A 3r aprenem dues cançons ben boniques al voltant de la PAU

diversitat

D’entre totes les cançons que estem veient aquests dies que ens ajuden a preparar el Dia de la PAU, n’hi ha dues que a mi m’agraden especialment. la primera és de la Dàmaris Gelabert.

Us deixo la lletra, la música i un videoclip  per a que disfruteu escoltant-les i ballant-les.

VIVINT EN LA DIVERSITAT

Vivint en La Diversitat by fterensi

FUNGA ALAFIA

Amb aquesta dansa la gent de Libèria i Nigèria, a l’Àfrica,  donen la Benvinguda a qui arriba.

Funga alafia,

ashe ashe.

Funga alafia,

ashe ashe.

Us deixo dos videos per aprendre a dansar-la:

“Dóna’m la mà”, una cançó per 4t om volem un Món millor

Els nois i noies de 4t volen, donat-se les mans, cantar per la PAU i fer un món millor.

87d7e6ca32dd0901eb17dc9bbdddf2fa

Un Món Millor by fterensi on Scribd

Parlem de la família d’instruments de VENT o AERÒFONS i les embocadures

A 4t treballem una gran família d’instruments, els INSTRUMENTS de VENT o AERÒFONS.

Però abans de saber quins són hem de parlar i conèixer les EMBOCADURES.

L’EMBOCADURA és la part de l’instrument que està en contacte amb la boca. 

És una de les parts de l’instrument més importants ja determina en gran part el seu so. N’hi han de diferents tipus.

Les trobareu en el següent wix:

Ara pots fer aquest exercici a veure si ho has après…

Si no ho veus bé clica aquí:

EXERCICI 1

Per conèixer aquesta família dels Instruments de Vent he preparat unes activitats  amb Educaplay, una plataforma que permet la creació d’activitats educatives de tot tipus.

Endavant !

N’he trobat d’altres que també et poden ajudar a conéixer millor els INSTRUMENTS de VENT:

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

“Pere i el Llop”, un conte del compositor rus Serguei Prokófiev

Coneixeu un conte musicat del compositor rus Serguei Prokófiev que porta per nom Pere i el Llop ?

Pere i el Llop és una composició simfònica feta per S.Prokófiev per a nens, amb música i text adaptat per ell, i amb un narrador acompanyat per l’orquestra.

Pere i el llop està escrita per una flauta, un oboè, un clarinet en la, un fagot, 3 trompes en mi, un timbal i cordes per l’al·legoria dels personatges principals, i un acompanyament de trompeta en si bemoll, trombó, triangle , pandereta, platerets, castanyoles, tambor de caixa, i bombo en l’orquestració.

Cada personatge de la història té assignat un instrument i un tema musical:

Pere: Violin, violes, violoncels i contrabaix (instruments de corda).
Avi: Fagot
Ocell: Flauta travessera
Ànec o Oca: Oboè
Gat: Clarinet
El Llop: 3 Trompes
Caçadors: Timbals i el bombo.

A continuació podeu saber tot sobre l’autor i el conte.

 L’AUTOR

 ELS PERSONATGES

 JUGUEM ?

Untitled 4

He trobat aquest WIX de Noelia Martín Amores que segur ens pot ser útil i uns quants videos més:

pere i el llop

Nova peça de flauta per a 5è: ” Ratpenat “

Coneixeu Johann Strauss, el compositor vienès de valsos ??? Perquè us volia presentar el seu fill… Johann Strauss II.

Igual que el seu pare fou un excel.lent compositor i violinista que als 19 anys començà la seva carrera com a director d’orquestra. Va escriure valsos i operetes, una de les quals s’anomena Ratpenat.

El Ratpenat és una opereta de Johann Strauss II, amb llibret de Carl Haffner i Richard Genée, basat en una comèdia alemanya de Roderich Benedix. S’estrenà al Theater an der Wien de Viena el 5 d’abril de 1874.

D’aquesta opereta en tocarem un petit fragment amb flauta. Us el deixo en el wix.

ATENCIÓ !!! Que avui aprendrem a tocar el re’ !!!

“Els Tres Tambors”, una cançó popular catalana per començar el trimestre

Els tres tambors és una cançó popular molt estesa per tot el territori de parla catalana; té un engrescador ritme de marxa.  Pot ser d’origen provençal.

També és una irònica història amorosa, en la que el més petit dels “tres tambors que vénen de la guerra”, finalment, rebutja l’amor de “la filla del bon rei”.

Aquí us deixo la base instrumental i la lletra per a que la practiqueu.  Comença així…

1-Si n’eren tres tambors,
venien de la guerra,
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, pataplam!,
porta un ram de rosetes.
2-La filla del bon rei
ja surt a la finestra:
–Tambor, el bon tambor,
si em vols dar una roseta?
Ram, ram, pataplam!,
si em vols dar una roseta?
3–Donzella que l’haurà
serà l’esposa meva;
no us donaré jo el ram
que a vós no us pugui prendre.
Ram, ram, pataplam!,
que a vós no us pugui prendre.
4-M’haveu de demanar
al pare i a la mare;
si el sí vos volen dar,
per mi, res no es pot perdre.
Ram, ram, pataplam!,
per mi, res no es pot perdre….

5- Déu vos guard, el bon rei si em dareu la infanteta ?
    – Bé em diràs tu tambor quina hisenda és la teva ?
    Ram, ram, pataplam !, quina hisenda és la teva ?

6-La hisenda que jo tinc, la caixa i les manetes
   - Ix-me d’aquí tambor abans no et faça perdre !
   Ram, ra, pataplam !, abans no et faça perdre !

En el següent video veureu i escoltareu la història. La canten nens de 4t. Hi sentireu parlar un català una mica extrany !!!

Una cançó popular catalana per a 5è: “L’Hereu Riera”

A 5è aprendrem una cançó popular catalana: L’Hereu Riera.

L’Hereu Riera és una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual en trobem diferents versions, a les Illes Balears, al País Valencià i al Principat. És al Principat on la melodia també s’ha convertit en una dansa.

La cançó va unida a una llegenda originada, segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La Selva.

A la població de Caldes de Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.

Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.

En aquest wix trobareu l’audio i la lletra per cantar-la:


També us deixo la lletra:

Cançó l’Hereu Riera by fterensi

Cançó “Les Notes”

A 1r ens agrada molt cantar per això he triat aquestes cançons que parlen de la música i de les notes. Les voleu aprendre ?

Són cançons de C.Amat I A. Casanova.

MÚSICA, MÚSICA

Música, música aprenem contents,

molt ens agrada, és un divertiment.

Música, música que bonica és,

ben segur t’ho dic no es pot comparar amb res.

Música, música fem una cançó,

que cantarem quan farem una excursió.

Música, música tots afinarem

i amb les nostres veus el cor alegrarem.

LES NOTES

La cançó que cantaré són les notes que he après,

si tu vols cantar-la amb mi fixa’t força diu així:

do, re, mi, fa, sol, la, si, do

Ara que ja la sabem, no t’ho pensis ni un moment,

tots plegats la cantarem , que bonica la farem:

do, re, mi, fa, sol, la, si, do

LES NOTES AL REVÉS

La cançó que cantaré són les notes al revés,

si tu vols cantar-la amb mi fixa’t força diu així:

do, si, la, sol, fa, mi, re, do

Ara que ja la sabem, no t’ho pensis ni un moment,

tots plegats la cantarem , que bonica la farem:

do, si, la, sol, fa, mi, re, do

Comencem amb aquesta bonica “Serenata” el nou trimestre a 2n

A 2n volem aprendre una cançó d’una granoteta que es llença al fons del llac i troba una guitarra…

 

A part de cantar-la també podem escenificar-la.

Us deixem la lletra per si la voleu cantar !

LA SERENATA

LA GRANOTETA VERDA
S’HA LLENÇAT AL FONS DEL LLAC
N’HA TRET UNA GUITARRA
I HA CANTAT EL SEU RAC, RAC
COM QUE ES SENT DE LLUNY
ELS OCELLS HA DESPERTAT
I ARA SONEN JUNTS
EL PIU, PIU I EL RAC, RAC, RAC

 

DE DALT DE TOT DE L’ARBRE
L’ESQUIROL ELS HA ESCOLTAT
I TOT MOVENT LA CUA
EL TIMBAL HA REPICAT
I AIXÍ TOT EL BOSC
RESSONAVA ALEGRAMENT
NOMÉS L’ALIGOT
NO VOLIA ESTAR CONTENT

 

LA BELLA SERENETA
HA DURAT TOT EL MATÍ
PERÒ EL SOL FARD DEL MIGDIA
DEL CONCERT ESTÀ A LA FI
I DEMÀ DE NOU
QUAN LA NIT S’ACABARÀ
AMB GRAN ENRENOU
EL CONCERT COMENÇARÀ


“El Cigne” del “Carnaval dels animals” ( C.Saint-Saëns )

Recordeu l’obra de Camille Saint Saëns El Carnaval dels animals” ?

El compositor francès va planejar l’obra com a broma per un día de carnaval, així que apareixen lleons, gallines, tortugues, cangurs, ases i alguns animals més i té tocs de bon humor per aquí i per allà.

Aquest és Camille Saint-Saëns:

Avui, els nens i nenes de 2n escoltarem el fragment que fa referència  al cigne. I que està interpretat per un piano i un violoncel.

Imagen-animada-Cisne-07

1027-4-dibujo-de-un-piano-para-imprimir-y-colorear colorear_instrumentos_concertando_violonchelo_viol

Podeu escoltar com fa en aquests dos videos que us deixo a continuació.

Una cançó divertida, “El Tren Pinxo de Banyoles”

495610939320a736a3b1o

La tradició popular va batejar aquest tren que anava de Palamós a Girona i a Banyoles a principis del segle XX amb el nom familiar de “Tren Pinxo de Banyoles” i li va fer una cançò on es mostraven els seus defectes:

El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha,
fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà,
la, la, la, la, i barrets de capellà. 

Quan se’n puja una pujada ja s’autra a mig camí,
dóna temps al maquinista d’anar a beure un got de vi,
la, la, la, la, d’anar a beure un got de vi.

Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats,
ningú no va de tercera ni pagesos ni soldats,
la, la, la, la, ni pagesos ni soldats.

Teatre Musical amb l’Aran de 6è A

Ahir dijous vaig tenir el plaer d’assistir a la representació d’un musical al teatre SAT de Barcelona: “ Sihir i la nit dels Reis “, i a que no sabeu qui actuava ??? L’Aran de 6è A, si, si !!!! El germà de la Jael de 3r A !!!

Tenim un gran actor i cantant entre nosaltres !!! Us recomano que l’aneu a veure, us encantarà !!!!

Untitled 1
Aquí teniu més fotos:

IMG_20181227_185907145 petita

Concerts de Nadal 2018

Emoticones de Nadal - GIFMANIA

Pares, mares, nois i noies !!!!

Volia donar-vos les gràcies a tots i totes pels fantàstics concerts d’ahir. Als pares i mares per haver-nos acompanyat i donat tota l’escalfor dels vostres aplaudiments. I a vosaltres nens i nenes perquè vau ser uns protagonistes exemplars !!! Us felicito !!! Ho vau fer genial !!!

Us deixo les fotos i videos que els nostres fotògrafs ( Marc monitor i Xavi profe ) ens van fer.

EL TRENCANOUS

NADAL A RAMBLA LLIBERTAT

Desitjo que tingueu un molt Bon Nadal i que conmencem l’any nou amb il.lusió i ganes d’aprendre. Fins al gener !!!!

Cantem nadales a l’escola bressol Can Bruixa

Aquest matí els nens i nenes de 3r B han anat a cantar nadales al més petits, a l’escola bressol Can Bruixa.

Els ha fet molta il.lusió poder compartir amb els petitons aquest moment tan entranyable del Nadal.

Molt bé nois i noies !!!

Untitled 3

Concerts de NADAL

Tol el que estem preparant per NADAL és aquí:

logo TRENCANOUSlogo rambla llibertat

Us presentem els Concerts de Nadal

arco-y-lazo-de-navidad-imagen-animada-0002

Aquests últims dies hem volgut fer, entre tots, una petita presentació dels Concerts de Nadal d’enguany. Cada classe ha expressat amb paraules o amb música allò que volia dir sobre el seu concert. Jo ho he unit tot i ha quedat així…..

Confiem us agradi !!!!

La Jove Orquestra Simfònica de les Corts busca nous músics a les escoles del barri

El passat divendres 30 de novembre els nois i noies del cicle superior ens hem endinsat en el món de la musica en una sessió en la qual un pare de la nostra escola, i que és el director de la jove orquestra de Les Corts, ens ha explicat què és una orquestra i alhora hem pogut escoltar alguna melodia per part d’alguns dels nostres companys.

Tots plegats  hem gaudit d’un temps de bona música. Ha estat una estona fascinant !!!

IMG_6507

ENTREVISTA  a betevé

La Jove Orquestra Simfònica de les Corts (JOSC) fa gairebé quatre anys que es va posar en marxa. Ara ja són uns 40 músics, però voldrien seguir creixent. Per això, en les darreres setmanes el seu director ha recorregut diversos centres del barri. En sessions d’una hora aproximadament ha explicat als alumnes què és una orquestra i com funciona, han pogut fer alguns experiments musicals i ha convidat als qui ja toquen algun instrument a participar en l’orquestra.

La música a l’escola

Des de l’Escola Duran i Bas, un dels centres on han fet l’activitat, veuen amb molt bons ulls que els seus alumnes participin en la JOSC. D’una banda, perquè consideren que la música ajuda a assolir noves habilitats i disciplina. De l’altra, perquè creuen que és important que els alumnes es vinculin amb iniciatives del barri. No tots els alumnes, però, ho tenen tan clar i alguns diuen que els faria vergonya tocar en públic.

La JOSC és un projecte impulsat pel districte de les Corts i coordinat per l’escola de música del barri A tempo. Participar-hi és gratuït i assagen a la seu del districte els divendres de cada quinze dies. Toquen a la festa major de les Corts i a altres esdeveniments importants del barri. Algunes vegades també han tingut ocasió de tocar fora del barri en escenaris com la Sagrada Família.

Santa Cecíla, Patrona del Música

Untitled 1Aquest dijous 22 de novembre com cada 22 de novembre se celebra a tot el món la festa de Santa Cecília, Patrona de la Música, en commemoració del dia del seu naixement. Santa Cecília va morir màrtir l’any 230, condemnada per l’alcalde de Roma, Almaquio, qui va intentar sense èxit persuadir-la de renegar de la seva fe.

Al 1736, Haendel (1685-1759) li dedica l’Oda per al Dia de Santa Cecília a penes quatre anys abans de compondre “El Messies”. Charles Gounod (1818-1893) compon una “Messe solennelle de Sainte Cécile“. Benjamin Britten (1913-1976), nascut per cert el dia de Santa Cecília, li compon l’Himne al Dia de Santa Cecília. L’espanyol Salvador Giner (1832-1911) li dedica així mateix un “Himne Pregària a Santa Cecília“.

Curiosament, el dia de Santa Cecília neix el gran compositor espanyol Joaquín Rodrigo (1901-1999), per cert, cec des dels tres anys, com dels cecs diuen alguns és també patrona Santa Cecília.

Us deixo més informació sobre la diada i aquesta Santa tan excepcional !!!!

Untitled 2

“La Cuina dels ritmes”, un taller de percussió per al cicle inicial

Ahir divendres vam tenir una gran sorpresa quan en arribar al gimnàs hi vam trobar una taula enorme molt ben parada….. es tracta de “ La cuina dels ritmes“, un taller que en Jordi, de KHAN CARTRÖ FACTORIA ARTÍSTICA, ens ha dut a l’escola.

logo tallersEntre plats, culleres, olles i cassoles hem fent una bona música !!!! No ens hauríem imaginat mai que la cuina pogués ser així de rítmica i divertida !!!!

Escolteu-nos…..

1r A

IMG_6278 petita

1r B

IMG_0815 petita

2n A

IMG_0891 petita

2n B

IMG_0808 petita

Moltes gràcies Jordi

ho hem passat genial !!!

Nadales amb flauta per a 5è i 6è

Nois i noies de 5è i 6è, noves partitures de flauta per a tocar els dies de festa en família !!

EL NOI DE LA MARE

Untitled 1

 

Untitled 1

( Fet per Jorge Delicado )

Untitled 2

( Fet per Jorge Delicado )

Una dansa de tardor: La “Malamanya”

Aquest trimestre a 3r ballarem una dansa catalana:

La MALAMANYA

És ballava a Castellar de N’Hug (a les Fonts del Llobregat) per San Miquel, temps de verema i de començar la sembrada. En celebrar  la festa major eren tradicionals unes ballades, potser com a cerimònies de purificació per expulsar els mals esperits. Els nens/es voltaven tota la població, la vigília de la festa, d’una manera esbojarrada i tumultuosa.

A Castellar també ballaven una altra dansa dita  “de la Grega“.

La Malamanya en altres llocs s’anomena “Balmanya“.

3r A

IMG_6187 petita

3r B

IMG_6197 petita

Aprofitem el pizzicato del ballet de Léo Delibes, “Sylvia”, per treballar el llarg i el curt

hqdefault Olga_Preobrajenska_Sylvia_Léo_Delibes
LÉO DELIBES SYLVIA

Per treballar les qualitats del so “llarg” i “curt” he pensat en el pizzicato del ballet Sylvia del compositor francès Léo Delibes.

Sylvia és un ballet de Léo Delibes estrenat a l’Òpera de París el 14 de juny de 1876. L’estrena d’aquest ballet se celebrà el 14 de juny de 1876 en el Teatre de l’Òpera, amb coreografia de Louis Merante. Si Léo Delibes no hagués existit hauria calgut inventar-lo per a major glòria del ballet. Ell fou un llaç d’unió entre el ballet romàntic i el modern. Sense ell,, durant la segona meitat del segle XIX, els ballarins parisencs, haurien tingut de limitar la seva activitat als ballables de les òperes.

Escolta mentre segueixes el musicograma:

Aquests som nosaltres representant SYLVIA:

1r B

IMG_6114 petita

1r A

IMG_6140 petita

El nostre instrument: La VEU

Avui parlarem d’un Instrument que tots tenim: es tracta de La VEU.

megáfonos - GIFMANIA

De la mateixa manera que podem classificar els Instruments en famílies també podem fer-ho amb la VEU HUMANA, que es classifica en:

  • Veu MASCULINA
  • Veu FEMENINA
  • i Veus BLANQUES

Les escoltem ???

veu

Juguem amb les VEUS ???

Una audició amb percussió corporal: “La Marxa dels Torejadors”, de l’obertura de CARMEN de Bizet

Aquest músic  que escoltarem és Georges Bizet, un compositor francès que va néixer el 1838 a París. I encara que morí molt jove, als 36 anys, va saber combinar l’art de la música amb la dramatúrgia i la dansa, i és per això que les seves obres són tant complertes.

Potser una de les seves obres més conegudes és “Carmen”, una òpera en quatre actes que descriu els embolics amorosos entre la gitana Carmen, el seu gelós amant Don José, la pagesa Micaela i el torero Escamillo.

N’escoltarem un tros, concretament “La Marxa dels Torejadors”, de la suite nº1.

Trobareu la música, un musicograma i més sobre l’autor en aquest wix:

Ara seguirem aquest altre musicograma amb percussió corporal. Està fet per la mestra Paola Oliva:

bizet

 

Ens preparem per celebrar la CASTANYADA tot cantant

Proyecto1

Quina estació més bonica, la tardor !!!!

Plena de dites, refranys i també cançons.

Us en deixo un munt dins aquest wix.

Que les disfruteu !!!!


US EN DEIXO UNA DE BEN DIVERTIDA Ha Ha

castanyera roqueraAquesta ens ha fet especial atenció…. una castanyera rockera ?????

castanyera rokera

La Castanyera Rockera by fterensi

Repassem les semicorxeres tot cantant “Una matinada fresca”, una cançó popular catalana

Els nens de 4t escoltaran i cantaran una Cançó Popular Catalana: Una Matinada Fresca.

cat11

Un cop escoltada a veure si endevineu quina figura rítmica treballem….

Molt bé !!!! la SEMICORXERA !!!

semicorchea

 

1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo,
vaig sortir per anar a caçar, ara va de bo, que de bo va.

2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)
per a poder-li tirar, ara va de bo,
per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va.

3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis)
que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va.

4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)
a la vora d’un canyar, ara va de bo,
a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va.

5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)
no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.

6- N’hi cullo un pom de violes, ara va de bo (bis )
al pit les hi vaig tirar , ara va de bo,
al pit les hi vaig tirar, ara va de bo, que de bo va.
7- Les violes n’eren fresques, ara va de bo ( bis )
la pastora es despertà, ara va de bo,
la pastora es despertà, ara va de bo, que de bo va.

 

vibracions-224-canso-1

Què en sabem de la Música Culta ?

Sovint a 6è parlem de grans compositors de la història de la música: Beethoven, Vivaldi, Bach, Mozart, Prokófiev, Bizet, Dukas, Grieg

També diem que aquesta música la classifiquem com a música Culta, a diferència de la música Folklòrica o Popular, i la música Popular Urbana o Lleugera.

Potser hauríem d’anar una mica enrere i esbrinar com es classifica la música. Us deixo una pista….

Ara que ja sabeu que la música Culta es classifica dins la música Profana o no Religiosa podríem anar descobrint més aspectes a fi de conèixer-la i entendre-la millor.

Us proposo un recorregut per aquest wix:

Com a feina de casa us deixo aquest mural de Compositors per a que l’obriu i us dediqueu a escoltar les diferents músiques representatives dels diferents compositors de M.CULTA.

I per últim, per aquells que us agrada conèixer una mica més de les coses, podeu veure aquest video que parla de l’evolució de la música al llarg dels temps i ben segur us agradarà molt.

Classificació dels instruments: Famílies

Image

Segons el material que vibra hi ha cinc tipus d’instruments musicals, cadascun amb nom propi:

AERÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és l’aire. Del grec aéros (aire) i phoné (so). Per exemple la flauta, la trompeta o l’orgue.

MEMBRANÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és una membrana. Del llatí membrana (pell fina i assecada) i del grec phoné (so). Per exemple el tambor, les timbales o la ximbomba.

IDIÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és tot l’instrument o parts sòlides del mateix. Del grec idios (propi d’una cosa) i phoné (so). Per exemple, el xilòfon, el triangle o els plats.

logo-instr-percussio

CORDÒFONS: tots aquells en que el material que vibra són cordes. Del llatí corda (corda) i dels grec phoné (so). Per exemple el violí, el piano o l’arpa.

ELECTRÒFONS: tots aquells en que el material que vibra és el corrent elèctric. Del grec électron (partícula de l’àtom generadora de l’electricitat) i phoné  (so). Aquí hi hem de distingir dos instruments que són falsos electròfons com la guitarra elèctrica i el baix elèctric, ja que el so no el genera l’electricitat sinó les cordes i la electricitat l’únic que fa és amplificar-lo. Exemples d’autèntics electròfons en que el corrent elèctric vibra són el piano elèctric, l’orgue electrònic, el sampler i tota mena de sintetitzadors.

Untitled 1

Amb “In the hall of the Mountain King” d’Edvar GRIEG treballem la pulsació i ritme

mt-king-cover_small

A 2n escoltarem un altre fragment de la suite Peer Gynt del compositor noruec E.GRIEG. Es tracta de “In the hall of the Mountain King“.

A la cova del rei de la muntanya  (o al palau del rei de la muntanya) és un fragment de la música orquestral Peer Gynt, Opus 23, composta per Edvard Grieg per a l’obra teatral d’Henrik Ibsen d’idèntic títol, que es va estrenar a Oslo el 24 de febrer de 1876. Encara que l’execució del fragment complet només dura dos minuts, ha assolit la categoria d’icona en la cultura popular i la seva música és molt coneguda.

Peer Gynt, una història fantàstica escrita en vers per Ibsen, narra les aventures de l’agosarat Peer. En un moment de l’obra, Peer ha anat a parar als dominis del Rei de la Muntanya, un rei de trolls i gnoms que viu en les profunditats de la terra (el terme Hall, en noruec, es pot traduir més literalment com a “gran sala”). Peer ha seduït la filla del rei i aquest l’obliga a casar-se amb ella amb totes les conseqüències. Davant la negativa de Peer, que vol fugir, el rei ordena que el persegueixin.

L’escoltem ???

Ara podem seguir el ritme tot picant de mans….

Aquests som nosaltres escoltant:

2n A

IMG_5913 petitta

2n B

IMG_5926 petita

Som a la Tardor !!! Escoltem Vivaldi i un dels Concerts de ” Les quatre estacions “

200px-Vivaldi.jpg

Segur que coneixeu aquest compositor i músic venecià del segle XVIII… l’Antonio Lucio Vivaldi !!! 

I el coneixeu pels seus famosos i coneguts concerts per a violí i orquestra anomenats Les Quatre Estacions.

En aquesta sèrie de concerts Vivaldi buscava imitar els sons de la natura amb els instruments de corda: violí, viola, violoncel i contrabaix.

Com som a la tardor he pensat que seria bo de tornar a escoltar els tres moviments del concert de “La tardor”: 

Allegro – Adagio molto – Allegro

L’escoltem ???

nou logo pel bloc