del pastor en el río se cayó,  

púsose contento el río su música se llevó.

El llanto de la niña en el río se cayó,

 púsose contento en el río cristalino se volvió.

El llanto y la cantuta y la flauta del pastor, 

pusieron contento al río que ya no los devolvió.

la flor de la cantuta

Segur que us encanta !!!!

Untitled 2

 

Una audició per a 1r: ” Simfonia de les Joguines” de Leopold Mozart

Els nens i nens de 1r escoltaran  La Simfonia de les Joguines del gran compositor alemany Leopold Mozart.

Espero que escoltin bé i descobreixin com s’intercalen joguines entre els instruments de l’orquestra.

Després intentarem tocar, a la seva manera, aquest 1r moviment allegro amb alguns instruments-joguines que tenim a classe.

LOGO PEL BLOC SIMFONIA LES JOGUINES

AQUESTS SOM NOSALTRES INTERPRETANT LA “SIMFONIA DE LES JOGUINES

1r A

IMG_9522 petita

1r B

IMG_9489 petita

Escoltem a 5è “El Matí” de Peer Gynt, del compositor noruec Edvard GRIEG

91858-004-06672b80Aquest és Edvard GRIEG, compositor nacionalista noruec (1843-1907).

Les seves activitats com a pianista i director d’orquestra el van portar a viatjar per tot Europa i conèixer els compositors més importants de la seva època, com ara Wagner, Txaikovski, Liszt i Brahms. L’amistat amb escriptors del seu país, com Henrik Ibsen i Bjørnstejrne Bjørnson, va fer que musiqués molts dels seus poemes i obres de teatre. La majoria de les seves obres s’inspiren en la tradició musical del seu país.

Així va ser com va escriure PEER GYNT, música incidental per a l’obra d’Ibsen. D’aquesta gran obra n’escoltarem un dels fragments més coneguts “El Matí“ i després l’aprendrem a tocar amb flauta.

Aquesta és la història ….

Untitled 1

Autor de la música: Edvard Grieg
Autor de la lletra: Ibsen
Gènere: Música incidental
Estrena: 1876

” Peer Gynt era el jove més trapella d’un poblet de Noruega. Ni treballava ni seguia les normes, i enamorava totes les noies. 
En un casament, es va enamorar de Solveig, una noia bonica i encantadora. Però, Peer Gynt agradava tant a totes les noies que, quan va arribar la núvia, ella li va dir: 
– Oh, Peer Gynt, sóc tan desgraciada. No estimo el meu marit perquè estic enamorada de tu. Fugim junts!
Peer Gynt no s’ho va pensar dues vegades i van fugir! Però com que no l’estimava, i no li agradaven gens els compromisos, l’endemà va abandonar la núvia fugitiva per empaitar una altra noia misteriosa que es va presentar dient:
– Oh, Peer Gynt, sóc la filla del rei dels trolls. Vine a conèixer el meu pare al Palau de la Muntanya. Te’l presentaré i li diré que em vull casar amb tu
Com que això de treballar, a Peer Gynt no li agradava gaire, va pensar que fer de príncep podia ser un bon ofici. I així, a lloms d’un porc gegant, es van posar en camí cap al Palau de la Muntanya. 
El que Peer Gynt desconeixia era el costum dels trolls de menjar-se els convidats. I quan estaven a punt de cruspir-se’l, en aquell moment, es van sentir unes campanes que tocaven a la llunyania! 
I tothom sap, si més no a Noruega, que cap troll no suporta el so de les campanes!
Sense trolls a la vista, Peer Gynt va abandonar el Palau de la Muntanya i es va encaminar cap al seu poble on va retrobar Solveig que l’esperava.
Al cap de pocs dies, Peer Gynt tornava a fugir, ara a l’Àfrica, on va viure aventures extraordinàries: 
Al desert, hi va trobar uns lladres que havien assaltat un emperador i que en veure’l van escapar cames ajudeu-me i van abandonar el seu botí. 
Vestit d’emperador, Peer Gynt es va presentar en un campament beduí on va ser pres per un gran profeta i tractat amb grans honors.
En aquest campament, hi vivia una princesa per qui Peer Gynt es va sentir immediatament seduït. Però, al cap de pocs dies, la princesa va fugir i se li va emportar totes les riqueses.
I així va ser com Peer Gynt es va adonar que era hora de tornar al seu poble, a passar la resta dels dies amb l’única dona que estimava de veritat, la bonica Solveig “


Vols escoltar-la d’una forma ben original ???

Flash mob in the Copenhagen Metro

Eduquem l’oïda a 1r diferenciant entre els signes d’Intensitat: fort, mig fort i fluix

inensitat

Amb els nens i nenes de 1r estem aprenent a diferenciar la INTENSITAT DEL SO. Escoltant molts instruments hem pogut diferenciar entre:

signes intensitat

Clicant la imatge de sobre podem jugar i practicar amb aquest signes.

I descobrir molt més sobre els SONS clicant sobre el wix de “ La Casa del Mago “:

so

Aprenem l’escala de DO tot cantant

nota-musical-imagen-animada-0029

A 3r estem estudiant l’escala de DO i ho farem amb aquestes cançons ben divertides.

Són cançons de C.Amat I A. Casanova.

L’ESCALA

 És l’escala té set notes

puja i baixa sense parar

i si la cantes tu ja veuràs,

és divertida….anem tots a començar:

 do, re, mi, fa, sol, la, si, do’

si, la, sol, fa, mi, re, do

LES NOTES

 

La cançó que cantaré són les notes que he après,

si tu vols cantar-la amb mi fixa’t força diu així:

do, re, mi, fa, sol, la, si, do

Ara que ja la sabem, no t’ho pensis ni un moment,

tots plegats la cantarem , que bonica la farem:

do, re, mi, fa, sol, la, si, do

LES NOTES AL REVÉS

 

La cançó que cantaré són les notes al revés,

si tu vols cantar-la amb mi fixa’t força diu així:

do, si, la, sol, fa, mi, re, do

Ara que ja la sabem, no t’ho pensis ni un moment,

tots plegats la cantarem , que bonica la farem:

do, si, la, sol, fa, mi, re, do

 

Una dansa de tardor: La “Malamanya”

Aquest trimestre a 3r ballarem una dansa catalana:

La MALAMANYA

És ballava a Castellar de N’Hug (a les Fonts del Llobregat) per San Miquel, temps de verema i de començar la sembrada. En celebrar  la festa major eren tradicionals unes ballades, potser com a cerimònies de purificació per expulsar els mals esperits. Els nens/es voltaven tota la població, la vigília de la festa, d’una manera esbojarrada i tumultuosa.

A Castellar també ballaven una altra dansa dita  “de la Grega“.

La Malamanya en altres llocs s’anomena “Balmanya“.

“La Veu del Mar”, una cançó per 6è quan arriba la tardor

Cada any a 6è ensenyo aquesta bonica cançó que parla del vent, del mar…. i ens aproxima a la tardor. Porta per títol “La Veu del Mar”.

Sentireu que parla del “llevant“. El Llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s’anomena també llevant al vent que prové d’aquest punt cardinal. En l’àmbit dels Països Catalans, el llevant és un vent humit, ja que prové del mar.

Si entreu en el wix trobareu la lletra i l’audio per fer-la amb karaoke.

Us atreviu ???

cançó-la-veu-del-mar-300x190

A 2n escoltem i classifiquem els instruments de PERCUSSIÓ

Com ja sabeu existeixen tres grans Famílies d’Instruments:

  • la Corda,
  • el Vent
  • i la Percussió

Avui ens centrarem en la Percussió.

Entrem en el wix i escoltem com es classifiquen segons el material de què estan fets ….

families instruments

AQUESTS SOM NOSALTRES AMB ELS INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ DE CLASSE:

2n A

IMG_9566  petita

2n B

petita

Una audició per a 4t: “En un Mercat Persa”, d’Albert Ketelbey

10609523A 4t farem una audició sobre el compositor i director d’orquestra anglès, Albert Ketelbey.

Aquest compositor és conegut per una de les seves obres descriptives:  En un Mercat Persa

Saps què és la música descriptiva ?

” És aquella música que, per mitjà dels sons dels instruments i sense posar-hi paraules, explica una història, una situació, un paisatge o un sentiment.
Quan escoltis la música, pensa en el que vol explicar i pensa si et sembla que el compositor ho aconsegueix.“

Entra en el wix i escolta amb atenció…. què és que t’imagines ????

Mireu també aquest wix de Marina Tristán:

en un mercat persa

Una peça de flauta ben divertida per als de 5è: Els Esquelets

Apa nois i noies de 5è, ja teniu la flauta ben a punt ??? Perquè us tinc una peça preparada que us encantarà…..

Me la va fer conèixer  la meva amiga Mª Jesús Camino, professora de Cantàbria que en sap molt …. es diu “Els Esquelets”.

L’aprenem ????

ESQUELETS

El ” Carnaval dels Animals ” de Camille Saint-Saëns, una audició per a 1r

Nens i nenes de 1r, voleu conèixer el músic francès que va escriure El Carnaval dels Animals ???

I voleu sentir com fa un elefant caminant i uns ocells volant ???

Es tracta de l’obra de Camille Saint-Saëns que trobareu en imatges i audio dins aquest llibre. 

Escolta els    OCELLS

Escolta els    ELEFANTS


( Musicograma fet per Gonzalo E. Rubiano )

MUSICOGRAMA CARNAVAL ANIMALSSabries dir quins INSTRUMENTS representen els ocells i quins els elefants ?

Untitled 2 510io9DRlFL._SY355_

A 4t teballem les semicorxeres

Aquest curs els nens de 4t coneixeran una nova figura musical:

LES SEMICORXERES

semicorxea2

semicorxea3equivalencia-ritmica

Practiquem una mica ?

semicorxera

ESCOLTEM aquest vídeo per relacionar negra, corxera i semicorxera:

La “Reina de la Nit” i “Sarastre, rei del Sol”, personatges de la Flauta Màgica de W.A.Mozart

Coneixeu una òpera del compositor W.Amadeus Mozart que es diu La Flauta Màgica ????

Sentint la veu de dos dels seus personatges:  la REINA DE LA NIT en SARASTRE ( rei del sol ) , treballarem la diferència entre Veu Aguda i Veu Greu.

la reina
magic_flute_sarastro_by_joyhorse13

Les escoltem ???

LOGO BLOC FLAUTA MAGICA

Una audició per a 3r: ” Duetto buffo di due gatti “, de Giachino Rossini

Saps qui era Gioacchino Rossini ? Doncs va ser un compositor italià del segle XIX que va escriure òperes.

rossini

Avui a classe escoltarem un duet de Rossini, que és una composició musical per a dos intèrprets solistes, que poden estar acompanyats per altres instruments. En concret  el “Duet còmic de dos gats”. 

Aquest duet de Gioacchino Rossini, representa un diàleg entre dos gats i els acompanya un piano.

420ad26e5355ac7aefa63aab9bcc70b3

Entra en aquest wix i veurem dos versions d’aquest famós ” Duetto buffo di due gatti “.
Les  sentim ?

LOGO PEL BLOC duet

Si vols escoltar més música d’aquest gran compositor CLICA AQUÍ.

Nova peça de flauta per a 6è: Adeste Fideles

Encara que falta molt per nadal m’agradaria treballar amb temps aquest peça tan bonica. Es diu ADESTE FIDELES.

Adeste fideles és un himne que se sol cantar per Nadal, perquè la lletra convida els fidels a anar a Betlem per adorar el Salvador acabat de néixer.

Sembla que fou John Francis Wade, un laic anglès exiliat a França, qui va escriure les quatre primeres estrofes d’aquest himne, i que algú altre n’hi va afegir més, fins a arribar a les vuit que en coneixem avui.

El cant es va fer molt popular, tant a França com a Anglaterra, on es cantava a la missió portuguesa de Londres, de la qual era organista Vicent Novello, que va atribuir la música de l’Adeste fideles a John Reading, organista de la catedral de Winchester durant els anys 1675 al 1681. Amb el pas del temps ha esdevingut una nadala molt popular en els països de tradició cristiana.

LOGO woix Adeste Fideles

Aquí teniu la lletra per si voleu entendre-la una mica millor.

Veniu fidels
(Català)

Fidels atanseu-vos, triomfants i alegres;
veniu-hi, veniu-hi, anem a Betlem:
allà podreu veure nat el Rei dels àngels.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

Canti ara el Cor dels àngels,
canti ara la cort celestial,
Glòria, glòria a les altures a Déu,
Veniu, adorem, veniu, adorem
Veniu, adorem el Senyor.

Del Pare celeste, l’esplendor eterna,
velada de blanca carn, tots mirarem:
És Déu, infant tendre i en bolquers que el faixen.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

Heu-lo aquí nascut, en aquest dia
Jesús, amb tu sia la glòria
Del Pare Etern, Verb fet carn
Veniu, adorem, veniu, adorem
Veniu, adorem el Senyor.

Déu de Déu, llum de llum
El gesten entranyes de nena,
Déu veritable, engendrat, no pas creat.
veniu, adorem, veniu, adorem,
veniu, adorem el Senyor.

Deixant les ramades, els pastors anaren,
humils al pessebre, cridats des del Cel.
I ara nosaltres a bon pas anem-hi.
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

L’estrella condueix els mags, adoren a Crist
Or, encens i mirra, regals que li donen.
Al nen Jesús el cor li mostren
veniu, adorem, veniu, adorem,
veniu, adorem el Senyor.

Pels homes fet pobre, sobre el fenc reposa;
besem-lo I domem-li l’amor de tot cor:
si Ell així ens ama, qui no l’amaria?
Veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo,
veniu i adorem tots el Crist Salvador.

Una audició de la Forma Musical RONDÓ: “Te Deum” de M.A Charpentier

Us heu fixat que quan cantem una cançó alternem entre estrofa i tornada ? La tornada és la part de la cançó que repetim ( n’hi direm A ) i les estrofes van variant de forma intercalada ( n’hi direm B, C, D, … ). Aquesta Forma Musical l’anomenem RONDÓ.                           

http://picasion.com/gl/5brw/
http://picasion.com/gl/5brw/

Però no només parlem de la forma Rondó quan cantem una cançó…

Ara aprofondirem una mica més en el Rondó gràcies a una obra de M.A.CHARPENTIER i unes altres de H.PURCELL.

I ho farem fent servir els Musicogrames.